Com arruinar un gran cap de setmana a un equip Infantil

Buff! Aquesta última setmana ha estat una mica moguda i torno a escriure sobre una situació que m'ha passat durant aquest llarg pont. Sento la longitud del post però crec que és necessari per tenir totes les dades. 

Tot va començar fa dues setmanes quan vam anunciar als jugadors de l'infantil que dirigeixo que el cap de setmana del pont passat descansàvem ja que, d'acord amb el preparador físic i el metge, pensàvem que era bo una mica de descans donat el volum de treball que portem des de l'inici de la temporada. 

L'endemà passat ens arriba la invitació a un torneig per a aquest cap de setmana amb gran part dels equips participants entre els candidats a jugar la segona fase de la lliga en nivell A-1, nivell al qual aspirem també nosaltres. El II Torneig Infantil que organitza el CE Laietà, club amb una llarga història al nostre bàsquet. Prèvia reunió amb el coordinador, preparador físic i metge vam decidir que és interessant anar al torneig i fer aquest descans en forma d'entrenaments més suaus en dies determinats.
Anunciem als jugadors, als dos dies d'haver dit que descansàvem, que anem al torneig i ens preparem per a això. Cal dir que ens conviden després que els fallin una sèrie d'equips que havien convidat abans i ens conviden per "salvar" el torneig, en paraules del seu organitzador.

Arribem al cap de setmana en qüestió i ens presentem a jugar el nostre primer partit. A partir d'aquest moment notem una actitud cap a nosaltres que no podria definir d'amistosa, cosa que xoca molt a alguns dels meus col·laboradors però a la qual no li dono importància pel fet que sé perfectament el nivell de tensió que hi ha quan organitzes un torneig d'aquestes característiques, tenint en compte que he organitzat el torneig Escobàsquet durant bastants anys. 

Abans de continuar voldria comentar, com he escrit en diverses ocasions, que una de les coses que més remarco en els equips que dirigeixo són una sèrie de valors que crec importantíssims a l'hora de practicar qualsevol esport i que tenen a veure tant dins de la pista com fora. Sóc molt "pesat" amb els jugadors a l'hora de comportar-se quan anem a un torneig o qualsevol competició.

El primer dia, en el primer partit, l'organitzador ja va venir a cridar-me l'atenció perquè no li digués res a la gent que era a la taula d'anotació quan estava demanant als àrbitres que en ser el partit a temps corregut no retinguessin el pilota cada vegada que xiulaven una acció. Crec que es va confondre perquè no estava protestant. 

Durant el torneig hem tingut tres jugadors lesionats, dos d'ells per un temps i l'organització no s'ha interessat per ells en cap moment, ningú ha preguntat, encara espero a algú que s'interessi per ells. Aquest primer dia havíem acabat el partit sobre les 11:00. Ens havien posat en el segon torn de dinar i jugàvem a les 16:00. Sol·licitem poder entrar al primer torn per poder fer la digestió i ens van dir que no hi havia problema. Vam estar esperant una hora a la porta del menjador i va resultar que hi havia dins del menjador un equip que jugava a les 18:00 i dinava abans que nosaltres. Entrem al menjador a les 14:25! Partim de la base que pot passar en un torneig però és una més de tot el que comentaré fins al final d'aquest cap de setmana. 

Diumenge vam arribar a jugar el nostre partit i en demanar vestuari ens esbronquen literalment perquè alguns equips han fet el gamberro al vestidor i han causat destrosses. En aquest moment els diem que nosaltres acompanyem en tot moment als jugadors als vestidors i vam sortir tots junts tancant la porta quan sortim. Som quatre persones al staff tècnic. No contents amb l'explicació arriba, en un moment del dia, l'organitzador i esbronca directament a diversos dels nostres jugadors perquè diu que han trencat els vestidors. Un pare ho sent i li diu exactament el mateix que nosaltres anteriorment, davant el que tenen una discussió pel tema.

Anem a l'últim dia de torneig i al tema important en qüestió. Juguem el nostre partit per al 5è i 6è lloc amb l'UB Sant Adrià. Tot correcte fins al 5 º període en que la taula s'oblida d'anotar uns punts per als dos equips. Això és habitual, de tant en tant, i no té major problema de dirigir-te a l'àrbitre i comentar el tema. Vam fer això i es va corregir l'error, encara que l'altre equip també li faltava un punt. En aquell moment va aparèixer pel pavelló l'organitzador i una seguidora de l'altre equip li va dir que faltava un punt i que la taula s'equivocava perquè estaven rient i poc atents. L'organitzador es va posar a cridar a la dona pensant que era seguidora del nostre equip, al que ella li va respondre que no era de Mataró. En aquest moment, sense abandonar els crits que estava donant, va pronunciar la següent frase: "AQUESTS DE MATARÓ SÓN UNA XUSMA I UNS MALEDUCATS". Va tenir la mala sort de pronunciar aquesta frase just davant dels seguidors del nostre equip, que, lògicament el van respondre demanant explicacions. A partir d'aquest moment vaig poder viure l'episodi més lamentable i humiliant que he viscut en una pista de bàsquet en tots els anys que porto entrenant, que són molts ja. 

Aquest senyor, Vicenç Flores, per cert, va entrar a la pista quan estava el partit en joc i va parar el partit. Es va apropar a mi i em va dir que ja podia fer fora dos dels pares del meu equip perquè l'havien insultat i això no l'hi permetia a ningú. Que si no marxaven parava el partit i ens feia fora del torneig perquè a casa seva no l'insultava ningú (ell si pot fer-ho amb un club sencer pel que sembla). La meva resposta va ser que jo puc demanar a un pare que abandoni la instal·lació encara que no sigui la meva funció però no el puc obligar. Va estar fora de si durant una bona estona en què em va dir de tot el que li va passar pel cap, des que estàvem jugant el torneig gratis, fins que aquesta era la seva casa i ens podia fer fora en qualsevol moment. Davant aquest panorama, TOTS els pares de l'equip van sortir de la instal·lació i els jugadors, que no sabien que estava passant, igual que l'equip contrari i els àrbitres del partit, els van aplaudir. En aquell moment em va cridar des de la taula que quins valors els ensenyàvem als nostres jugadors. Jo, no sortia de la meva sorpresa davant tant despropòsit. Finalment, fins i tot després d'abandonar la instal·lació els pares em va dir que el partit no continuava i que ens feia fora del torneig. 

Efectivament, vam abandonar el torneig i de camí als vestidors vam poder trobar-nos amb seguidors i entrenadors de la resta d'equips del torneig que estaven tan atònits com nosaltres mateixos. Ens van comentar fins i tot que si fèiem algun escrit ells estaven disposats a signar també. La seguidora de l'equip contra el qual jugàvem i que havia tingut la "discussió" amb el Sr Flores era a la porta plorant a causa de la que li havia liat aquest senyor i ens va demanar disculpes perquè se sentia culpable de la nostra exclusió del torneig.

Finalment, mentre estàvem al vestidor perquè es poguessin canviar els nostres jugadors, van enviar a quatre persones a ... vigilar? En aquest moment ens vam sentir com a delinqüents amb quatre policies vigilant.

Això és el que va passar i ara passo a donar la meva opinió al respecte.

No puc entendre que una entitat com el CE Laietà amb els anys d'història que té en el nostre bàsquet tingui en aquest senyor al seu coordinador o organitzador del seu torneig. Aquest senyor ens ha humiliat, maltractat i menyspreat durant tot el torneig i el que és més greu, ha abocat injúries i ha embrutat el nom del meu Club, la Unió Esportiva Mataró greument. 

Sóc el primer a demanar explicacions als pares si considero que han sobrepassat el que ha de ser animar l'equip. Sóc el primer que reprenc als meus jugadors si no es comporten com deuen. Sóc el primer a entendre i acatar situacions imprevistes en un torneig perquè sé el que significa muntar un torneig d'aquestes característiques. Jo he defensat sempre per sobre de tot als meus col·laboradors en els tornejos i crec que és el que s'ha de fer però excloure a un equip (no deixen de ser nens de 14 anys) per una rebequeria amb una persona del públic em sembla fora de lloc. 

Acabo, felicitant l'actitud dels jugadors d'aquest equip, que durant el torneig han patit baixes importants en el grup i que han sabut sobreposar-se a això demostrant caràcter i treballant al màxim per tirar endavant el torneig, fins i tot quan ningú donava un duro per nosaltres i fins i tot ens animaven a retirar-nos per les baixes. Ells, només ells, han demostrat, una vegada més, que la força del grup està per sobre de tot. Que quan les coses es posen complicades són capaços de donar el que han donat i que malgrat l'ànim general de pessimisme ells són capaços de creure en el grup i, el més important, creure en nosaltres. 

Tots ens equivoquem, jo ​​el primer, però no em rendeixo per res ni per ningú i torno a reafirmar-me en que aquest és un grup excel·lent, amb els seus defectes lògics, però un grup excel·lent i ningú ens enfosará, ni un torneig ni cap dels que saben tant i s'atipen de parlar i parlar.