Fer jugadors o robots?

Entenc, i ultimament he de reconèixer que començo a dubtar que tothom treballi d’aquesta manera, que el més important a l’hora de treballar amb jugadors joves és ensenyar a que pensin a la pista. Podem ensenyar molta tècnica individual i podem aconseguir que els jugadors tinguin un domini tècnic gran i siguin capaços d’obtenir aventatge amb aquests conceptes tècnics, però hem de ser conscients que els jugadors van creixent i cada cop és troben més dificultats per poder obtenir aventatge sobre els seus defensors.

És per això que els jugadors necesiten alguna cosa més en el seu aprenentatje i aquesta cosa, entenc, és aprendre a pensar, a llegir el joc i a saber veure cóm obtenir aventatge per tal d’aconseguir l’objectiu d’aquest esport, fer bàsquet.

Dit d’aquesta manera, potser, sembla lògic però a la realitat veiem que això no és habitual i els jugadors es comporten com a robots. Treballen sense cap criteri clar d’el que estàn fent. El que vull dir és que molt habitualment veiem jugadors que no miren els seus companys a l’hora de jugar, només juguen per ells mateixos, 1c1 i per força i treuen la pilota quan ja no tenen més opció i a més sense opció per al company. En el cas d’els jugadors sense pilota ens trobem que no saben treballar sense una pilota a la mà. Quan no tenen pilota es miren al company esperant que els hi tornin per poder jugar en comptes d’intentar aconseguir una bona línia de passe, una porta enrere o qualsevol acció d’ocupació d’espais per tal de donar opcions al jugador de pilota de poder donar un bon passe.

Aquesta feina és molt dura perquè és molt difícil d’aconseguir que els jugadors pensin i siguin capaços de llegir el joc. És dura perquè els jugadors no entenen perquè han d’actuar d’una manera diferent a la que estàn acostumats. En aquest sentit, crec que la diferència és en els petits detalls i en saber llegir el joc correctament. L’aventatge que es pot aconseguir amb una bona feina de lectura de joc i pensant el que estem fent i cóm ho estem fent és espectacular, sobretot en categories de formació. La meva experiència em porta a aquestes reflexions, que molt sovint són poc atractives pels jugadors però que si aconseguim que entenguin, estem davant de jugadors que són molt difícils de defensar, i finalment s’en adonen que és bó per a ells perquè aconsegueixen el que volen i a més milloren considerablement.

Resultats o formació en categories inferiors?

Per començar aclarir el que entenc per categories de formació. Per a mí compren des de premini (que és quan els nens comencen a jugar partits de competició) fins a infantil.

Obtenir resultats o formar persones i jugadors? Aquesta és la pregunta. La pregunta que continuament ens fem i que continuament deixem sense resposta. Estem farts de sentir això de que s'ha de formar i que no tenen cap importància els resultats però el que veiem en el dia a dia és tot el contrari.


Es evident que tothom vol guanyar partits, començant pels jugadors, pares, entrenadors, clubs, tots tenim en el cap que s'ha de guanyar el pròxim partit, però, a costa de què?

Fa molts anys que entreno i després de portar infinitat d'equips de totes les categories vaig arribar a la conclusió de que no s'ha de tenir pressa per obtenir resultats. Encara que estem en una societat en la que tot és molt competitiu, (el dia a dia és així) penso que tot ha de tenir el seu temps.

Penso que en aquestes categories el que ha de primar és la formació del nano com a persona i com a esportista. En aquest estadi, els entrenadors som un educador més en el desenvolupament dels nens. S'els ha d'educar en l'esport però tambè en el dia a dia. Per això és important inculcar una disciplina, una manera d'organitzar-se (donat que utilitzaran un temps en els entrenaments, desplaçaments, etc...) ja que els estudis són l'ocupació més important que tenen en aquesta etapa de la seva vida.

S'han d'integrar en un grup de treball i han d'aprendre a ajudar-se i complementar-se per tal d'aconseguir els seus objectius. Han de treballar tècnicament i el que és més important, s'ho han de passar bé jugant, han de sentir després de cada entrenament unes ganes de tornar el pròxim dia d'entrenament. Això és el que entenc que ha de fer un jugador en aquesta etapa.

Provablement, és cert que, si es treballa correctament des de l'inici, els resultats es van donant sense haver de renunciar a fer una bona feina, sense haver de presionar als nens per tal de guanyar si o si, però està clar que aquests resultats no es donaràn sense una feina ben acurada des de l'inici de l'activitat d'el nano.

Nova etapa

Avui començo amb aquest Blog i espero poder ocupar-me d’ell i que ens pugui servir a tots com a lloc on expressar les idees i pensaments referents, sobretot, al bàsquet i el seu voltant.

Aquesta és una eina que, en aquest moment, ens dóna l’oportunitat d’estar constantment en contacte amb persones amb les mateixes inquietuts i tant sols fent un “clic” amb el “mouse”.

No en poques ocasions se m’ha passat pel cap engegar una iniciativa com aquesta en forma de web, encara que, potser, llavors no tindria el temps necessari que demana el manteniment d’una web. En aquest cas penso que serà més sencill i espero ser capaç d’actualitzar de contingut aquest espai tant sovint com sigui necessari.

Agraïré els vostres comentaris per tal de poder millorar tots plegats i aprendre tots de tothom,
Per finalitzar, donar-vos la benvinguda i les gràcies per haver entrat en aquest Blog.