jueves, 31 de diciembre de 2009

Torneig de Nadal La Seu - Reflexions (I)


Acabats d’arribar del tradicional Torneig de Nadal de La Seu d’Urgell volia expressar les meves sensacions després d’aquests quatre dies que hem pogut disfrutar.

Per una banda aquest torneig és per a mi molt especial degut a que vaig disputar la primera edició ja fa 9 anys com a delegat d’un equip de Barcelona i vam passar uns dies excepcionals amb la competició però també amb les activitats paral·leles amb que l’Organització ens obsequia durant el torneig.

Des de llavors he tingut el plaer de disputar-ho en quatre ocasions de les 9 amb l’orgull d’haver-lo guanyat en les tres que he portat l’equip com a primer entrenador i tant en masculí (2 vegades) com en femení (1 vegada).

Des d’aquestes linies vull felicitar a l’organització per saber, amb el pas dels anys, afegir activitats noves d’interés com ara les xerrades tècniques per als entrenadors. Com he comentat algún cop, penso que no anem sobrats d’aquests tipus d’activitats per a entrenadors, així que quan em trobo en un torneig amb aquest tipus d’activitat és qüestió d’aprofitar-ho (encara que no tots els entrenadors participants decideixen assitir-hi).

En aquesta edició he tingut el plaer de disfrutar de valent del torneig per varies raons. Primer de tot he de felicitar el grup de jugadors que he portat a aquest torneig perquè han tingut un comportament de “10” en tots els aspectes. Si en l’aspecte esportiu han anat de menys a més, i aquest “més” no podia anar més amunt (campions), en l’aspecte humà i de comportament encara estic més satisfet del comportament a fora de la pista (donat el comportament de la resta de participants). Aquest grup m’ha fet sentir orgullós de liderar-lo pel seu comportament i el reconeixement per part d’alguns dels entrenadors de la resta d’equips.


Vull donar les gràcies per la seva feina durant aquests dies a en Marc Traver i en Pau Teixidó que m’han fet costat i m’han ajudat molt a fora de la pista però també en el moment de sortir a la pista, ells són dues persones que no dubto que podràn fer-se càrreg d’un equip en no gaire temps. Sou uns cracks!!!
Especialment important ha estat la feina del nostre delegat, en Paco Gil, i des d’aquí el meu reconeixement i el meu agraïment per la seva predisposició en tot moment pel que poguès fer falta. La feina que ha fet amb el grup ha estat excel·lent i ha tingut el reflexe a la pista sense cap mena de dubte. A la final es va poder veure clarament.
Gracias Paco, me has ayudado muchísimo!!!

He deixat pel final una part que penso que és indispensable pel desenvolupament dels jugadors i pel bon funcionament del grup. Els pares d’aquests jugadors.
Vull expressar el meu agraïment a tots ells per entendre’m. Per entendre la feina que estem fent i respectar en tot moment el funcionament del grup per sobre de tot (jo també sóc pare), per entendre que en moments determinats era més important el descans dels jugadors que no pas una estona amb ells. Us vull agraïr a tots la vostra actitud de “no interferència” en el funcionament del grup. Penso que el resultat de tot s’ha pogut veure sense cap mena de dubte a la pista.

Per finalitzar la primera part d’aquesta entrada (la segona serà demà) voldria acabar com he començat, felicitant a tots aquests jugadors.

Bon Any 2010!!!