D’uns anys ençà estem rebent uns missatges una mica contradictoris per part, tant de la Federació Catalana de Bàsquetbol (FCBQ) com de la Federación Española de Baloncesto (FEB), en el que respecta al básquet de base, concretament al minibàsquet.
Anem a pams. Per una banda han hagut una sèrie de debats e inclús un Congrés Internacional del Minibàsquet per tal de determinar com s’ha de treballar amb els equips de minibàsquet per al seu correcte desenvolupament. Aquests esdeveniments, sempre aval·lats tant per la FCBQ com per la FEB, no han fet més que refermar la banda massa competitiva de l’esport de base, cosa que és ben certa i penso que tothom hauria de posar el seu granet de sorra per corregir-ho.
Per una banda es van crear els Programes de Detecció i Perferccionament (PDP) per part de la FCBQ, abans anomenats Centres de Tecnificació, per tal d’anar seguint i treballant amb els millors jugadors de la categoria a partir de mini. La finalitat és el seguiment dels jugadors susceptibles de formar part de les diferents Seleccions Catalanes, a banda dels campus d’estiu que es fan (més amb ànims recaudatoris que no pas de millora técnica dels jugadors).
Aquests PDP’s fan les “trobades” que en principi són una diada de básquet però, es clar, també s’informa els jugadors que si no es presenten als PDP i les trobades no tenen opció a Selecció. Selecció que se’n va a “competir” al Campeonato de España de Selecciones Autonómicas, que organitza la FEB.
Per altra banda canvien el reglament cada cop més i ens posen 8 periodes de 6 minuts (partits inacabables) per tal que tothom jugui més temps i ens posen el marcador a 0-0 en acabar cada periode per “restar” competitivitat i fer que els nens juguin sense pressió i per “divertir-se”. Aquest nou reglament em sembla molt be si tothom contribueix a fer aquesta tasca de la mateixa manera. Se suposa que aquests canvis són per “protegir” els jugadors “més fluixets” i al mateix temps que tothom jugui més temps.
I per una altra banda tenim la FEB que és qui organitza aquests campionats però també s’omple al boca amb el tema de la competitivitat de l’esport de base i lidera activitats per promoure el bàsquet a les escoles però que finalment també cau en la competitivitat extrema que significa un Campionat d'Espanya.
Arribats a aquest punt, jo em pregunto: Què és realment el que volem? Perquè montar tota aquesta parafarnaria amb el canvi de reglament, escrits als Clubs i demés accions si després s’està promovent aquesta competitivitat amb aquests Campionats? Qui ha d’exigir aquesta competitivitat/no competitivitat?
Personalment penso que els extems mai són bons i si hi ha una cosa clara és que la vida diaria de tots nosaltres és una competició en sí. Per tant, no crec que hi hagi res de dolent en aprendre a competir sempre que al mateix temps s’estigui formant, però també trobo fora de lloc demanar els Clubs aquesta mena d’ambient “festiu” per després anar a competir en tota regla en uns Campionats d’Espanya o de Catalunya. Fa ja un temps que això em volta pel cap i al final m’acabo preguntant si realment val la pena tant montatge per després fer tot el contrari al que estàs promovent. Si hem de cuidar els notres petits jugadors ho hauriem de fer tots, entrenadors, clubs, Federacions…
Si vull impulsar quelcom no puc llençar un missatge contrari, no?
Anem a pams. Per una banda han hagut una sèrie de debats e inclús un Congrés Internacional del Minibàsquet per tal de determinar com s’ha de treballar amb els equips de minibàsquet per al seu correcte desenvolupament. Aquests esdeveniments, sempre aval·lats tant per la FCBQ com per la FEB, no han fet més que refermar la banda massa competitiva de l’esport de base, cosa que és ben certa i penso que tothom hauria de posar el seu granet de sorra per corregir-ho.
Per una banda es van crear els Programes de Detecció i Perferccionament (PDP) per part de la FCBQ, abans anomenats Centres de Tecnificació, per tal d’anar seguint i treballant amb els millors jugadors de la categoria a partir de mini. La finalitat és el seguiment dels jugadors susceptibles de formar part de les diferents Seleccions Catalanes, a banda dels campus d’estiu que es fan (més amb ànims recaudatoris que no pas de millora técnica dels jugadors).
Aquests PDP’s fan les “trobades” que en principi són una diada de básquet però, es clar, també s’informa els jugadors que si no es presenten als PDP i les trobades no tenen opció a Selecció. Selecció que se’n va a “competir” al Campeonato de España de Selecciones Autonómicas, que organitza la FEB.
Per altra banda canvien el reglament cada cop més i ens posen 8 periodes de 6 minuts (partits inacabables) per tal que tothom jugui més temps i ens posen el marcador a 0-0 en acabar cada periode per “restar” competitivitat i fer que els nens juguin sense pressió i per “divertir-se”. Aquest nou reglament em sembla molt be si tothom contribueix a fer aquesta tasca de la mateixa manera. Se suposa que aquests canvis són per “protegir” els jugadors “més fluixets” i al mateix temps que tothom jugui més temps.
I per una altra banda tenim la FEB que és qui organitza aquests campionats però també s’omple al boca amb el tema de la competitivitat de l’esport de base i lidera activitats per promoure el bàsquet a les escoles però que finalment també cau en la competitivitat extrema que significa un Campionat d'Espanya.
Arribats a aquest punt, jo em pregunto: Què és realment el que volem? Perquè montar tota aquesta parafarnaria amb el canvi de reglament, escrits als Clubs i demés accions si després s’està promovent aquesta competitivitat amb aquests Campionats? Qui ha d’exigir aquesta competitivitat/no competitivitat?
Personalment penso que els extems mai són bons i si hi ha una cosa clara és que la vida diaria de tots nosaltres és una competició en sí. Per tant, no crec que hi hagi res de dolent en aprendre a competir sempre que al mateix temps s’estigui formant, però també trobo fora de lloc demanar els Clubs aquesta mena d’ambient “festiu” per després anar a competir en tota regla en uns Campionats d’Espanya o de Catalunya. Fa ja un temps que això em volta pel cap i al final m’acabo preguntant si realment val la pena tant montatge per després fer tot el contrari al que estàs promovent. Si hem de cuidar els notres petits jugadors ho hauriem de fer tots, entrenadors, clubs, Federacions…
Si vull impulsar quelcom no puc llençar un missatge contrari, no?
No hay comentarios:
Publicar un comentario