viernes, 12 de diciembre de 2008

La importància del staff tècnic

Darrerament vinc donant-li voltes al tema del staff tècnic donat que sovint em fan algún comentari que penso no és gens afortunat: "Sou més entrenadors que jugadors" ó "T'emportes a tots els segons que hi ha lliures".

Be, com a entrenador amb 25 anys d'experiència he après de la importància de tenir un bon equip de treball, i és per aquesta raó per la que acostumo a formar el meu equip de treball molt abans que la resta. Es a dir, jo busco el meu equip per poder començar a treballar tots plegats quan comencem amb el nou equip. Llavors penso que no és un problema de que jo m'emporti molts entrenadors sino que la resta van "tard" a l'hora de buscar els seus ajudants.

Es habitual que la gent que ens veu pensi que som molts i que només estem per figurar. Res més llunys de la realitat. Com a mínim, en el nostre cas cadasqún té una tasca definida a dintre del grup.

Quan començo a treballar amb un nou equip el primer que faig és intentar escollir el meu grup de treball per tal de fer la feina amb el màxim de serietat i rigor. En aquest sentit posaré l'exemple del Infantil A masculí de la Unió Esportiva Mataró, que és un dels dos equips que estic portant durant aquesta temporada. He tingut la gran sort de donar amb les persones adequades per acompanyar-me en aquesta tasca.

El meu segon, en Marc Batlle, un dels entrenadors joves de la casa i al temps un dels millors entrenadors que hi ha al Club, és la meva persona de confiança. Perquè ell? Fàcil elecció en aquest cas. Col·labora amb mi des de fa 4 anys i té una manera de veure el bàsquet que s'asembla força a la meva, per la qual cosa la nostra comunicació és molt més sencilla.

Ell s'ocupa de fer els escalfaments, el físic, preparar entrenaments conjuntament amb mí, anar a veure partits dels altres equips, preparar, si cal, alguna xerrada o inclús algun video d'algun partit o sessió d'entrenament per corregir coses i sobretot molta comunicació en els partits i durant la setmana.
El nostre delegat, en Francesc Riera, es un noi jove que encara juga al Club (junior B) i que té moltes ganes d'aprendre. És un dels jugadors joves del Club que en un futur potser portaràn algun equip. Ell està sempre en una o dues sessions d'entrenament (si no hi ha coincidència amb algun entrenament del seu equip) i la seva feina consisteix en portar i organitzar tots els temes de l'equip, desplaçaments, relació amb els diferents tornejos, enviament d'informació, etc. A més porta totes les estadistiques. I una de les més importants, formar-se i aprendre per poder entrenar en un futur. Molt important la seva relació amb els jugadors.
L'altre component del staff tècnic és en Marc Arnau, jugador del junior A del Club. Encara que té fitxa de delegat la seva funció és de "tècnic ajudant" o millor dit "tècnic aprenent". La seva tasca és també molt important perquè ens permet un salt de qualitat al fer una feina més individualitzada i a més tenir 6 ulls en comptes de 4 a l'hora de corregir i mantenir la intensitat en els entrenaments i partits. Ell és l'encarregat de filmar els partits i entrenaments que desprès veiem els entrenadors i on podem treure els defectes a corregir. A més és un reforç en els entrenaments.
En el seu cas, també és una persona que s'apropa molt a la meva visió del bàsquet donat que ha estat jugador meu 3 anys i ara vol començar en el món de la banqueta.

Desprès d'aquest anàlisi crec que queda clar que cadasqún de nosaltres té la seva feina a dins del grup i que tothom és important. Aquesta afirmació serveix també per a la resta de l'equip, començant pel primer jugador i acabant per l'últim, començant per primer entrenador i acabant pel delegat.

Per finalitzar, vull agraïr a aquest equip de persones que m'ajuden la seva feina i la seva paciència però sobretot la seva "profesionalitat" ja que fan una feina que sovint està molt poc valorada i és importantíssima pel bon funcionament de l'equip.



Lluís Escudero
1er Entrenador Infantil A masculí UE Mataró

martes, 9 de diciembre de 2008

MINI-COPA INFANTIL D'EQUIPS EBA

Aquest cap de setmana s'ha disputat la Final a Quatre de la Lliga nacional Catala EBA amb el Campionat per l'equip del CB Olesa i el sots-campionat pel Platges de Mataró.

Paralel·lament, diumenge, s'ha jugat la MINI-COPA amb la participació dels mateixos equips que els seniors. La primera semifinal la van jugar Argenta CB Granollers i CB Olesa amb el resultat de 81-31 pels del Vallés. Tot seguit la segona semifinal la vam disputar UE Mataró i Sedis La Seu amb el resultat de 64-14 en el segon periode. Amb aquests dos resultats la final estava servida, i es preveia una final molt ajustada, tenint en compte els resultats que aquests dos equips haviem fet durant aquesta última temporada: +1 a casa en la primera jornada i +4 en la pròrroga a casa seva. Doncs el partit va començar com es preveia des d'un inici, amb molta igualtat en el marcador i tots dos equips jugant amb molta intensitat i velocitat.
Fins al descans tot va anar amb petites diferències d'un costat o l'altre fins acabar el segon periode amb un 49-40 pels mataronins. El tercer periode va ser absolutament espectacular per part dels jugadors grocs amb un parcial brutal de 30-7 que deixava el marcador en un 79-47 molt esclaridor que reflectia clarament el que estava passant a la pista. L'últim periode va continuar amb la mateixa línia d'intensitat defensiva, velocitat de pilota i joc de conjunt que ens va portar al 106-64 final amb que va acabar el partit.



Després de la crónica d'aquest torneig vull felicitar a tots els jugadors d'aquest gran equip i a tot el cós tècnic que m'ajuda en la tasca d'intentar treure d'aquest grup el màxim de cadasqun. Estic segur que pot ser una gran temporada si tots posem el màxim de la nostra part, ja que el grup té tot el que necessita per poder millorar setmana a setmana. Vull felicitar els jugadors per la seva feina i per entendre el que volem d'ells a poc a poc, que s'està reflectint tant a la pista com a fora de la pista cada dia. Per funcionar tots en la mateixa direcció i per entendre que pertanyen a un gran Club, que porten una samarreta que molts voldrien portar i que tot el que volem ens ha de costar un esforç.


Vull felicitar i agraïr els meus "ajudants" per entendre'm i per aguantar-me, ja que de vegades, potser, sóc una mica massa exigent amb ells. Encara que sempre estàn allà quan els necessito. La feina que hem fet fins ara comença a donar els seus fruits i tots vosaltres sou importants en aquesta feina.

Per tot això FELICITATS a tots, SOU UNS CAMPIONS!!!


Ara queda la feina més important per tots plegats, no baixar el ritme i continuar millorant si volem fer alguna cosa més aquesta temporada. Si volem, podem.

SOM GROCS!!!

martes, 22 de abril de 2008

Predicar amb l'exemple

Avui faré un comentari / denúncia que crec que val la pena parar-se a pensar.
Tots els clubs que estem incrits a les competicions de la Federació Catalana de Bàsquetbol (FCB) tenim unes normes que complir durant la temporada i desprès de que s'acabi aquesta. Aquest comentari el faig perquè la FCB fa i desfà sense tenir en compte els clubs quan ho creu convenient.
Durant la temporada el Comitè Tècnic de la FCB va fent trobades, a més dels centres de PDP, per tal d'anar confeccionant les diferents Seleccions Catalanes de les diferents categories. Fins aquí tot està be. Acostumen a fer de quan en quan unes trobades en diumenge per reunir als jugadors i veure'ls a tots plegats jugant entre ells. Perfecte.
De sobte envien una carta a uns quants jugadors per tal de convocar-los a un torneig a Portugal, del qual la FCB no ha informat als clubs i a més en un cap de setmana en que aquests jugadors tenen jornada amb els seus respectius equips. Quin problema hi ha en aquest sentit? És molt fàcil. En les reunions de clubs per categories que hi ha a final de cada temporada es donen pressa en recalcar que no es poden organitzar tornejos en caps de setmana en que hi ha competició, ja que s'han d'aplaçar partits i no volen que els equips es deixin partits pendents. Aquesta regla la trobo perfecte però per a tots, inclosa la mateixa FCB. En aquest cas hi ha equips afectats amb aquests 12 jugadors que han convocat per a la Selecció Catalana, donat que tenen un partit de competició el cap de setmana del torneig. Perquè els equips han de renunciar als seus jugadors quan se soposa que no pot haver cap torneig en aquestes dates? T'obliguen a fer un canvi de partit, tenint en compte que l'equip contrari tingui a bé aplaçar-te el partit. I si l'equip en qüestió no et vol aplaçar el partit?
Hi ha casos en que aquest partit, potser, no afecta massa a cap dels equips afectats, però hi ha casos en que depen d'aquest partit que puguin participar posteriorment en uns Campionats de Catalunya, donat que habitualment aquests jugadors pertanyen a clubs potents que acostumen a jugar aquests campionats. Trobo que, per variar, no tenen en compte el treball dels clubs i les conseqüencies que pot tenir per alguns d'ells.
Per altra banda he de dir que no em sorpren en absolut aquesta manera d'actuar de la FCB, que, un altre cop ens demostra que va per lliure sense tenir en compte els clubs.
Seria bó que, de quan en quan, es tingués en compte els clubs.

jueves, 20 de marzo de 2008

Fer jugadors o robots?

Entenc, i ultimament he de reconèixer que començo a dubtar que tothom treballi d’aquesta manera, que el més important a l’hora de treballar amb jugadors joves és ensenyar a que pensin a la pista. Podem ensenyar molta tècnica individual i podem aconseguir que els jugadors tinguin un domini tècnic gran i siguin capaços d’obtenir aventatge amb aquests conceptes tècnics, però hem de ser conscients que els jugadors van creixent i cada cop és troben més dificultats per poder obtenir aventatge sobre els seus defensors.

És per això que els jugadors necesiten alguna cosa més en el seu aprenentatje i aquesta cosa, entenc, és aprendre a pensar, a llegir el joc i a saber veure cóm obtenir aventatge per tal d’aconseguir l’objectiu d’aquest esport, fer bàsquet.

Dit d’aquesta manera, potser, sembla lògic però a la realitat veiem que això no és habitual i els jugadors es comporten com a robots. Treballen sense cap criteri clar d’el que estàn fent. El que vull dir és que molt habitualment veiem jugadors que no miren els seus companys a l’hora de jugar, només juguen per ells mateixos, 1c1 i per força i treuen la pilota quan ja no tenen més opció i a més sense opció per al company. En el cas d’els jugadors sense pilota ens trobem que no saben treballar sense una pilota a la mà. Quan no tenen pilota es miren al company esperant que els hi tornin per poder jugar en comptes d’intentar aconseguir una bona línia de passe, una porta enrere o qualsevol acció d’ocupació d’espais per tal de donar opcions al jugador de pilota de poder donar un bon passe.

Aquesta feina és molt dura perquè és molt difícil d’aconseguir que els jugadors pensin i siguin capaços de llegir el joc. És dura perquè els jugadors no entenen perquè han d’actuar d’una manera diferent a la que estàn acostumats. En aquest sentit, crec que la diferència és en els petits detalls i en saber llegir el joc correctament. L’aventatge que es pot aconseguir amb una bona feina de lectura de joc i pensant el que estem fent i cóm ho estem fent és espectacular, sobretot en categories de formació. La meva experiència em porta a aquestes reflexions, que molt sovint són poc atractives pels jugadors però que si aconseguim que entenguin, estem davant de jugadors que són molt difícils de defensar, i finalment s’en adonen que és bó per a ells perquè aconsegueixen el que volen i a més milloren considerablement.

miércoles, 5 de marzo de 2008

Resultats o formació en categories inferiors?

Per començar aclarir el que entenc per categories de formació. Per a mí compren des de premini (que és quan els nens comencen a jugar partits de competició) fins a infantil.

Obtenir resultats o formar persones i jugadors? Aquesta és la pregunta. La pregunta que continuament ens fem i que continuament deixem sense resposta. Estem farts de sentir això de que s'ha de formar i que no tenen cap importància els resultats però el que veiem en el dia a dia és tot el contrari.


Es evident que tothom vol guanyar partits, començant pels jugadors, pares, entrenadors, clubs, tots tenim en el cap que s'ha de guanyar el pròxim partit, però, a costa de què?

Fa molts anys que entreno i després de portar infinitat d'equips de totes les categories vaig arribar a la conclusió de que no s'ha de tenir pressa per obtenir resultats. Encara que estem en una societat en la que tot és molt competitiu, (el dia a dia és així) penso que tot ha de tenir el seu temps.

Penso que en aquestes categories el que ha de primar és la formació del nano com a persona i com a esportista. En aquest estadi, els entrenadors som un educador més en el desenvolupament dels nens. S'els ha d'educar en l'esport però tambè en el dia a dia. Per això és important inculcar una disciplina, una manera d'organitzar-se (donat que utilitzaran un temps en els entrenaments, desplaçaments, etc...) ja que els estudis són l'ocupació més important que tenen en aquesta etapa de la seva vida.

S'han d'integrar en un grup de treball i han d'aprendre a ajudar-se i complementar-se per tal d'aconseguir els seus objectius. Han de treballar tècnicament i el que és més important, s'ho han de passar bé jugant, han de sentir després de cada entrenament unes ganes de tornar el pròxim dia d'entrenament. Això és el que entenc que ha de fer un jugador en aquesta etapa.

Provablement, és cert que, si es treballa correctament des de l'inici, els resultats es van donant sense haver de renunciar a fer una bona feina, sense haver de presionar als nens per tal de guanyar si o si, però està clar que aquests resultats no es donaràn sense una feina ben acurada des de l'inici de l'activitat d'el nano.

Nova etapa

Avui començo amb aquest Blog i espero poder ocupar-me d’ell i que ens pugui servir a tots com a lloc on expressar les idees i pensaments referents, sobretot, al bàsquet i el seu voltant.

Aquesta és una eina que, en aquest moment, ens dóna l’oportunitat d’estar constantment en contacte amb persones amb les mateixes inquietuts i tant sols fent un “clic” amb el “mouse”.

No en poques ocasions se m’ha passat pel cap engegar una iniciativa com aquesta en forma de web, encara que, potser, llavors no tindria el temps necessari que demana el manteniment d’una web. En aquest cas penso que serà més sencill i espero ser capaç d’actualitzar de contingut aquest espai tant sovint com sigui necessari.

Agraïré els vostres comentaris per tal de poder millorar tots plegats i aprendre tots de tothom,
Per finalitzar, donar-vos la benvinguda i les gràcies per haver entrat en aquest Blog.