Fer jugadors o robots?

Entenc, i ultimament he de reconèixer que començo a dubtar que tothom treballi d’aquesta manera, que el més important a l’hora de treballar amb jugadors joves és ensenyar a que pensin a la pista. Podem ensenyar molta tècnica individual i podem aconseguir que els jugadors tinguin un domini tècnic gran i siguin capaços d’obtenir aventatge amb aquests conceptes tècnics, però hem de ser conscients que els jugadors van creixent i cada cop és troben més dificultats per poder obtenir aventatge sobre els seus defensors.

És per això que els jugadors necesiten alguna cosa més en el seu aprenentatje i aquesta cosa, entenc, és aprendre a pensar, a llegir el joc i a saber veure cóm obtenir aventatge per tal d’aconseguir l’objectiu d’aquest esport, fer bàsquet.

Dit d’aquesta manera, potser, sembla lògic però a la realitat veiem que això no és habitual i els jugadors es comporten com a robots. Treballen sense cap criteri clar d’el que estàn fent. El que vull dir és que molt habitualment veiem jugadors que no miren els seus companys a l’hora de jugar, només juguen per ells mateixos, 1c1 i per força i treuen la pilota quan ja no tenen més opció i a més sense opció per al company. En el cas d’els jugadors sense pilota ens trobem que no saben treballar sense una pilota a la mà. Quan no tenen pilota es miren al company esperant que els hi tornin per poder jugar en comptes d’intentar aconseguir una bona línia de passe, una porta enrere o qualsevol acció d’ocupació d’espais per tal de donar opcions al jugador de pilota de poder donar un bon passe.

Aquesta feina és molt dura perquè és molt difícil d’aconseguir que els jugadors pensin i siguin capaços de llegir el joc. És dura perquè els jugadors no entenen perquè han d’actuar d’una manera diferent a la que estàn acostumats. En aquest sentit, crec que la diferència és en els petits detalls i en saber llegir el joc correctament. L’aventatge que es pot aconseguir amb una bona feina de lectura de joc i pensant el que estem fent i cóm ho estem fent és espectacular, sobretot en categories de formació. La meva experiència em porta a aquestes reflexions, que molt sovint són poc atractives pels jugadors però que si aconseguim que entenguin, estem davant de jugadors que són molt difícils de defensar, i finalment s’en adonen que és bó per a ells perquè aconsegueixen el que volen i a més milloren considerablement.