Bon Nadal - Feliz Navidad

El lockout NBA y sus consecuencias

Después del final de lockout de la NBA se ha abierto un escenario nuevo para la mayoría de equipos europeos, ya que, con la excepción de tres de ellos, todos deberán adaptarse a la nueva situación al no poder contar con sus jugadores NBA que deberán partir, si no lo han hecho ya, hacia EEUU.

No hace mucho, Xavi Pascual contestaba a la pregunta del porqué no había fichado el FC Barcelona Regal a ningún jugador NBA. La respuesta fue, aunque criticada, lógica desde el punto de vista de planificación de una temporada. No vamos a descubrir las bondades que te puede dar un jugador NBA, pero la gestión de un grupo del máximo nivel requiere de una estabilidad para poder acometer una temporada regular en cuanto a resultados. Estamos hablando de los mejores equipos de Europa y, en consecuencia, todos ellos aspiran a disputar de la mejor manera posible, ya sea la Euroleague o la competición europea que dispute y las correspondientes competiciones domésticas.

Pascual dijo que no se habían planteado fichar a ningún jugador NBA hasta que no se diese el caso de cancelarse definitivamente la temporada NBA para no desestabilizar al equipo en caso de que el lockout de desbloquease. La entrada y salida de jugadores de este nivel a mitad de temporada es un peligro para la estabilidad del grupo porque cambian los roles que los jugadores tenían hasta ese momento y eso requiere de un tiempo que no tienen los equipos inmersos en competiciones europeas y que juegan cada 3 ó 4 días.

Los equipos turcos, rusos y algunos otros se lanzaron a fichar jugadores que han marcado diferencias y que, más allá de lo que supone verlos jugar en Europa, ahora deben partir hacia sus correspondientes destinos dejando a dichos equipos en una situación muy diferente. Quién asume el rol de anotador ahora en Besiktas? Quién da un paso adelante en el Real Madrid para suplir la falta de Rudy o Ibaka?

Por supuesto que alguno de los jugadores o más de uno lo hará, pero cuánto tiempo va a requerir ese cambio?

Tenemos el ejemplo de este pasado fin de semana. Partido entre Real Madrid y Asefa Estudiantes. Real Madrid, colíder de la liga con una sola derrota y primer partido sin sus referentes NBA contra un Estudiantes con muchísimos problemas y en la cola de la clasificación. Estudiantes fue capaz de remontar hasta 17 puntos de desventaja para acabar llevándose el derbi y anotando 90 puntos. El Real Madrid notó demasiado la falta de su referente anotador, de su estrella, en este primer partido sin él y ello desembocó en derrota. Creo que Pablo Laso va a tener un duro trabajo por delante ahora, además de integrar a Singler procedente de Lucentum Alicante (gran jugador por cierto).

Entiendo que en este momento se abre un nuevo escenario en el baloncesto europeo y a partir de ahora habrá que ver qué papel juega cada equipo dentro de ese escenario. Veremos qué equipos son capaces de adaptarse mejor a estos cambios y veremos hasta dónde llegará cada uno.

Personalmente creo que quienes no han hecho cambios en sus plantillas y han apostado por el bloque desde el inicio de la temporada tienen una gran ventaja ahora mismo, ellos ya han trabajado juntos durante todo este tiempo con lo que cada uno ya tiene asumido su rol dentro del grupo.

Què estem fent?

Després de llegir dies enrere un article d'un company entrenador amb una llarga experiència en bàsquet he decidit fer un post per parlar d'un tema que he comentat en alguna ocasió però que, en aquesta temporada, estic vivint molt de prop.

Aquesta temporada estic entrenant, a part de l'infantil masculí, el premini A masculí del club. Feia bastant temps que no entrenava jugadors tan petits i m'he adonat d'algunes coses que podia imaginar però que no creia que fossin tan greus com crec ara mateix. Una de les coses que vaig aprendre en el seu moment i que crec que tothom sempre tenia molt clar era quin havia de ser el treball a realitzar amb un grup de nens de 9 i 10 anys. Crec que sempre he tingut clar que no és important guanyar 10, 5 o 0 partits sinó què ensenyem o què aprenen aquests nens al final de la temporada.

Quan vaig començar amb ells a final de la temporada passada vaig haver de valorar el nivell que tenien els meus jugadors i començar des d'aquí a preparar el treball a realitzar amb ells per a tota aquesta temporada. Com nens que són, necessiten d'una base per poder desenvolupar després sense problemes tot allò que se'ls sol · liciti. Crec que d'un temps ençà s'ha descuidat molt la feina que es fa amb els més petits pel simple fet de guanyar partits. És evident que als nens els agrada guanyar partits com li agrada a tothom i és aquí on cometem l'error. El difícil és tenir la paciència que fa falta perquè puguin assimilar tots els conceptes de base que es necessiten abans de voler guanyar partits. Malauradament la gran majoria prioritza guanyar partits a que els nens aprenguin una sèrie de fonaments correctament i siguin capaços de posar-los pràctica en els entrenaments i partits.

Portem set jornades en les que he vist 5 equips diferents, tots ells ens han guanyat però he pogut veure-hi (hi ha excepcions) felicitacions a un jugador que finalitza un contraatac per l'esquerra i finalitza amb la dreta, però no he vist en CAP cas felicitacions per fer aquesta entrada correctament sense finalitzar en cistella ... He vist felicitacions per no deixar rebre a un jugador una pilota de banda o fons (agafant de la samarreta) però no l'he vist quan realment ha fet una bona defensa davant de la pilota encara que el seu jugador hagi acabat fent cistella ... Felicitacions a un jugador per fer una "falta tàctica" (recordo que són preminis). Bé, són alguns casos del que estic vivint cada cap de setmana en una banqueta d'un equip premini en què el que hauria de ser important és la feina que fan i no el resultat final del partit.

Tot això em porta a algunes preguntes. Què volem ensenyar als nostres petits jugadors? És important el resultat actualment o potser hem de prioritzar altres coses? Què els exigirem quan siguin júniors? ¿Seran capaços llavors de fer el que els demanem?

M'ha passat més d'una vegada que algun entrenador s'ha queixat que els seus jugadors júniors no entenen les jugades o que no saben segons quins fonaments o que estan mal treballats des del punt de vista tècnic, resulta que en els seus primers anys ells mateixos van portar a aquests jugadors dels que ara es queixen. No tindran alguna responsabilitat en això? Són realment els jugadors els responsables d'aquest problema?

Personalment crec que estem confonent el que hem de treballar amb ells, ho estem confonent des dels clubs, els coordinadors o directors tècnics, els entrenadors fins als pares. Crec que no ens vindria malament reflexionar una mica sobre el que volem i com ho volem per als nostres jugadors abans d'embarcar-nos en els resultats de la competició. Estic cansat de que em preguntin ¿Què, molt malament avui? Heu perdut una altra vegada ...
I QUE? No és important haver perdut una altra vegada!!! Els meus jugadors han evolucionat més que la majoria dels equips contra els que hem jugat en aquest temps!!! I comencen a saber on estan quan surten a la pista (altres segueixen guanyant sense saber-ho), es miren (altres només juguen per fer cistelles i ni es miren) i el que és més important: ES VEUEN!!!

Bé doncs per a tots els que em pregunteu que tal avui, estic molt content amb el treball dels meus jugadors, anem a poc a poc però el que treballem l’assimilem (IMPORTANT) de manera que no crec que s'oblidin d'això i a més a la pista veig cada dia més coses correctes. Al final de temporada parlem.
Ah, i tant me fa si guanyem 10, 5 o 0 partits aquesta temporada ...

Salutacions.

Com arruinar un gran cap de setmana a un equip Infantil

Buff! Aquesta última setmana ha estat una mica moguda i torno a escriure sobre una situació que m'ha passat durant aquest llarg pont. Sento la longitud del post però crec que és necessari per tenir totes les dades. 

Tot va començar fa dues setmanes quan vam anunciar als jugadors de l'infantil que dirigeixo que el cap de setmana del pont passat descansàvem ja que, d'acord amb el preparador físic i el metge, pensàvem que era bo una mica de descans donat el volum de treball que portem des de l'inici de la temporada. 

L'endemà passat ens arriba la invitació a un torneig per a aquest cap de setmana amb gran part dels equips participants entre els candidats a jugar la segona fase de la lliga en nivell A-1, nivell al qual aspirem també nosaltres. El II Torneig Infantil que organitza el CE Laietà, club amb una llarga història al nostre bàsquet. Prèvia reunió amb el coordinador, preparador físic i metge vam decidir que és interessant anar al torneig i fer aquest descans en forma d'entrenaments més suaus en dies determinats.
Anunciem als jugadors, als dos dies d'haver dit que descansàvem, que anem al torneig i ens preparem per a això. Cal dir que ens conviden després que els fallin una sèrie d'equips que havien convidat abans i ens conviden per "salvar" el torneig, en paraules del seu organitzador.

Arribem al cap de setmana en qüestió i ens presentem a jugar el nostre primer partit. A partir d'aquest moment notem una actitud cap a nosaltres que no podria definir d'amistosa, cosa que xoca molt a alguns dels meus col·laboradors però a la qual no li dono importància pel fet que sé perfectament el nivell de tensió que hi ha quan organitzes un torneig d'aquestes característiques, tenint en compte que he organitzat el torneig Escobàsquet durant bastants anys. 

Abans de continuar voldria comentar, com he escrit en diverses ocasions, que una de les coses que més remarco en els equips que dirigeixo són una sèrie de valors que crec importantíssims a l'hora de practicar qualsevol esport i que tenen a veure tant dins de la pista com fora. Sóc molt "pesat" amb els jugadors a l'hora de comportar-se quan anem a un torneig o qualsevol competició.

El primer dia, en el primer partit, l'organitzador ja va venir a cridar-me l'atenció perquè no li digués res a la gent que era a la taula d'anotació quan estava demanant als àrbitres que en ser el partit a temps corregut no retinguessin el pilota cada vegada que xiulaven una acció. Crec que es va confondre perquè no estava protestant. 

Durant el torneig hem tingut tres jugadors lesionats, dos d'ells per un temps i l'organització no s'ha interessat per ells en cap moment, ningú ha preguntat, encara espero a algú que s'interessi per ells. Aquest primer dia havíem acabat el partit sobre les 11:00. Ens havien posat en el segon torn de dinar i jugàvem a les 16:00. Sol·licitem poder entrar al primer torn per poder fer la digestió i ens van dir que no hi havia problema. Vam estar esperant una hora a la porta del menjador i va resultar que hi havia dins del menjador un equip que jugava a les 18:00 i dinava abans que nosaltres. Entrem al menjador a les 14:25! Partim de la base que pot passar en un torneig però és una més de tot el que comentaré fins al final d'aquest cap de setmana. 

Diumenge vam arribar a jugar el nostre partit i en demanar vestuari ens esbronquen literalment perquè alguns equips han fet el gamberro al vestidor i han causat destrosses. En aquest moment els diem que nosaltres acompanyem en tot moment als jugadors als vestidors i vam sortir tots junts tancant la porta quan sortim. Som quatre persones al staff tècnic. No contents amb l'explicació arriba, en un moment del dia, l'organitzador i esbronca directament a diversos dels nostres jugadors perquè diu que han trencat els vestidors. Un pare ho sent i li diu exactament el mateix que nosaltres anteriorment, davant el que tenen una discussió pel tema.

Anem a l'últim dia de torneig i al tema important en qüestió. Juguem el nostre partit per al 5è i 6è lloc amb l'UB Sant Adrià. Tot correcte fins al 5 º període en que la taula s'oblida d'anotar uns punts per als dos equips. Això és habitual, de tant en tant, i no té major problema de dirigir-te a l'àrbitre i comentar el tema. Vam fer això i es va corregir l'error, encara que l'altre equip també li faltava un punt. En aquell moment va aparèixer pel pavelló l'organitzador i una seguidora de l'altre equip li va dir que faltava un punt i que la taula s'equivocava perquè estaven rient i poc atents. L'organitzador es va posar a cridar a la dona pensant que era seguidora del nostre equip, al que ella li va respondre que no era de Mataró. En aquest moment, sense abandonar els crits que estava donant, va pronunciar la següent frase: "AQUESTS DE MATARÓ SÓN UNA XUSMA I UNS MALEDUCATS". Va tenir la mala sort de pronunciar aquesta frase just davant dels seguidors del nostre equip, que, lògicament el van respondre demanant explicacions. A partir d'aquest moment vaig poder viure l'episodi més lamentable i humiliant que he viscut en una pista de bàsquet en tots els anys que porto entrenant, que són molts ja. 

Aquest senyor, Vicenç Flores, per cert, va entrar a la pista quan estava el partit en joc i va parar el partit. Es va apropar a mi i em va dir que ja podia fer fora dos dels pares del meu equip perquè l'havien insultat i això no l'hi permetia a ningú. Que si no marxaven parava el partit i ens feia fora del torneig perquè a casa seva no l'insultava ningú (ell si pot fer-ho amb un club sencer pel que sembla). La meva resposta va ser que jo puc demanar a un pare que abandoni la instal·lació encara que no sigui la meva funció però no el puc obligar. Va estar fora de si durant una bona estona en què em va dir de tot el que li va passar pel cap, des que estàvem jugant el torneig gratis, fins que aquesta era la seva casa i ens podia fer fora en qualsevol moment. Davant aquest panorama, TOTS els pares de l'equip van sortir de la instal·lació i els jugadors, que no sabien que estava passant, igual que l'equip contrari i els àrbitres del partit, els van aplaudir. En aquell moment em va cridar des de la taula que quins valors els ensenyàvem als nostres jugadors. Jo, no sortia de la meva sorpresa davant tant despropòsit. Finalment, fins i tot després d'abandonar la instal·lació els pares em va dir que el partit no continuava i que ens feia fora del torneig. 

Efectivament, vam abandonar el torneig i de camí als vestidors vam poder trobar-nos amb seguidors i entrenadors de la resta d'equips del torneig que estaven tan atònits com nosaltres mateixos. Ens van comentar fins i tot que si fèiem algun escrit ells estaven disposats a signar també. La seguidora de l'equip contra el qual jugàvem i que havia tingut la "discussió" amb el Sr Flores era a la porta plorant a causa de la que li havia liat aquest senyor i ens va demanar disculpes perquè se sentia culpable de la nostra exclusió del torneig.

Finalment, mentre estàvem al vestidor perquè es poguessin canviar els nostres jugadors, van enviar a quatre persones a ... vigilar? En aquest moment ens vam sentir com a delinqüents amb quatre policies vigilant.

Això és el que va passar i ara passo a donar la meva opinió al respecte.

No puc entendre que una entitat com el CE Laietà amb els anys d'història que té en el nostre bàsquet tingui en aquest senyor al seu coordinador o organitzador del seu torneig. Aquest senyor ens ha humiliat, maltractat i menyspreat durant tot el torneig i el que és més greu, ha abocat injúries i ha embrutat el nom del meu Club, la Unió Esportiva Mataró greument. 

Sóc el primer a demanar explicacions als pares si considero que han sobrepassat el que ha de ser animar l'equip. Sóc el primer que reprenc als meus jugadors si no es comporten com deuen. Sóc el primer a entendre i acatar situacions imprevistes en un torneig perquè sé el que significa muntar un torneig d'aquestes característiques. Jo he defensat sempre per sobre de tot als meus col·laboradors en els tornejos i crec que és el que s'ha de fer però excloure a un equip (no deixen de ser nens de 14 anys) per una rebequeria amb una persona del públic em sembla fora de lloc. 

Acabo, felicitant l'actitud dels jugadors d'aquest equip, que durant el torneig han patit baixes importants en el grup i que han sabut sobreposar-se a això demostrant caràcter i treballant al màxim per tirar endavant el torneig, fins i tot quan ningú donava un duro per nosaltres i fins i tot ens animaven a retirar-nos per les baixes. Ells, només ells, han demostrat, una vegada més, que la força del grup està per sobre de tot. Que quan les coses es posen complicades són capaços de donar el que han donat i que malgrat l'ànim general de pessimisme ells són capaços de creure en el grup i, el més important, creure en nosaltres. 

Tots ens equivoquem, jo ​​el primer, però no em rendeixo per res ni per ningú i torno a reafirmar-me en que aquest és un grup excel·lent, amb els seus defectes lògics, però un grup excel·lent i ningú ens enfosará, ni un torneig ni cap dels que saben tant i s'atipen de parlar i parlar.

Valors (II). Qui ensenya els valors?

Be, escric aquest post després de rebre notificació des d’el Comité de Competició de la FCBQ. Explicaré tot el cas des de l’inici i acabaré amb la resolució.

El passat cap de setmana vaig anar a portar el meu partit corresponent amb el premini que porto aquesta temporada. Val a dir, per començar, que la meva tasca com a entrenador d’aquest grup és ensenyar a aquests joves jugadors a comportar-se com a tals a dins i a fora de la pista de bàsquet. No cal dir que el resultat dels partits ni els miro. Entenc que la feina a fer és una altra que no pas anar a guanyar els partits.

El fet és que durant el partit van succeir una sèrie de coses que, penso, no tenen a veure en la formació d’aquests jugadors. L’àrbitre designat per dirigir el partit va estar tot el partit sencer a la línia de mig camp, només va abandonar aquesta posició per marcar “dos tirs lliures”.

Entenc que la tasca de formació d’aquests jugadors correspon tant a l’entrenador com a tots els participants en les competicions de la FCBQ, que és qui organitza la competició. Els àrbitres crec que són una part molt important en aquesta tasca, com a mínim és el que ens venen des de la FCBQ amb els canvis de reglament i amb els que estic totalment d’acord, sobretot en aquesta edat.

Aquí poso un extracte del reglament de minbàsquet per a aquesta temporada 2011/2012, publicat per la FCBQ el 2 de juliol de 2011:

Per altra banda, els àrbitres també hi tenen la seva part de responsabilitat.

L’àrbitre, més que un jutge, és un educador que ajuda els nois a corregir-se i els assessora en l’aprenentatge tècnic. D’altra banda mitjançant l’arbitratge de cada cap de setmana els pot ajudar a anar coneixent les regles de joc, afavorint conjuntamente la imatge de l’àrbitre pedagog i formador.

Després d’això explico el fet en qüestió.

Cau un jugador al mig del camp (estem parlant de jugadors preminis que tenen 9 anys) i li diu “la próxima vez te pito técnica”. Davant d’això li dic que està xiulant preminis i que es podria moure per seguir el joc a més d’explicar el que està xiulant. Resposta? Em pita una tècnica i em diu “tranquilito”… Després d’això vaig seure a la banqueta i em vaig dedicar a seguir el joc i corregir els meus jugadors fins al final del partit. Un cop acabat i després de recollir l’acta i les fitxes li vaig preguntar el perquè xiulava (ja que donava la sensació que ho feia amb desgana). La resposta, com no podia ser d’una altra manera, va ser “y tú porqué entrenas? A que te hago un informe”…

Potser m’hauria d’haver mossegat la llengua però no vaig poder i li vaig contestar que “yo entreno porque me gusta, para formar jugadores y si lo que quieres es hacer un informe, házlo. Al fin y al cabo, después de 27 años entrenando no me vas a decir tú ahora como tengo que hacerlo”.

Aquí va acabar tot…en principi.

Aquest element va fer un informe en el revers de la “seva” acta, ja que les altres còpies les teniem els dos equips, i va explicar una història que no te res a veure amb el que va passar.

La notificació que he rebut avui explica el que aquest “senyor” va posar en el seu informe i resolució és una amonestació tenint en compte que no he estat sancionat, com a mínim en els últims 4 anys.

Més enllà de la sanció que em pogués haver imposat el Comité de Competició, em reafirmo en que és feina de tots l’educació i formació dels jugadors i en aquest sentit aquest senyor va demostrar no saber el que estava fent. M’agradaria no tornar a trobar-me una persona implicada en la formació dels jugadors amb aquest passotisme i falta de professionalitat que ens va mostrar aquesta persona i si per això he de rebre una sanció no tinc cap problema en complir la sanció que el Comité cregui oportú però estarem contradient el reglament aprovat per la Federació Catalana de Basquetbol per a la competició de minibàsquet.

Bon bàsquet!!!

Valors? No, vergonya!!

No tenia previst escriure cap post durant aquesta setmana però després de gairebé 24 hores des que es donés a conèixer la sanció que ha imposat el Comitè de Competició a José Mourinho pel famós tema del dit a l'ull de Tito Vilanova no puc més que fer un comentari que crec he de fer com a entrenador de formació que sóc.

Encara que no és un post de bàsquet crec que té molt a veure amb ell, ja que al cap i a la fi no deixa de ser un esport i a aquest en diuen "l'esport rei". Vaig a expressar la meva opinió i vull que quedi clar des d'un principi que no el miro com a aficionat a cap equip sinó com a entrenador esportiu amb els valors que això comporta.

Em va semblar ahir, quan va sortir la sanció a la llum pública, que s'ha perdut el nord pel que fa a educació, modals i valors. No entra al meu cap que una acció com la que vam poder veure durant un partit de futbol passi com una falta lleu. Tenint en compte que aquest partit serà seguit per una gran quantitat de nens i joves esportistes que estan habitualment predisposats a imitar els seus "ídols" crec sincerament que era l'ocasió oportuna per posar al seu lloc a "tothom" que va estar implicat en l'incident des d'entrenadors a jugadors passant també per directius.

Personalment, i crec que parlo per boca de molts entrenadors de formació, em costa cada vegada més que els joves jugadors entenguin quins són els valors que volem per al nostre esport i aquesta "sanció" no ens fa cap favor. En la meva vida esportiva tant com en la personal m'han ensenyat que l'educació i el bon comportament amb els altres és la base en la qual construir la teva manera de "passar" per la vida. De quina manera volem que "passin" per la vida els nostres joves esportistes? Com li dic jo a un jugador que no s'ha de menysprear, insultar o agredir un jugador rival si després veu a la televisió que ho fa un entrenador o jugador professional que resulta que és el seu model?

La reflexió que extrec de tot això és que estem perdent els valors, aquests dels quals tant es presumeix dia si i dia també als mitjans de comunicació. Tant me fa que sigui Reial Madrid, FC Barcelona, la Selecció Espanyola de basquetbol (mal anomenada ÑBA) o la Selecció Espanyola de futbol també anomenada "La Roja", tots ells deuen, al meu entendre, contribuir a fer que els nostres joves esportistes siguen millors persones a més d'esportistes. Tots tenim l'obligació de posar el nostre granet de sorra perquè això passi i no al contrari.

Per tot això sento vergonya de la resolució presa pel Comité de Competición, igual que sento vergonya de les excuses que ens posen uns i altres per justificar els comportaments que hem pogut anar vivint durant els últims anys, sobretot en el futbol espanyol.

Declaració d'intencions

Aquesta temporada entreno a l'infantil A masculí del club, a part del premini A masculí. Són dos equips diferents, per edat i per objectius. El premini és un equip "d'iniciació" al bàsquet en el qual la feina que tenim per davant és bàsicament que aprenguin a gaudir jugant a aquest esport. Molta feina bàsica, coses molt senzilles que serveixin per anar, a poc a poc, edificant la personalitat de cada un d'ells a la pista. L'objectiu no és altre que aprenguin a divertir-se, a col.laborar amb els companys, a comportar-se en una pista i fora d'ella, etc.

Feia més de 15 anys que no portava un equip de formació tan petit (8-9 anys), el que em fa gaudir cada dia d'aquesta experiència que és gairebé nova per a mi. Veure les cares d'aquests petits jugadors quan expliques alguna cosa, la il.lusió amb què vénen a entrenar és el més gratificant per a un entrenador. Per descomptat, no ens marquem cap objectiu a nivell de resultats, simplement que aprenguin a ser a la pista i, sobretot, a divertir-se jugant a bàsquet.

Pel que fa a l'infantil puc dir moltes coses però per sobre de tot vull ressaltar l'actitud amb la qual estan afrontant aquest inici de temporada. Vam començar el treball de pretemporada a finals d'agost amb la intenció de preparar de la millor manera possible la temporada. Vam estar entrenant en doble sessió durant dues setmanes i vam fer un stage de tres dies en els que vam treballar molt dur. Tot això es va veure reflectit en el primer amistós que vam jugar a meitat de setembre, vam jugar a Girona i vam poder veure que el treball realitzat donava els resultats planificats. A partir d'aquí vam continuar el nostre treball en sessions de tres dies per setmana de pista i dos d'ells amb un treball afegit de preparació física. Vam jugar durant la setmana anterior a l'inici de la competició un altre amistós contra un cadet a Llinars del Vallès. Mal partit que ens va servir per donar un toc d'atenció i que tothom tingui clar que a la mínima distracció qualsevol et fa un "descosit".

Arribem al dia de l'inici de la competició. La percepció del cos tècnic és bona, bon grup de treball amb moltes ganes de treballar i molt bona sintonia entre tots els membres de l'equip. Comencem contra CB Granollers, un equip que fa un parell de temporades ens havia causat sempre molts problemes i estàvem a un nivell molt parell, per tant vèiem un partit molt disputat. Els moments previs a l'inici del partit vèiem unes cares de concentració i tensió que ens feien preveure un bon partit. S'unia a l'inici de la competició el nou reglament aprovat per a aquesta temporada, que passava de ser de 4 períodes de 10 minuts als 8 períodes de 5 amb norma d'alineació en els primers 6 períodes. Tot un repte per a tots nosaltres. Amb el salt inicial veiem tota una exibició d'aquest equip que imprimeix un ritme espectacular al partit i en 5 minuts es posa amb un 20-2 que ens sorprèn. Els 5 minuts del segon període, lluny de baixar el ritme acaben amb un 35-9 que ens començava a deixar entreveure el que podia passar a la resta del partit. Finalment el partit va acabar amb 69-19 en el cinquè període amb moments de bàsquet espectacular. Vam poder veure un corró a la pista i una declaració d'intencions en tota regla d'un equip que s'ha posat el llistó molt alt per als pròxims partits. No dubto que aconseguirem millorar el fet fins ara ja que per feina no quedarà.

Personalment, feia molt temps que no sentia entrenant tan bones sensacions com tinc en aquesta temporada. Aquest infantil és un dels millors equips que he portat a nivell de treball, serietat, actitud i tècnica. Crec que l'última vegada que vaig tenir aquesta sensació va ser la temporada 2004-2005, d'això fa ja temps però vam acabar jugant una fase final de Campionat d'Espanya quedant sisens classificats. El treball, al final, dóna els seus fruits, encara que si perds un sol instant de treball el tren passa de llarg.

La Gran Mentida

Veig ahir el partit inaugural de la selecció espanyola en aquest Eurobàsquet, l'ÑBA com se l'ha anomenat ja d'una manera carregant i repetitiva fins a la sacietat, i em quedo amb cara de tonto davant del televisor.

D'una banda portem, com és habitual ja abans de cada torneig d'aquesta selecció, més d'un mes escoltant i llegint en tots els mitjans de comunicació que aquesta selecció guanyarà l'or fàcil perquè són els millors. Val a dir que crec sincerament que és un tros d'equip, però no es pot esborrar de cop a la resta de seleccions que participen i publicar amb una prepotència exagerada que els altres no són ningú. Plou sobre mullat. Davant d'aquestes lloances el normal és que els jugadors acabin "idiotitzats" de tant elogi. A sobre la publicitat de "La Sexta" per al següent partit diu que si la selecció serà capaç de jugar-li a una selecció tan fluixa ... sense comentaris.

D'altra banda hi ha els jugadors. Bé, doncs aquí hi ha diverses coses a comentar. L'actitud dels jugadors en el partit contra Polònia em va semblar nefasta i d'una falta d'humilitat i de professionalitat absoluta. Lamentable la defensa, fins i tot de Pau, al qual han encimbellat a la premsa d'avui com el millor jugador de la selecció ahir. Només faltaria ...

Veient el partit i les cares dels jugadors a la pista ningú em pot convèncer que no hi ha problema amb Sergio Scariolo, això és una cosa que es veu a simple vista de la mateixa manera que en les altres ocasions, una altra cosa és que ens creguin ximples i ens venguin que tot és perfecte.

Finalment el staff tècnic. Sergio crec que es va perdre a poc de començar el partit. No vaig entendre moltes de les coses que va fer, encara que ja se sap que els entrenadors som molt especials. Des Calderón, tema recurrent durant tota la preparació, Ibaka perdut a la banqueta o Claver jugant de 3 quan no ho ha fet en tota la preparació. A sobre calia veure les cares de Ricard Casas cada vegada que Orenga feia un comentari a Sergio Scariolo ...

Diguin el que diguin, per a mi, lamentable imatge. Molt hauran de millorar, que no ho dubto, perquè això sembli un equip en tot el sentit de la paraula.

Punt i Final a la Temporada 2010/2011

Un cop finalitzat el Campus d’estiu als Salesians (ja és el tercer que organitzo com a director en aquesta entitat) és hora de fer balanç de tot plegat i tot seguit mirar endevant cap a la temporada que començarem després de les vacances.

En quant al Campus pur dir…”ESPECTACULAR”. Crec, i penso que no m’equivoco, que ha estat el millor de tots tres amb diferència. En termes de quantitat de participants hem passat dels 52 del primer als 101 d’aquest, amb el que això comporta a nivell de funcionament del campus.

Hem tingut fins a 16 monitors treballant amb els gups i entre ells hem tingut, a més dels habituals, gent de la talla d’en Marc Forcada o en Franc García (tots dos jugadors d’EBA). Puc dir, sense equivocar-me, que hem millorat el nivell dels nostres entrenadors que, en alguns casos, han canviat els campus que feien habitualment pel nostre. El resultat, d’allò més bo.

Els monitors que hem tingut han estat en Marc Arnau, Marc Batlle, Aitor Céspedes, Jona de la Fuente, Joel Fernández, Marc Forcada, Franc García, Marc Jovaní, Helena Lara, Josep Márquez, Al Hassan Mbalow, Víctor Pacheco, Xavier Rocríguez, Pau Teixidó i Marc Traver. A tots ells la meva felicitació per la seva bona feina.

Durant aquest campus vam tenir les visites de la Núria Martínez (jugadora internacional absoluta i jugadora de la WNBA i en els seus començaments jugadors del Mataró), Marc Blanch (jugador d’Asefa Estudiantes d’ACB i ex-jugador de la UEM), Ariadna Pujol i Laia Flores (totes dues jugadores del Cadet A de la UEM que es van proclamar campiones de Catalunya i terceres d’Espanya a més de seleccionades per a la Selecció Espanyola aquest estiu) que ens van explicar la seva experiència en el bàsquet fins arribar a on són actualment.

També, al marge dels entrenaments, hem fet algunes activitats diferents, des de tir amb arc pels petits fins a inflables amb aigua per a tothom. Ens han visitat els amics del Campus d’Argentona i els vam tornar la visita per tal de jugar uns partidets amb ells i compartit un dia de campus. A més vam preparar per a la tercera setmana un lipdub que podeu veure aquí a sota

Per acabar el campus, l’últim dijous vam fer una petita excursió a la Plaça Santa Anna a on vam fer un flashmob. El resultat el teniu aquí

Per finalitzar amb el campus voldria destacar la gran sintonía entre els entrenadors i al mateix temps entre entrenadors i jugadors, que ha fet possible que aquest campus hagi estat un èxit total.

La temporada 2010/2011 ha estat per a mí molt moguda per les activitats que he estat desenvolupant i és per aquesta raó que vaig pendre la decisió de fer un canvi de cara a la propera temporada. Anem a pams.

Vaig començar amb l’organització de les activitats extraescolars de l’Escola Encarnació Fonoll de Dosrius, on vam posar en funcionament una escola de ball i una escola d’inicació esportiva. A poc de finalitzar el curs vam haver de tancar les activitats per falta d’alumnes (tenint en compte que és una Escola molt petita i nova que només arriba fins a 2on). Així doncs hem decidit deixar les activitats en aquesta escola.

També començava la meva segona temporada com a coordinador de la secció de bàsquet de Salesians a Mataró i tot ha funionat molt be. Vam treure un senior masculí que va jugar a tercera i a final de temporada vam decidir no continuar. A més hem tingut un junior masculí i un mini i un premini mixtes a banda d'una escola d'iniciació esportiva.

Finalment he estat portant l’infantil de primer any de la UEM i puc dir que és un dels equips amb els que més he disfrutat. Crec que ja fa temps vaig comentar que feia molt temps que no trobava un equip amb tantes ganes de treballar i amb aquesta il•lusió. Els resultats han estat del tot satisfactòris tant a nivell de treball com a nivell esportiu, on hem estat capaços de competir amb tothom.

Pel que fa a la temporada 2011/2012, toca canvi, i en aquest sentit deixo de coordinar a Salesians i passo a desenvolupar tota la meva feina en la UEM. Per a aquesta temporada enceto dos projectes a dins del club. Per una banda em faig càrrec del premini A masculí (generació del 2002) que és un equip curt de jugadors però amb moltes ganes de treballar. Tenim un repte per davant i no és altre que acabar la temporada amb més jugadors i per sobre de tot que s’ho passin d’allò més be practicant aquest esport.

En aquest projecte m’acompanyen en Joel Fernández (que ja porta dues temporades ajudant-me en els meus equips) i en Jordi Serra, tots dos jugadors del junior B del club i amb moltes ganes d’apendre.

Per altra banda portaré l’infantil A masculí, equip que ja vaig portar a mini i també la temporada passada. Són jugadors del 98, és una generació que conec molt be i amb els que he conectat molt be des de l’inici ja fa dues temporades. En aquesta ocasió hem fet un parell d’incorporacions per tal de continuar sent competitius. Aquestes incorporacions han estat l’Eduard Vázquez, procedent del Bàsquet 3 Viles i en Bernat Arellano, procedent del Joventut de Badalona. Penso que tots dos ens donen un equilibri que, potser, ens faltava fins ara i ens han fet completar un grup de treball sensacional. Tenim per davant un repte important, per una banda ser capaços de competir amb tothom i per l’altra continuar millorant i, sobretot, disfrutar del bàsquet tant com poguem. Ja sé que és el que diu tothom però és realment el que volem.
En aquest cas tindré com a companys de "viatge" en Josep Márquez, que ja va estar amb nosaltres com a segon entrenador la temporada passada, que repeteix, i en Manu Cabrera que desenvoluparà la tasca de delegat d'equip.

Bon estiu!!!

Campus de Bàsquet "Estiu als Salesians"

S´acaba la temporada i torna el CAMPUS DE BÀSQUET DELS SALESIANS!

Com cada final de temporada tinc el plaer de dirigir aquest campus. Ja són tres els campus que hem organitzat i l'experiència ha estat del tot satisfactòria. Espero que aquesta edició sigui la millor fins al moment i per això estem preparant des de fa un temps tot el necessari perquè tothom trobi el que busca amb aquest campus. Els tècnics amb els que treballarem són tècnics amb una bona experiència en el nostre món.

Us deixo aquí a sota tota la informació que podeu trobar al díptic, que podeu descarregar també des d'aquesta pàgina. Mantenim els preus, inclús hem baixat una mica per tal d'adaptar-nos a la situació actual.

El nostre campus és una magnífica oportunitat per gaudir del nostre esport durant l´estiu. Si vols millorar la teva tècnica individual, si tens ganes de gaudir aprenent, no ho dubtis: vine a treballar amb nosaltres!

Aquest és un campus on el treball és molt específic i els vostres fills/es poden aprendre/millorar/evolucionar aquells aspectes individuals que durant la temporada no es poden treballar amb tanta cura: mecànica de tir, conceptes defensius bàsics, comprensió del joc, bot, passada… Amb un to constructiu però incisiu, els vostres fills/es gaudiran millorant amb nosaltres.

Les dates per a aquest estiu son les següents:

Setmana 1: 27 de juny al 1 de juliol

Setmana 2: 4 de juliol al 8 de juliol

Setmana 3: 11 de juliol al 15 de juliol

Setmana 4: 18 de juliol al 22 de juliol

Pots descarregar el díptic clicant sobre la imatge o be clicant aquí

TREBALL TÈCNIC INDIVIDUALITZAT EN FUNCIÓ DE L´EDAT

GAUDEIX DE LA PISCINA DE L´ESCOLA CADA DIA

COMPETICIONS: TWO BALL, 3C3, 1C1,...

INFLABLES

PARTIDETS CONTRA GRUPS D´ALTRES CAMPUS

GRAN GIMCANA FINAL

BÀSQUET A LA CARTA: QUÈ VULL MILLORAR?

A partir de l´anàlisi dels tècnics del campus, els vostres fills/es rebran una proposta d´oportunitats de millora i hauran/haureu de triar quin és el seu MENÚ de millora per als entrenaments de BÀSQUET A LA CARTA.

Com a novetat enguany, si ho considereu oportú, el vostre fill/a pot fer deures d´estiu/estudi guiat: espai per fer deures i/o estudi amb monitors que l´ajudaran a fer la seva tasca d´estiu (primera hora del matí)

Final a 4. Campionat de Catalunya Cadet Masculí Preferent

El FC Barcelona es va proclamar campió de Catalunya Cadet Masculí Preferent en superar a la final al Joventut de Badalona per 61-67 en una final a quatre celebrada en el Pavelló Municipal de Cervera durant el passat cap de setmana. El millor jugador de la final va ser el jugador blaugrana Adrià Cantenys amb un 32 de valoració.

Els blaugranes accedeixen així com a primers classificats de cara als Campionats d'Espanya Cadet que se celebrarà del 29 de maig al 4 de juny a Saragossa, mentre que els verd-i-negres, sots-campions de Catalunya, es classifiquen com a segons per aquests campionats.

La tercera plaça va ser pel Cat. Occident Manresa en derrotar en el partit pel 3r i 4t lloc d'aquesta final a quatre del Campionat de Catalunya Cadet Masculí Preferent al CB Cornellà per 55-79.

A semifinals, el FC Barcelona va guanyar al conjunt manresà per 100-61 mentre que el Joventut de Badalona va superar al CB Cornellà per 86-40.

Semifinals

30.04.11 / 18:30h

FC Barcelona 100 - Cat. Occident Manresa 61

30.04.11 / 20:15h

Club Joventut Badalona 86 - CB Cornellà 40

3r i 4t lloc

01.05.11 / 17:30h

CB Cornellà 55 - Cat. Occident Manresa 79

Final

01.05.11 / 19:15h

Club Joventut Badalona 61 - FC Barcelona 67

[Clicant sobre cada partit podreu veure les estadístiques]

Classificació final:

1r FC Barcelona

2n Club Joventut Badalona

3r Cat. Occident Manresa

4t CB Cornellà

Font: Federació Catalana de Bàsquetbol

Final a 4. Campionat de Catalunya Cadet Femení

Durant aquest cap de setmana s’ha disputat a les instal·lacions del Palau Josep Mora de Mataró la final a 4 del Campionat de Catalunya Cadet femení preferent que dona accés als Campionats d’Espanya que tindran lloc a Saragossa del 29 de maig al 4 de juny pròxims.

Els equips classificats per jugar aquesta final a 4 van ser el CBF Sarrià-Grupo Consultoría, el CB Cornellà, l’Unió Bàsquet Sant Adrià (UBSA) i el Platges de Mataró-Unió Esportiva Mataró.

Dissabte 30 d’abril es jugaven les dues semifinals. Per començar, a les 17:00 h s’enfrontaven el CB Cornellà, entrenat per en Tito Sobrín, davant el CBF Sarrià-Grupo Consultoría d’en Xavi Torralba. El resultat final va ser de 44-69 per a les barcelonines.

A les 19:00 h arribava el torn del Platges de Mataró, equip que ha portat en Cesar Aneas durant tota la temporada a ser l’únic invicte del campionat, davant el Sant Adrià que va acabar amb un contundent 103-36. Comentar que el Platges, invicte i gran dominador de la competició, s’enfrontava a l’UBSA, equip íntegrament de primer any. L’equip de Sant Adrià, entrenat per en Dani Poza, és un gran equip que, de ben segur, la pròxima temporada donarà a parlar.

Diumenge, a les 17:00 h, tercer i quart lloc entre UBSA i CB Cornellà. Sant Adrià s’imposava per 58-48 en un molt bon partit de les primeres. I a les 19:00 h la gran final entre el Platges i CBF Sarrià. El partit es va decantar del costat del Platges per 63-37 amb un domini aclaparador.

Menció especial per a la jugadora del Platges, Ariadna Pujol, que va ser guardonada amb el premi a la jugadora més determinant (MVP).

Felicitats, doncs, a totes les jugadores i tècnics per aquest nou èxit i, per extensió , al Club, i animar a tots a continuar treballant per tal d’assolir en el futur més èxits dels equips de formació.

Setmana Santa Plena D’activitats

Aquesta Setmana Santa ha estat una mica moguda per a mí. Vaig començar amb el II Campus Setmana Santa de la UEM. Igual que l’any passat puc dir que va estar molt be. Vam poder tenir els mateixos entrenadors que l’any anterior (el que ens assegurava l’èxit segur) i, a més, cinc “ajudants” que ens van donar un cop de mà important per tal de donar més qualitat als entrenaments i al campus en general.

Els entrenadors van ser en Marc Batlle, en Josep Márquez i en Sergi Ventura, tots ells desenvolupant la seva feina com a entrenadors al club. Els ajudants van ser quatre cadets, en Jordi Serra, en Jordi Bosch, en Cedric Grau i en Marc Jovaní, i un junior, l'Àngel García, també tots jugadors del club.

Felicitar-los des d’aquí a tots ells per la seva feina durant tot el campus, en el treball tècnic i en el tracte amb els jugadors. Bona feina de tots!

Un cop acabat el campus, divendres, sortíem cap a Montbrison (França) a prop de Sant Etienne per participar en el “41 TOURNOI INTERNATIONAL DE MONTBRISON” de la categoria amb l’infantil Lila del Club.

Moltes ganes de tothom per començar el torneig divendres al matí a l’hora de la sortida en autocar a les 7:00 del matí (això si, una mica adormits). He de dir que aquest torneig és molt especial per a mí i era la tecera vegada que em desplaçava per jugar-lo. Un cop arribats a Montbrison, repartiment dels jugadors amb les corresponents famílies que els han acollit durant tot el torneig i tornada al pavelló per jugar el primer partit a les 20:45 del vespre. Partit complicat degut al viatge, el cansament… Finalment el resultat d’allò més bo: UE Mataró 86-23 Mozac Volvic Basket. Dues hores de partit i a dormir i descansar que demà juguem a les 8:30 del matí!!!

Dissabte a les 8:00 anaven arribant tots els jugadors amb cara de son però amb ganes de jugar. Hauriem d’esperar per veure com reaccionàven a la pista. Chorale de Roanne 23-65 UE Mataró.

Després d’aquest partit ja estàvem classificats per jugar els quarts de final (14:30 h) i els comentaris de la gent sobre el nostre equip eren del tot positius. Be, la veritat és que estàvem jugant millor que mai i donant sensació d’equip (just el que estem treballant tota la temporada).

Arribàvem a jugar els quarts de final amb l’equip del Sokol Vysehrad Prague i la cosa ja es posava d’allò més seriosa. El partit va començar amb imprecisions però ràpidament vam entrar en el partit gràcies al suport constant de la nostra afició, espectacular durant tot el torneig. Finalment UE Mataró 77-15 Sokol Vysehrad Prague i jugant el millor partit fins aleshores. Estàvem a semis!!!

Les dues vegades anteriors haviem caigut precisament en el partit de semis, que és quan et trobes els millors i al jugar el torneig internacional (es juguen dos tornejos al mateix temps) al final et trobes les seleccions.

Diumenge a les 11:00 h, havent descansat, jugàvem la nostra semifinal contra l’OL Antibes, un equip que tenia 3 jugadors a prop dels 190 cms i amb jugadors petits molt tècnics i amb bon tir exterior. El partit va començar molt malament per a nosaltres ja que vàrem patir molt amb els seus 3 jugadors grans a pista i ràpidament es van posar 10 punts amunt. Amb molt patiment i esforç vam aconseguir donar la volta a la situació i arribar a posar-nos per davant al marcador poc abans d’acabar l’últim període però al final vam anar a la pròrroga. El treball i l’esforç que van fer els nostres jugadors va ser encomiable i al final UE Mataró 57-54 OL Antibes.

Estàvem a la gran final a on ens esperava la selecció més forta de França, segons els entesos francesos, la Selecció de Loire 98.

La final no va tenir cap història ja que ràpidament es va obrir distància en el marcador fruit de l’esforç fet al matí en les semis. Ells van ser molt superiors i van saber jugar en equip per fer-nos mal. Finalment un sotscampionat que sap a triomf per la sensació d’haver fer el millor bàsquet de la temporada.

Vull, des d’aquí felicitar a tots i cadascún dels jugadors d’aquest equip pel seu treball durant aquest torneig, que segur ens ha fet més forts a tots. Han fet una feina excel•lent. Hem estat l’enveja de tots els entrenadors per la imatge donada a la pista, la intensitat mostrada en tots els partits, el comportament i el joc dinàmic jugant amb espais que hem fet durant tot el torneig. També felicitar-los pel seu comportament a fora de la pista, amb les famílies que els han acollit, que ens han recalcat que han estat de lo millor que han tingut per comportament, educació, etc.

Per acabar he deixat una part que ha estat vital per a nosaltres, suposo que per això els van donar el trofeu a “LA MILLOR AFICIÓ”. Ho he posat en majúscules perquè el seu suport ha estat “SUPORT”. Hem vist les grades grogues en cada partit, els hem sentit (s’han deixat la veu) animant, han encoratjat els jugadors sempre. Han cantat, cridat, ballat, plorat, ha estat una experiència inoblidable per a tots els jugadors i cos tècnic que perdurarà en el temps. Gràcies pel vostre suport a tots els pares i mares desplaçats fins a Montbrison, gràcies per entendre en certs moments que el vostres fills necessitàven descans i allunyament de tot i de tots. Gràcies per tot.

Gràcies a tots, especialment a la Sílvia, en Pol i l’Adrià que m’han fet costat aquests dies, les tres persones que més estimo!!!