L'entrenador i la seva...formació?

Entenc que una de les feines més importants d’un entrenador, a banda de moltes altres, és, la seva “formació continuada”. De la mateixa manera que un metge no acaba mai la seva formació un entrenador tampoc ho fa.

En aquest sentit crec que hi ha moltes maneres d’anar evolucionant com a entrenador igual que ho fa un metge (per continuar amb l’exemple anterior). Des de veure partits (tant per TV com en directe i de diferents categories i nivells) a mirar entrenaments d’altres entrenadors, assistir a clínics, xerrades, etc.

Un dels problemes que veig actualment en els entrenadors que comencen és que sembla que estiguin en possesió de la veritat absoluta i que ningú els pot ensenyar res. Expressions com "aquest que m’ha d’ensenyar a mi" ó "d’aquest tio que puc aprendre?" són el pa de cada dia. Jo penso que sempre es pot aprendre, inclús de l’entrenador més novell, petits detalls, maneres de fer, de treballar, etc.

Explico tot això perquè de vegades sento una mena de “ràbia” quan sento entrenadors que es queixen de l’equip que els han donat perquè no està a la seva “alçada”, però quina és la seva alçada? Hauriam de veure quina és la seva preocupació per la seva formació, ja que d’aquesta formació dependrà la dels seus jugadors.

Estem en uns temps en que tothom vol portar equips punters i fer “bons resultats”. Que són bons resultats ? La majoria dels entrenadors actualment enten els bons resultats com a quedar primers de la seva competició sense parar-se a pensar si estem formant els jugadors correctament. Tothom té molt clar que a Catalunya hi ha un nivell molt alt de bàsquet però ens estem equivocant perquè cada cop més la resta de Comunitats ens estan demostrant que també estan treballant i els resultats a nivell de Campionats d’Espanya de Seleccions Autonòmiques ho deixen ben palès, ja no existeix aquella diferència que hi havia abans. Penso que ens estem acomodant i pensant que treballant poc tot seguirà de la mateixa manera que abans, però ens estem equivocant, i això s’està demostrant. Es clar, això influeix en la formació dels nostres jugadors.

L’altra dia vaig poder assistir a un Clínic organitzat per l’AE Boet Mataró i la Federació Catalana de Básquetbol. El Clínic el donaven en Josep Mª Margall, ex-entrenador de la UEM i entrenador del Joventut de Badalona, i en Lucas Mondelo, entrenador de Lliga Femenina amb l’Olesa Espanyol.

En Josep Mª Margall va parlar de técnica individual, dels petits detalls a corregir perquè els jugadors siguin millors, tinguin un aventatge amb la seva técnica. També va parlar del tir. Tot això amb demostració a la pista per part d’alguns jugadors cadets de Boet.

La segona part del Clínic la va donar en Lucas Mondelo, que ens va parlar d’una cosa que jo considero molt important i que he comentat en alguna ocasió en aquest blog, ell va parlar de la tàctica individual, la lectura de joc, el passe. Xerrada molt interessant amb demostració a la pista també i amb exercicis per fer pensar els jugadors i fer-los prendre decisions en funció del que veien.

Voldria felicitar l’inciativa presa per l’AE Boet d’organitzar aquest Clínic que penso ens va servir a tots els que hi erem.

Tot plegat va estar molt be i hi havia entrenadors de tot arreu. Em va sobtar una cosa, cap mena de publicitat per part dels clubs de Mataró, no sé si perquè no ho trobaven interessant o perquè se’ls va passar publicitar-ho però el fet és que no es pot ignorar una reunió d’aquest tipus, ja que no en tenim gaires en aquesta ciutat. Evidentment, dels entrenadors dels clubs de Mataró hi havia molt poca representació. No sé si entendre que no interessava la xerrada però penso que no anem sobrats d’aquest tipus d’actes.

Ara recordo una xerrada que va organitzar la UEM aquest estiu amb la presencia de Joan Montes, Albert Illa, Carles Marco, Josep Mª Margall i en Jordi Ventura a la que van venir no més de 6 entrenadors de la casa.

Aquesta és una reflexió que fa temps que em faig i que volia compartir.

La força del grup

Últimament està de moda xerrar sobre aquest tema donat que tenim el model perfecte a tots els mitjans de comunicació constantment: el barça de futbol amb el seu entrenador al capdavant Pep Guardiola. Aquest debat, que sembla tot un descobriment, es molt vell i crec molt encertat per traslladar-ho la bàsquet, i si em permeteu el portaré, com sempre faig, a la meva experiència personal, l’infantil A de la Unió Esportiva Mataró.

Per allà el mes de juny vam començar a donar forma al que havia de ser l’equip infantil A per a la temporada 2008/2009. No entraré en masses detalls en quant a la confecció de la plantilla, únicament diré que vam decidir fer un infantil amb 10 fitxes i un altra més llarg amb jugadors amb una projecció per donar el salt en poc temps a l’A i anar rotant durant la temporada. Be, el tema no és ben be aquest.

Vam fer un equip amb 10 fitxes amb 4 jugadors nous que s’incorporaven de diferents equips, amb les seves maneres de fer, de funcionar, amb diferents protagonismes i amb diferents nivells tècnics, tàctics, etc. La primera impressió al veure l’equip físicament era de “molt bona pinta”, gent gran, físic important… La feina era, doncs, que aquests 10 jugadors juguessin com un equip, pensessin com un equip, com si fossin només “una unitat”. Aquí poso tot l’èmfasi “UNA UNITAT”, el GRUP.


Individualment teníem 10 bons jugadors, cadascun amb les seves característiques, els seus defectes, etc. Llavors la nostra feina era que cada jugador aportés al grup tot el que era positiu pel grup.
Amb els primers entrenaments i partits els jugadors comencen a agafar el seu rol a dins de l’equip. Alguns se senten importants i això els dóna confiança i la seva feina millora. Hi ha d’altres que, potser, no se senten tant importants com la temporada anterior (sobretot jugadors procedents d’altres equips on marcaven diferencies clarament) i això els porta a una pèrdua de confiança que, lògicament, afecta el seu “rendiment”. Estem en un punt en què hem de treballar de valent perquè els primers segueixin amb la seva feina i no baixin la guàrdia i els segons han de fer un canvi a l’hora de valorar la seva aportació. Aquí penso que és molt important la feina de l’entrenador. El jugador s’ha de sentir emocionalment, psicològicament important pel grup. Si aconseguim això tindrem un grup de jugadors capaços de desenvolupar una feina de molta més qualitat.

És en aquest punt en que hem de treballar perquè totes aquestes “unitats” treballin com una sola, si aconseguim això els resultats són molt gratificants independentment del resultat final dels partits.

Recentment hem tingut la oportunitat de jugar un torneig a València i puc dir que allà va guanyar “La força del grup”, tothom se sent important, tothom aporta coses al grup i al mateix temps tothom valora molt la feina dels companys.

Be, aquest és el primer pas…

La importància del staff tècnic

Darrerament vinc donant-li voltes al tema del staff tècnic donat que sovint em fan algún comentari que penso no és gens afortunat: "Sou més entrenadors que jugadors" ó "T'emportes a tots els segons que hi ha lliures".

Be, com a entrenador amb 25 anys d'experiència he après de la importància de tenir un bon equip de treball, i és per aquesta raó per la que acostumo a formar el meu equip de treball molt abans que la resta. Es a dir, jo busco el meu equip per poder començar a treballar tots plegats quan comencem amb el nou equip. Llavors penso que no és un problema de que jo m'emporti molts entrenadors sino que la resta van "tard" a l'hora de buscar els seus ajudants.

Es habitual que la gent que ens veu pensi que som molts i que només estem per figurar. Res més llunys de la realitat. Com a mínim, en el nostre cas cadasqún té una tasca definida a dintre del grup.

Quan començo a treballar amb un nou equip el primer que faig és intentar escollir el meu grup de treball per tal de fer la feina amb el màxim de serietat i rigor. En aquest sentit posaré l'exemple del Infantil A masculí de la Unió Esportiva Mataró, que és un dels dos equips que estic portant durant aquesta temporada. He tingut la gran sort de donar amb les persones adequades per acompanyar-me en aquesta tasca.

El meu segon, en Marc Batlle, un dels entrenadors joves de la casa i al temps un dels millors entrenadors que hi ha al Club, és la meva persona de confiança. Perquè ell? Fàcil elecció en aquest cas. Col·labora amb mi des de fa 4 anys i té una manera de veure el bàsquet que s'asembla força a la meva, per la qual cosa la nostra comunicació és molt més sencilla.

Ell s'ocupa de fer els escalfaments, el físic, preparar entrenaments conjuntament amb mí, anar a veure partits dels altres equips, preparar, si cal, alguna xerrada o inclús algun video d'algun partit o sessió d'entrenament per corregir coses i sobretot molta comunicació en els partits i durant la setmana.
El nostre delegat, en Francesc Riera, es un noi jove que encara juga al Club (junior B) i que té moltes ganes d'aprendre. És un dels jugadors joves del Club que en un futur potser portaràn algun equip. Ell està sempre en una o dues sessions d'entrenament (si no hi ha coincidència amb algun entrenament del seu equip) i la seva feina consisteix en portar i organitzar tots els temes de l'equip, desplaçaments, relació amb els diferents tornejos, enviament d'informació, etc. A més porta totes les estadistiques. I una de les més importants, formar-se i aprendre per poder entrenar en un futur. Molt important la seva relació amb els jugadors.
L'altre component del staff tècnic és en Marc Arnau, jugador del junior A del Club. Encara que té fitxa de delegat la seva funció és de "tècnic ajudant" o millor dit "tècnic aprenent". La seva tasca és també molt important perquè ens permet un salt de qualitat al fer una feina més individualitzada i a més tenir 6 ulls en comptes de 4 a l'hora de corregir i mantenir la intensitat en els entrenaments i partits. Ell és l'encarregat de filmar els partits i entrenaments que desprès veiem els entrenadors i on podem treure els defectes a corregir. A més és un reforç en els entrenaments.
En el seu cas, també és una persona que s'apropa molt a la meva visió del bàsquet donat que ha estat jugador meu 3 anys i ara vol començar en el món de la banqueta.

Desprès d'aquest anàlisi crec que queda clar que cadasqún de nosaltres té la seva feina a dins del grup i que tothom és important. Aquesta afirmació serveix també per a la resta de l'equip, començant pel primer jugador i acabant per l'últim, començant per primer entrenador i acabant pel delegat.

Per finalitzar, vull agraïr a aquest equip de persones que m'ajuden la seva feina i la seva paciència però sobretot la seva "profesionalitat" ja que fan una feina que sovint està molt poc valorada i és importantíssima pel bon funcionament de l'equip.



Lluís Escudero
1er Entrenador Infantil A masculí UE Mataró

MINI-COPA INFANTIL D'EQUIPS EBA

Aquest cap de setmana s'ha disputat la Final a Quatre de la Lliga nacional Catala EBA amb el Campionat per l'equip del CB Olesa i el sots-campionat pel Platges de Mataró.

Paralel·lament, diumenge, s'ha jugat la MINI-COPA amb la participació dels mateixos equips que els seniors. La primera semifinal la van jugar Argenta CB Granollers i CB Olesa amb el resultat de 81-31 pels del Vallés. Tot seguit la segona semifinal la vam disputar UE Mataró i Sedis La Seu amb el resultat de 64-14 en el segon periode. Amb aquests dos resultats la final estava servida, i es preveia una final molt ajustada, tenint en compte els resultats que aquests dos equips haviem fet durant aquesta última temporada: +1 a casa en la primera jornada i +4 en la pròrroga a casa seva. Doncs el partit va començar com es preveia des d'un inici, amb molta igualtat en el marcador i tots dos equips jugant amb molta intensitat i velocitat.
Fins al descans tot va anar amb petites diferències d'un costat o l'altre fins acabar el segon periode amb un 49-40 pels mataronins. El tercer periode va ser absolutament espectacular per part dels jugadors grocs amb un parcial brutal de 30-7 que deixava el marcador en un 79-47 molt esclaridor que reflectia clarament el que estava passant a la pista. L'últim periode va continuar amb la mateixa línia d'intensitat defensiva, velocitat de pilota i joc de conjunt que ens va portar al 106-64 final amb que va acabar el partit.

Després de la crónica d'aquest torneig vull felicitar a tots els jugadors d'aquest gran equip i a tot el cós tècnic que m'ajuda en la tasca d'intentar treure d'aquest grup el màxim de cadasqun. Estic segur que pot ser una gran temporada si tots posem el màxim de la nostra part, ja que el grup té tot el que necessita per poder millorar setmana a setmana. Vull felicitar els jugadors per la seva feina i per entendre el que volem d'ells a poc a poc, que s'està reflectint tant a la pista com a fora de la pista cada dia. Per funcionar tots en la mateixa direcció i per entendre que pertanyen a un gran Club, que porten una samarreta que molts voldrien portar i que tot el que volem ens ha de costar un esforç.

Vull felicitar i agraïr els meus "ajudants" per entendre'm i per aguantar-me, ja que de vegades, potser, sóc una mica massa exigent amb ells. Encara que sempre estàn allà quan els necessito. La feina que hem fet fins ara comença a donar els seus fruits i tots vosaltres sou importants en aquesta feina.

Per tot això FELICITATS a tots, SOU UNS CAMPIONS!!!


Ara queda la feina més important per tots plegats, no baixar el ritme i continuar millorant si volem fer alguna cosa més aquesta temporada. Si volem, podem.

SOM GROCS!!!

Predicar amb l'exemple

Avui faré un comentari / denúncia que crec que val la pena parar-se a pensar.
Tots els clubs que estem incrits a les competicions de la Federació Catalana de Bàsquetbol (FCB) tenim unes normes que complir durant la temporada i desprès de que s'acabi aquesta. Aquest comentari el faig perquè la FCB fa i desfà sense tenir en compte els clubs quan ho creu convenient.
Durant la temporada el Comitè Tècnic de la FCB va fent trobades, a més dels centres de PDP, per tal d'anar confeccionant les diferents Seleccions Catalanes de les diferents categories. Fins aquí tot està be. Acostumen a fer de quan en quan unes trobades en diumenge per reunir als jugadors i veure'ls a tots plegats jugant entre ells. Perfecte.
De sobte envien una carta a uns quants jugadors per tal de convocar-los a un torneig a Portugal, del qual la FCB no ha informat als clubs i a més en un cap de setmana en que aquests jugadors tenen jornada amb els seus respectius equips. Quin problema hi ha en aquest sentit? És molt fàcil. En les reunions de clubs per categories que hi ha a final de cada temporada es donen pressa en recalcar que no es poden organitzar tornejos en caps de setmana en que hi ha competició, ja que s'han d'aplaçar partits i no volen que els equips es deixin partits pendents. Aquesta regla la trobo perfecte però per a tots, inclosa la mateixa FCB. En aquest cas hi ha equips afectats amb aquests 12 jugadors que han convocat per a la Selecció Catalana, donat que tenen un partit de competició el cap de setmana del torneig. Perquè els equips han de renunciar als seus jugadors quan se soposa que no pot haver cap torneig en aquestes dates? T'obliguen a fer un canvi de partit, tenint en compte que l'equip contrari tingui a bé aplaçar-te el partit. I si l'equip en qüestió no et vol aplaçar el partit?
Hi ha casos en que aquest partit, potser, no afecta massa a cap dels equips afectats, però hi ha casos en que depen d'aquest partit que puguin participar posteriorment en uns Campionats de Catalunya, donat que habitualment aquests jugadors pertanyen a clubs potents que acostumen a jugar aquests campionats. Trobo que, per variar, no tenen en compte el treball dels clubs i les conseqüencies que pot tenir per alguns d'ells.
Per altra banda he de dir que no em sorpren en absolut aquesta manera d'actuar de la FCB, que, un altre cop ens demostra que va per lliure sense tenir en compte els clubs.
Seria bó que, de quan en quan, es tingués en compte els clubs.