Últimament estic sentint de persones de bàsquet i afeccionats a aquest esport algunes converses inclús en alguns foros, opinions sobre el nivell dels equips minis i preminis però voldria comentar, sobretot i com sempre, el nostre cas.
Inicialment, comentar que em sembla del tot fora de lloc presionar uns nens d’11 i 12 anys (minis) o 9 i 10 anys (preminis). La gent es pensa que els minis han de guanyar, la paraula màgica, per ser millors. Què vol dir guanyar?
Estem parlant de categories de formació. La paralua formació indica, per sí mateixa, la feina a fer amb aquesta canalla.
Aquesta temporada estic portant un mini (ja feia molts anys que no entrenava un equip de “petits”) i estic veient dissabte a dissabte la exigència que hi ha tant des de la grada com, de vegades, des de la banqueta. Una exigència desmesurada per l’edat en que es troben aquests petits jugadors. Perquè tenir pressa? Volem còrrer abans de saber caminar ?
Quan agafo un equip de formació com el que porto aquesta temporada, la primera cosa que miro és quina base tenen els jugadors per començar a treballar. De vegades demanem coses als jugadors que no ens poden donar perquè els falta treballar conceptes bàsics que no tenen assolits i llavors els jugadors es senten “frustrats” perquè no són capaços de donar el que els demanem. Si això ho traslladem als partits i sentim el que passa a la grada ens adonem que el missatge que els arriba acaba sent “molts missatges” i en molts casos contradictoris. Tenen un missatge des de la banqueta i un, dos o tres de de la grada, ja que cadasqún veu un básquet diferent. Quantes vegades hem sentit des de la grada: “tira”, “passa-la”, “bota” quan, potser, l’entrenador està demanant una altra cosa ?
Tinc la sort de portar un grup aquesta temporada que té moltes ganes d’aprendre i que treballen amb una ilusió que val la pena experimentar com a entrenador. Portem treballant dos mesos i estem treballant alguns conceptes bàsics que no tenen ben assolits encara, però tothom intenta treballar al màxim per tal d’anar millorant cada dia una mica més. El treball de millora d’aquests conceptes requereix d’un temps i és important no tenir pressa, ja que a poc a poc s’aniran assolint sense problemes. És necessari, però, que els jugadors rebin reforços positius per tal d’aconseguir aquesta millora quan s’estàn esforçant. Han de tenir confiança i no tenir por a equivocar-se ja que si no és així serà complicat que puguin millorar (si no m’equivoco no em corregiràn i no podré millorar). Molt sovint ens trobem jugadors que no proven coses per por a la “bronca” de l’entrenador quan és importantíssim que provin coses per tal d’anar millorant a poc a poc.
Personalment penso que els resultats en aquestes edats no són gens importants si ens referim com a resultats al marcador d’un partit. Si hi ha una feina ben feta als entrenaments i als partits aquests resultats en el marcador arriben sols sense que tothom estigui pendent del marcador. Per aquesta raó tenim un reglament de minibàsquet en que cada periode comença amb resultat de 0-0 i no existeix un marcador acumul·lat que es pugui veure, a banda dels que còrren per les grades. Fa poc vam jugar un partit en que em va fer gràcia l’entrenador contrari perquè després de donar l’impressió que es preocupava molt per la formació dels seus jugadors va sortir com una exal·lació quan va acabar l’últim periode demanant a la taula: “hem guanyat, oi? hem guanyat? hem guanyat?” I sí, el partit l’havien guanyat ells per un punt però, quina importancia té aquest resultat en aquest partit? Jo em quedo amb el que vaig veure a la pista, no pas amb el resultat. Em quedo amb la feina que estic demanant als meus jugadors durant tota la setmana i aquesta transferència al joc. Això és per a mi el més important en aquest moment. Corregir el que no ha sortit be i continuar amb la feina. Els resultats? Ja arribaràn. Hi ha temps per això. Però comencem pel començament, sisplau…
Inicialment, comentar que em sembla del tot fora de lloc presionar uns nens d’11 i 12 anys (minis) o 9 i 10 anys (preminis). La gent es pensa que els minis han de guanyar, la paraula màgica, per ser millors. Què vol dir guanyar?
Estem parlant de categories de formació. La paralua formació indica, per sí mateixa, la feina a fer amb aquesta canalla.
Aquesta temporada estic portant un mini (ja feia molts anys que no entrenava un equip de “petits”) i estic veient dissabte a dissabte la exigència que hi ha tant des de la grada com, de vegades, des de la banqueta. Una exigència desmesurada per l’edat en que es troben aquests petits jugadors. Perquè tenir pressa? Volem còrrer abans de saber caminar ?
Quan agafo un equip de formació com el que porto aquesta temporada, la primera cosa que miro és quina base tenen els jugadors per començar a treballar. De vegades demanem coses als jugadors que no ens poden donar perquè els falta treballar conceptes bàsics que no tenen assolits i llavors els jugadors es senten “frustrats” perquè no són capaços de donar el que els demanem. Si això ho traslladem als partits i sentim el que passa a la grada ens adonem que el missatge que els arriba acaba sent “molts missatges” i en molts casos contradictoris. Tenen un missatge des de la banqueta i un, dos o tres de de la grada, ja que cadasqún veu un básquet diferent. Quantes vegades hem sentit des de la grada: “tira”, “passa-la”, “bota” quan, potser, l’entrenador està demanant una altra cosa ?
Tinc la sort de portar un grup aquesta temporada que té moltes ganes d’aprendre i que treballen amb una ilusió que val la pena experimentar com a entrenador. Portem treballant dos mesos i estem treballant alguns conceptes bàsics que no tenen ben assolits encara, però tothom intenta treballar al màxim per tal d’anar millorant cada dia una mica més. El treball de millora d’aquests conceptes requereix d’un temps i és important no tenir pressa, ja que a poc a poc s’aniran assolint sense problemes. És necessari, però, que els jugadors rebin reforços positius per tal d’aconseguir aquesta millora quan s’estàn esforçant. Han de tenir confiança i no tenir por a equivocar-se ja que si no és així serà complicat que puguin millorar (si no m’equivoco no em corregiràn i no podré millorar). Molt sovint ens trobem jugadors que no proven coses per por a la “bronca” de l’entrenador quan és importantíssim que provin coses per tal d’anar millorant a poc a poc.
Personalment penso que els resultats en aquestes edats no són gens importants si ens referim com a resultats al marcador d’un partit. Si hi ha una feina ben feta als entrenaments i als partits aquests resultats en el marcador arriben sols sense que tothom estigui pendent del marcador. Per aquesta raó tenim un reglament de minibàsquet en que cada periode comença amb resultat de 0-0 i no existeix un marcador acumul·lat que es pugui veure, a banda dels que còrren per les grades. Fa poc vam jugar un partit en que em va fer gràcia l’entrenador contrari perquè després de donar l’impressió que es preocupava molt per la formació dels seus jugadors va sortir com una exal·lació quan va acabar l’últim periode demanant a la taula: “hem guanyat, oi? hem guanyat? hem guanyat?” I sí, el partit l’havien guanyat ells per un punt però, quina importancia té aquest resultat en aquest partit? Jo em quedo amb el que vaig veure a la pista, no pas amb el resultat. Em quedo amb la feina que estic demanant als meus jugadors durant tota la setmana i aquesta transferència al joc. Això és per a mi el més important en aquest moment. Corregir el que no ha sortit be i continuar amb la feina. Els resultats? Ja arribaràn. Hi ha temps per això. Però comencem pel començament, sisplau…
No hay comentarios:
Publicar un comentario