Què ensenyem?

Dissabte passat estava a casa meva disfrutant, en un cap de setmana de descans de la competició, de la companyía dels meus fills i la meva dóna quan un entrenador que estava jugant un torneig en una localitat del Baix Llobregat em va fer arribar un SMS que deia alguna cosa semblant a que estava veient un partit de minibàsquet en que un dels equips que jugava estava defensant descaradament en zona. A banda que això ho prohibeix expressament el reglament de minibàsquet penso que és del tot erroni començar per treballar d’aquesta manera. Això, en un princpi, pot tenir dues lectures. Primera, que els jugadors a mini encara no tenen clar com han de defensar en determinades situacions i es despisten a l’hora de seguir el seu jugador. I la segona, que l’entrenador els estigui ensenyant a defensar d’aquesta manera.

No és la primera vegada ni la última que ens trobarem amb entrenadors que fan defensar els seus jugadors en una zona encoberta o no encoberta (que també hi ha) per tal de no deixar que els jugadors contraris puguin arribar a sota de l’aro. Hi ha qui defensa que aquest tipus de defensa és bona per fer que el jugador aprengui a estar més ben situat a la pista, cosa que jo dubto. El fet és que no aconseguim que aquests jugadors que col·loquem al mig de la zona siguin capaços de defensar un jugador amb pilota en un simple 1x1. Una cosa és ensenyar els jugadors a fer “ajudes”, que penso que també és complicat que aprenguin correctament, i una altra a defensar en zona.

En aquest cas era l’entrenador el que s’estava “desganyitant” demanant al jugador que es posès a sota de l’aro i no es moguès d’allà. Aquest és un “error” habitual dels entrenadors que valoren més una victoria que no pas ensenyar els seus jugadors els fonaments bàsics per a la seva edat. Desprès ens trobem jugadors que no saben fer una entrada a cistella amb la mà esquerra perquè per al seu entrenador és més important que faci el básquet que no pas que el faci amb la mà que correspon. Partim de la base que són jugadors d’11 i 12 anys i estàn en un periode d’aprenentatge important, crec que s’ha de tenir cura del que ensenyem i com ho ensenyem. Personalment crec que, en aquest cas (mini), val la pena perdre uns partits si aconseguim que els jugadors vegin o aprenguin correctament els fonaments bàsics.

El que em va saber més greu va ser que l’entrenador en qüestió és una persona que conec i que tenia per un entrenador correcte. A més, un dels entrenadors amb els que he pogut treballar en els anys que porto entrenant. Espero que hagi estat una equivocació i redreci la seva manera de fer, ja que d’aquesta manera només aconseguirà resultats a curt termini.

Aquesta és la meva opinió i no espero que tothom estigui d’acrod, únicament penso que els jugadors tenen temps per aprendre i no cal còrrer massa, ja que en aquest cas aconseguim que juguin com a sèniors i no és ni el moment ni la manera.