jueves, 16 de diciembre de 2010

Xerrada d’estiraments

Ahir vaig assistir a una xerrada d’estiraments a la que ens va convocar el club. La xerrada, a iniciativa de la “nova” Area de Salut del club, anava encaminada a donar un cop de mà als entrenadors i delegats en la seva feina diaria amb els seus equips. Tant la Silvia Treviño (doctora del Club) com en Marc Batlle, que a més d’entrenador de la casa està estudiant fisioteràpia i treballa a dintre de l’equip format per l’Àrea de Salut, van fer una exposició de la importància dels estiraments, dels beneficis i contraindicacions abans i després de les sessions d’entrenament i partits.


Em sembla una molt bona idea, donat que els entrenadors tenim tendència a “oblidar” aspectes que penso, son importants i tenen gran incidència en el desenvolupament del jugador. Especialment indicada per als entrenadors joves que comencen i necessiten d’un punt de soport per tal d’anar formant-se ells com a entrenadors al temps que formen els seus jugadors.

Penso que, de vegades, no som conscients de la importància dels estiraments per tal de prevenir lesions i preparar el cos per a la pràctica de l’esport i això ens fa veure, molt sovint, equips que després d’acabar un entrenament o partit marxen sense estirar, o be equips que estàn esperant per entrar a pista i estàn estirant tots sols sense la supervisió del seu entrenador o delegat, amb el risc que això pot comportar a nivell de lesions.

És per aquesta raó que em va semblar una xerrada molt interessant, que es tornarà a donar els dies 16 i 20 de desembre per tal de permetre que tothom puguin assistir i no hi hagi cap mena d’excusa. Crec que ens hem de felicitar perquè sembla que això és l’inici d’una sèrie de xerrades encaminades a millorar la dinàmica de treball dels entrenadors de la casa amb els seus equips. A banda, això demostra l’interés del club per la formació dels seus entrenadors.

Esperem doncs, que després d’aquesta vinguin més xerrades i ens faci a tots millors entrenadors.

lunes, 25 de octubre de 2010

Entrenar la pedrera

Tot i que ja he tocat aquest tema en alguna ocasió, torno a insistir en ell perquè considero que és la base sobre la que hem de construir els nostres jugadors. Es tracta de la manera en que ensenyem als nostres jugadors. Faig aquest escrit desprès de tenir una xerrada amb un entrenador de categoria nacional. Aquest entrenador em deia que quan li arriben els jugadors al sènior, té molts problemes perquè no entenen el joc i és molt complicat que puguin entendre un sistema.


Això és degut a que ens oblidem que els jugadors en edat de formació són exactament això, jugadors en edat de formació i els hem de formar perquè en un futur siguin capaços de competir de la millor manera. És difícil, però, poder competir sense entendre el que passa a la pista.

Hi ha entrenadors que ensenyen a jugar els seus equips molt sistematitzats i amb poca llibertat per als jugadors per decidir a la pista. Aquesta sistematització porta a que el jugador s’acostuma a no pensar, no mirar què passa a la pista i treballar només el que li han dit, el que ha de fer sense més.

És important el treball tècnic però és tan important com ensenyar a ocupar espais i a llegir el joc, interpretar què passa a la pista per després decidir quina acció fer. Quan aconseguim que un equip de formació jugui d’aquesta manera (cosa que no és gens fàcil) ens adonem que és un equip totalment imprevisible amb el conseqüent problema per a la defensa. Per tant, sóc de la opinió que hem d’esforçar-nos en fer que els nostres jugadors entenguin el joc. Quantes vegades veiem un entrenador felicitar els seus jugadors després d’una equivocació o després de perdre un partit en què s’ha treballat exactament el que s’està treballant en els entrenaments? Malauradament moltes menys de les que seria bo.



No crec que estigui descobrint res de nou però moltes vegades veiem partits i ens adonem que el que s’està treballant només respon a un desig d’obtenir resultats quan més aviat millor per part de l’entrenador o per part del club en qüestió. Aquesta pressió no és només per part del Club o de l’entrenador, aquesta pressió ve també per part dels mateixos pares dels jugadors i fins i tot dels mateixos jugadors. Hi ha aquesta idea de que només es fan bé les coses quan es guanyen els partits. Seria bo que tothom tingués clar quin és el treball que s’ha de fer en cada moment amb l’equip per tal d’aconseguir que arribin a jugar el màxim de jugadors al màxim nivell possible.

Aquesta xerrada que vaig tenir em va fer pensar molt en aquest tema perquè de vegades em pregunto si la feina que estem fent és la correcta.

jueves, 21 de octubre de 2010

Nova Aventura

Avui em torno a posar al davant de l’ordinador amb l’objectiu d’actualitzar aquest blog que he deixat una mica abandonat últimament. Han estat uns mesos en què he estat centrat en diferents projectes que, per fi, hem pogut engegar.

No sense pocs problemes, hem posat en funcionament una sèrie de projectes que s’han afegit als que ja portava a terme fins ara.

Per començar hem engegat a l’Escola Encarnació Fonoll de Dosrius les activitats extraescolars que consten d’una Escola d’Iniciació Esportiva (poliesportiva) i una Escola de Ball. Tenint en compte que l’escola té molts pocs alumnes, estem molt satisfets d’haver omplert l’aula de ball (12 nens i nenes) i tenir una petita llista d’espera, a més, a l’Escola d’iniciació esportiva tenim 14 nens i nenes durant el primer mes d’activitat.


D’altra banda torno a portar la direcció tècnica de Salesians de Mataró. Tot i que hi ha hagut un canvi significatiu i en aquest moment és l’Escola qui porta les activitats extraescolars directament i no pas una empresa externa com fins ara.

Això ens ha portat un extra de treball i ens ha fet replantejar-nos una sèrie de coses per tal de donar un nou impuls al bàsquet en l’Escola. Ens ha costat molt temps però estic molt satisfet amb el resultat. Hem doblat el número d’equips i de jugadors respecte de la temporada passada. Tenim un sènior i un junior masculí en la part de dalt del club i tenim una bona base amb minis, preminis i escola de bàsquet.


Durant aquests mesos hem estat a punt de poder formar una sèrie d’equips que finalment hem deixat de cara a la temporada que ve, per tal de poder treballar amb una mica més de temps. Una dada important és que hem tingut molta gent interessada en formar part del nostre club. Uns estan amb nosaltres en els diferents equips que tenim i d’altres, esperem poder incorporar-los de cara a la temporada que ve.

La part dels “petits” (escola, premini i mini) és la que més ha crescut, ja que de tenir un sol equip hem passat a tenir-ne dos amb 12 jugadors cadascun i una escola de bàsquet. Això, per nosaltres, és tot un èxit!!!


He deixat pel final l’equip que entreno aquesta temporada, l’Infantil C de la UEM. Es tracta d’un equip que està jugant a categoria infantil en nivell B però que són tots preinfantils. Vàrem optar per aquesta opció després de veure el nivell i la progressió que poden tenir. Aquest grup va competir la temporada passada a categoria mini nivell A-1 i va ser capaç de competir amb tothom. El grup l’hem reforçat amb 4 incorporacions que ens donen més equilibri en el grup i un salt de qualitat important. En el mes i mig que portem entrenant hem pogut començar a entreveure el que pot donar de sí aquest grup. De moment s’ha guanyat en intensitat i en defensa, i estem treballant força bé tot i el canvi de pilota i de cistella, a banda del físic del infantils contra els que juguem.



Tenim un equip en que tothom pot aportar coses i, el més important, sembla que hem fet el “canvi de xip” ràpidament a la pilota i la cistella grans.

Aquesta temporada incorporem al nostre Staff Tècnic un nou membre que farà les tasques de segon entrenador. En Josep Márquez és la persona que hem escollit per fer aquesta feina i que ens ajudarà molt. Continuarem amb en Marc Traver i en Joel Fernández, que ens ajudaran, sobretot, en entrenaments i continuaran amb la seva formació com a entrenadors.
El nostre delegat tornarà a ser en Paco Gil, igual que les temporades anteriors. Ell s'encarregarà de tot el que no és tema esportiu per tal de funcionar com cal.

Espero poder fer front a tota aquesta feina sense gaires problemes, però, la veritat és que feia ja molt de temps que no em posava a fer tantes coses durant una temporada.

Bona temporada a tothom!!!


lunes, 10 de mayo de 2010

Campus d'Estiu als Salesians

Com tots els finals de temporada, aquest any tornem a organitzar el Campus de Bàsquet durant el mes de juliol, exactament del 28 de juny al 23 de juliol. Són 4 setmanes en que pots gaudir de tot tipus d'activitats, bot, passi i tir són la base de l’aprenentatge tècnic d’aquest esport. Entre jocs, competicions i diferents propostes podem augmentar els nostres recursos per convertir-nos en millors jugadors i jugadores. I no oblidem les divertides Jam Sessions.

Aquest estiu, per segon any, torno a dirigir aquest campus que tantes bones sensacions em va portar l'any passat. En aquesta ocasió hem millorat en serveis i, espero, també a nivell tècnic amb entrenadors amb experiència i amb dos entrenadors per cada grup.

Tot seguit teniu la informació del Campus:

Edat: de 6 (2002) a 15 (1994) anys.

Passa un estiu molt basquetbolístic!!! No t’ho perdis!!!



Oferim una oferta flexible tant de dates com de franges horàries. Podeu escollir qualsevol setmana d’aquestes:

-Setmana 1 ................ Del Dilluns 28/6 al Divendres 2/7
-Setmana 2 ................ Del Dilluns 5/7 al Divendres 9/7
-Setmana 3 ................ Del Dilluns 12/7 al Divendres 16/7
-Setmana 4 ................ Del Dilluns 19/7 al Divendres 23/7

I entre aquestes franges horàries:

-Franja “Matins” ................................. De 9:00 a 13:00
-Franja “Matí i Tarda”..........De 9:00 a 13:00 i de 15:00 a 17:00
-Franja “Tot el Dia” ............De 9:00 a 17:00 (Amb Mitja Pensió)

A més, els/les esportistes que no escullin l’opció de dinar fix, també podran acollir-se al servei de mitja pensió d’aquell dia adquirint el tiquet abans de les 9:00 hores.

Aquest Estiu, tot i que ampliem els serveis, NO PUGEM ELS PREUS

Directora de les vacances: Sra. Maria José Alcalá
Responsable tècnic: Sr. Lluis Escudero

DATA LIMIT D'INCRIPCIO: DIJOUS 10 DE JUNY


PODEU DESCARREGAR EL DIPTIC PER A LA INSCRIPCIÓ A: http://www.campussalesians.com/


REUNIO INFORMATIVA: DIJOUS 3 DE JUNY A LES 19:30H


Informació i contacte (de 9:00 a 19:00):
Col·legi Salesià Sant Antoni de Pàdua
Avgda. Puig i Cadafalch, 80
08303 - Mataró ( Barcelona )
Telf. 93 757 84 89 / 680 42 91 21
De 10:00 a 12:00 hores i de 16:30 a 18:30 hores

miércoles, 7 de abril de 2010

UNA BONA INICIATIVA

Feia molt de temps que no em posava a escriure per diferents motius, bàsicament per la feina que he tingut amb l’organització de diferents projectes i esdeveniments que m’han tret força temps. Alguns ja els he posat en funcionament i d’altres estàn en el seu últim pas del procés per sortit a la llum. Pel que fa als que ja han estat posats en funcionament parlaré d’un que ha finalitzat la passada setmana, el Campus de Setmana Santa 2010 de la Unió Esportiva Mataró.

El club em va encomanar la tasca d’organitzar un campus durant la Setmana Santa. Aquesta era una idea que havia parlat amb diferents persones del club en algunes ocasions i finalment s’ha pogut dur a terme. Penso que és una molt bona iniciativa per part del club el fet de donar un servei en aquestes dates en que els jugadors no tenen escola i necesiten, molts cops, una activitat per fer durant la jornada laboral dels pares.

Vam pensar, sobretot, en una franja d’edat des dels 8 als 13 anys, es a dir, des de Escola de bàsquet a Preinfantil. Un cop definit a quins usuaris anava destinat el campus era qüestió de veure quina era la feina que calia fer. Ens hem centrat, sobretot, en aspectes bàsics, detalls que hem pogut treballar força be al disposar de dos entrenadors per cada 10 jugadors. Un dels detalls que hem treballat ha estat el relacionat amb els peus, l’equilibri, l’utilització correcte del pes del cos, etc.
Em queden per comentar un parell de coses, les més importants a l’hora d’engegar un campus. Per una banda els entrenadors. Des d’aquestes linies vull felicitar als quatre entrenadors que han treballat en aquest campus pel seu interés, la seva feina seriosa i, el més important, el seu tracte excel·lent amb els jugadors i la seva predisposició per fer d’aquest campus una activitat de qualitat. Aquests entrenadors han estat en Marc Batlle, en Quim Valle, en Sergi Ventura i en Josep Márquez, felicitats a tots quatre per la vostra feina.

He deixat pel final els participants del campus, els jugadors i jugadores. Penso que la feina que hem fet ha estat gràcies a l’actitud mostrada per tots i cadascún dels participants a l’hora de treballar a la pista, serietat, motivació, ganes d’apendre i molta, moltíssima inensitat a l’hora de treballar ha fet que hagi estat un veritable plaer treballar amb aquesta canalla. Per ells també el meu reconeixement i sobretot que no deixin de treballar mai d’aquesta manera.

Be, a part dels moments de feina també hem tingut moments de competicions, hem vist videos, pel·licules, etc, i penso que s’ho han passat d’allò més bé. Si s’ho han passat, només la meitat de bé que m’ho he passat jo, ja estic content.

Per finalitzar, felicitar el club per aquesta iniciativa i animar a continuar amb aquest tipus d’iniciatives que demostren que el club és viu. Espero poder retrobar-me amb tots en la segona edició del Campus de Setmana Santa l’any que ve.

lunes, 4 de enero de 2010

Torneig de Nadal de La Seu – Reflexions (II)

Be, al final han estat 4 dies més. Volia fer aquesta segona part de l’entreada el dia 1 però ja se sap, els nens (5 dies sense veure’ns) demanen atenció, Any Nou i tot plegat, doncs fins avui.

Aquesta segona part de l’entrada la vull dedicar a repassar aquest Torneig en la seva vesant esportiva. Crec que aquest torneig ens ha fet avançar moltíssim en molts aspectes, tant a dintre com a fora de la pista.

Diumenge 27 de desembre arribàvem a La Seu d’Urgell cap a les 11:00 h del matí per tal d’instalar-nos a la residència, ja que a les 12:00 h teníem reunió i a les 15:00 h començàvem a jugar.
A les 13:00 h estàvem dinant per tal de poder fer una mica la digestió. Com que jugàvem a les 15:00 vam anar cap al pavelló a les 14:15 h per poder escalfar. L’equip rival era el CB Corbera, un equip de nivell A que em va causar una molt bona impressió. El partit no va ser gens bó, amb moltes imprecisions. Ells eren ràpids i tenien les coses molt clares (bon tir exteior). Al final bon resultat però mal partit, es a dir, el millor el resultat: 61-42.

Foto: Joan Ventura


El següent partit, a les 19:00 h, va ser millor en quant a actitud e intensitat. Tothom més concentrat i en conseqüència fent les coses amb més lògica. Després d’un bon partit : 67-25.

Dilluns 28 de desembre teníem partit a les 17 :00 h i això ens va donar temps per poder treballar i corregir els errors del dia anterior. Aquests tipus de tornejos tenen l’aventatje que pots corregir i posar-ho en pràctica tot seguit en el següent partit i com que passa poc temps entre partit i partit avances molt més que en una setmana normal d’entrenaments.
Aquest va ser el “partidàs” del torneig. Vam jugar contra Stadium Casablanca de Saragossa (per a mi l’equip que millor jugava a bàsquet del torneig) i va ser un gran partit, molt disputat i molt igualat, que al final ens vam poder endur per un ajustat 60-51 i amb sensació d’estar fent les coses com cal.


Foto: Joan Ventura

Ara tocava descansar, l’endemà quarts de final a les 9:30 h.

Dimarts 29 de desembre a les 8:00 h estàvem al menjador per tal d’esmorzar d’hora i estar a les 9:00 h al pavelló per escalfar i després d’una petita discussió amb una de les empleades del menjador pel tema de "la llet i el suc" (no donàven suc per esmorzar i el vaig portar jo per tal que no prenesin llet). La dona es va acostar per dir-me que no es podien entrar begudes al menjador i després d’estar discutint una estona tot va quedar resolt i van poder acabar-se el suc.
Després de dos dies de competició i un treball a fora de la pista impecable del nostre delegat, en Paco Gil, els jugadors estaven amb una confiança i tranquilitat que no haviem vist fins ara. Així doncs, va començar el partit i vam poder veure que la linia ascendent començada després del primer partit continuava augmentant. Tant és així que vam passar per sobre de l’equip contrari (Paidos Sant Fruitós B) per 64-17.

Ara arribaven les semifinals contra un dels equips més difícils, el Círcol Catòlic de Badalona. El partit va ser molt dur i va costar molt treure’l endavant però alguna cosa havia canviat en el grup. Els partits complicats, ajustats, eren la nostra creu i sempre acabàvem caient per la pressió del contrari, però en dos dies aquesta dinàmica havia canviat i haviem passat de la por a perdre, de fer-ho malament, a la confiança i tranquilitat per jugar sempre amb ordre i sense precipitar-se. La traducció de tot això, el resultat: 37-23.

Havíem arribat a la final jugant com mai fins a aquell moment, com un equip. Tothom sumava, ningú s’amagava i això ens feia cada cop més forts.


Foto: Joan Ventura


Dimecres 30 de desembre. Vam anar d’hora a esmorzar per anar a veure la final femenina (UEM –CB Vic) i vam cel·lebrar la primera victoria pel Club per un resultat de 51-33 que ens mostra la diferencia que va haver entre un equip i l’altre.

11:30 h. Comença la final contra Maristes Ademar, un molt bon equip que juga molt be a bàsquet. Sorpresa per començar. Amb un partit molt seriòs marxavem al marcador 10-2 al final del primer periode. El segon va començar igual que el primer i amb una gran defensa vam arribar al descans amb el resultat de 23-6. Els jugadors cada cop tenien més confiança en el que feien i a poc a poc la diferència anava creixent. Al final del tercer periode el resultat era ja espectacular:46-12!!!
L’últim periode va ser una mica més baix de ritme però tot i així va estar prou be. Al final 54-24 i la sensació d’haver avançat un mes d’entrenaments en tant sols quatre dies.


Foto: Joan Ventura

Finalment em quedo amb la feina seriosa de tots i cadasqún dels jugadors i tècnics que han participat en aquest torneig. Molt bona feina i molt bon coportament.

Volia fer un reconeixement especial per a un jugador que ha vingut amb nosaltres però que normalment juga en el Mini C del Club, em refereixo a en Joan Cañellas. La seva feina ha estat molt bona i s’ha adaptat al grup com si portés tota la temporada jugant amb nosaltres.

Bona feina Joan, segueix així!!!



Foto: Joan Ventura