Després de llegir dies enrere un article d'un company entrenador amb una llarga experiència en bàsquet he decidit fer un post per parlar d'un tema que he comentat en alguna ocasió però que, en aquesta temporada, estic vivint molt de prop.
Aquesta temporada estic entrenant, a part de l'infantil masculí, el premini A masculí del club. Feia bastant temps que no entrenava jugadors tan petits i m'he adonat d'algunes coses que podia imaginar però que no creia que fossin tan greus com crec ara mateix. Una de les coses que vaig aprendre en el seu moment i que crec que tothom sempre tenia molt clar era quin havia de ser el treball a realitzar amb un grup de nens de 9 i 10 anys. Crec que sempre he tingut clar que no és important guanyar 10, 5 o 0 partits sinó què ensenyem o què aprenen aquests nens al final de la temporada.
Quan vaig començar amb ells a final de la temporada passada vaig haver de valorar el nivell que tenien els meus jugadors i començar des d'aquí a preparar el treball a realitzar amb ells per a tota aquesta temporada. Com nens que són, necessiten d'una base per poder desenvolupar després sense problemes tot allò que se'ls sol · liciti. Crec que d'un temps ençà s'ha descuidat molt la feina que es fa amb els més petits pel simple fet de guanyar partits. És evident que als nens els agrada guanyar partits com li agrada a tothom i és aquí on cometem l'error. El difícil és tenir la paciència que fa falta perquè puguin assimilar tots els conceptes de base que es necessiten abans de voler guanyar partits. Malauradament la gran majoria prioritza guanyar partits a que els nens aprenguin una sèrie de fonaments correctament i siguin capaços de posar-los pràctica en els entrenaments i partits.
Portem set jornades en les que he vist 5 equips diferents, tots ells ens han guanyat però he pogut veure-hi (hi ha excepcions) felicitacions a un jugador que finalitza un contraatac per l'esquerra i finalitza amb la dreta, però no he vist en CAP cas felicitacions per fer aquesta entrada correctament sense finalitzar en cistella ... He vist felicitacions per no deixar rebre a un jugador una pilota de banda o fons (agafant de la samarreta) però no l'he vist quan realment ha fet una bona defensa davant de la pilota encara que el seu jugador hagi acabat fent cistella ... Felicitacions a un jugador per fer una "falta tàctica" (recordo que són preminis). Bé, són alguns casos del que estic vivint cada cap de setmana en una banqueta d'un equip premini en què el que hauria de ser important és la feina que fan i no el resultat final del partit.
Tot això em porta a algunes preguntes. Què volem ensenyar als nostres petits jugadors? És important el resultat actualment o potser hem de prioritzar altres coses? Què els exigirem quan siguin júniors? ¿Seran capaços llavors de fer el que els demanem?
M'ha passat més d'una vegada que algun entrenador s'ha queixat que els seus jugadors júniors no entenen les jugades o que no saben segons quins fonaments o que estan mal treballats des del punt de vista tècnic, resulta que en els seus primers anys ells mateixos van portar a aquests jugadors dels que ara es queixen. No tindran alguna responsabilitat en això? Són realment els jugadors els responsables d'aquest problema?
Personalment crec que estem confonent el que hem de treballar amb ells, ho estem confonent des dels clubs, els coordinadors o directors tècnics, els entrenadors fins als pares. Crec que no ens vindria malament reflexionar una mica sobre el que volem i com ho volem per als nostres jugadors abans d'embarcar-nos en els resultats de la competició. Estic cansat de que em preguntin ¿Què, molt malament avui? Heu perdut una altra vegada ...
I QUE? No és important haver perdut una altra vegada!!! Els meus jugadors han evolucionat més que la majoria dels equips contra els que hem jugat en aquest temps!!! I comencen a saber on estan quan surten a la pista (altres segueixen guanyant sense saber-ho), es miren (altres només juguen per fer cistelles i ni es miren) i el que és més important: ES VEUEN!!!
Bé doncs per a tots els que em pregunteu que tal avui, estic molt content amb el treball dels meus jugadors, anem a poc a poc però el que treballem l’assimilem (IMPORTANT) de manera que no crec que s'oblidin d'això i a més a la pista veig cada dia més coses correctes. Al final de temporada parlem.
Ah, i tant me fa si guanyem 10, 5 o 0 partits aquesta temporada ...
Salutacions.
Aquesta temporada estic entrenant, a part de l'infantil masculí, el premini A masculí del club. Feia bastant temps que no entrenava jugadors tan petits i m'he adonat d'algunes coses que podia imaginar però que no creia que fossin tan greus com crec ara mateix. Una de les coses que vaig aprendre en el seu moment i que crec que tothom sempre tenia molt clar era quin havia de ser el treball a realitzar amb un grup de nens de 9 i 10 anys. Crec que sempre he tingut clar que no és important guanyar 10, 5 o 0 partits sinó què ensenyem o què aprenen aquests nens al final de la temporada.
Quan vaig començar amb ells a final de la temporada passada vaig haver de valorar el nivell que tenien els meus jugadors i començar des d'aquí a preparar el treball a realitzar amb ells per a tota aquesta temporada. Com nens que són, necessiten d'una base per poder desenvolupar després sense problemes tot allò que se'ls sol · liciti. Crec que d'un temps ençà s'ha descuidat molt la feina que es fa amb els més petits pel simple fet de guanyar partits. És evident que als nens els agrada guanyar partits com li agrada a tothom i és aquí on cometem l'error. El difícil és tenir la paciència que fa falta perquè puguin assimilar tots els conceptes de base que es necessiten abans de voler guanyar partits. Malauradament la gran majoria prioritza guanyar partits a que els nens aprenguin una sèrie de fonaments correctament i siguin capaços de posar-los pràctica en els entrenaments i partits.
Portem set jornades en les que he vist 5 equips diferents, tots ells ens han guanyat però he pogut veure-hi (hi ha excepcions) felicitacions a un jugador que finalitza un contraatac per l'esquerra i finalitza amb la dreta, però no he vist en CAP cas felicitacions per fer aquesta entrada correctament sense finalitzar en cistella ... He vist felicitacions per no deixar rebre a un jugador una pilota de banda o fons (agafant de la samarreta) però no l'he vist quan realment ha fet una bona defensa davant de la pilota encara que el seu jugador hagi acabat fent cistella ... Felicitacions a un jugador per fer una "falta tàctica" (recordo que són preminis). Bé, són alguns casos del que estic vivint cada cap de setmana en una banqueta d'un equip premini en què el que hauria de ser important és la feina que fan i no el resultat final del partit.
Tot això em porta a algunes preguntes. Què volem ensenyar als nostres petits jugadors? És important el resultat actualment o potser hem de prioritzar altres coses? Què els exigirem quan siguin júniors? ¿Seran capaços llavors de fer el que els demanem?
M'ha passat més d'una vegada que algun entrenador s'ha queixat que els seus jugadors júniors no entenen les jugades o que no saben segons quins fonaments o que estan mal treballats des del punt de vista tècnic, resulta que en els seus primers anys ells mateixos van portar a aquests jugadors dels que ara es queixen. No tindran alguna responsabilitat en això? Són realment els jugadors els responsables d'aquest problema?
Personalment crec que estem confonent el que hem de treballar amb ells, ho estem confonent des dels clubs, els coordinadors o directors tècnics, els entrenadors fins als pares. Crec que no ens vindria malament reflexionar una mica sobre el que volem i com ho volem per als nostres jugadors abans d'embarcar-nos en els resultats de la competició. Estic cansat de que em preguntin ¿Què, molt malament avui? Heu perdut una altra vegada ...
I QUE? No és important haver perdut una altra vegada!!! Els meus jugadors han evolucionat més que la majoria dels equips contra els que hem jugat en aquest temps!!! I comencen a saber on estan quan surten a la pista (altres segueixen guanyant sense saber-ho), es miren (altres només juguen per fer cistelles i ni es miren) i el que és més important: ES VEUEN!!!
Bé doncs per a tots els que em pregunteu que tal avui, estic molt content amb el treball dels meus jugadors, anem a poc a poc però el que treballem l’assimilem (IMPORTANT) de manera que no crec que s'oblidin d'això i a més a la pista veig cada dia més coses correctes. Al final de temporada parlem.
Ah, i tant me fa si guanyem 10, 5 o 0 partits aquesta temporada ...
Salutacions.
2 comentarios:
Conec en Lluis de fa anys. De fet, he patit i gaudit el seu treball en equips de formació. Era entre els anys 2003 i fins el 2006. Portava, a l' U.E.Mataró, un equip mini masculí que amb temps, va acabar codejant-se amb l'elit de les pedreres dels millors equips de tot España. He pogut gaudir dels seus entrenaments i mestratge, tan a la Gàbia com al pati descobert del Palau Josep Mora, amb un fred que pelava. Vaig poder comprovar la seva exigència. Es realment dur amb els seus jugadors, però al mateix temps molt proper i formatiu. Es d'aquelles persones que fa grup, que fa equip. Els seus jugadors començant com a companys i acaben essent amics i persones.
Recordo com anècdota que demanava una copia de les notes escolars als seus jugadors, que els animava a esforçar-se tan a la pista com a l'escola.
Al meu fill va poder gaudir 2 anys a les seves ordres i va creixa com a persona tan o mes que com a jugador. Des d’aquí, gracies Lluis per la teva dedicació. Calen persones com en Lluis a tots els clubs. N'hi ha algun, però en manquen més. Ànims.
Moltes gràcies pel teu comentari. Penso que tots els que ens dediquem a formar persones, jugadors, hem d'intentar transmetre uns valors que els siguin profitosos per tots els àmbits de la seva vida.
D'aquell grup que anomenes només tinc bons i grans records. De tots els jugadors que van passar durant els anys que els vaig portar. Amb molts d'ells segueixo tenint molta relació i penso que al final és el que queda, a banda de que puguis arribar més o menys lluny en un competició.
Repeteixo, moltes gràcies pel teu comentari (encara que no sé qui ets). Cel·lebro que tinguis aquest bon record d'aquelles temporades.
Publicar un comentario