Actitud o forma física

Després de veure el partit de quarts de final de la selecció espanyola contra Franca d’ahir he començat a llegir la premsa i arribo a la conclusió de que tothom diu la seva i hi ha opinions per a tots els gustos. Així doncs, jo també ho faré després d’analitzar el que he pogut veure fins ara.

Començaré per felicitar l’enorme partit d’ahir dels homes de Scariolo. Gran partit deixant fora del torneig un gran equip que encara estava invicte. Un partit que vam poder disfrutar d’allò més amb una grandísima defensa, sobretot a la gran figura de la selecció francesa, l’NBA Toni Parker. Primer en Ricky Rubio i dresprés en Raül López van aconsegui desquiciar-lo totalment.

Anem ara a analitzar el camí de la selecció fins arribar a aquest partit. Si be he de reconèixer que ja des de bon començament la selecció s’ha trobat amb lesions inoportunes que han condicionat força la seva preparació, crec que és només un petit detall dintre de la dinámica de joc. És cert que l’aspecte físic i mental influeix molt en el rendiment d’un esportista però també és cert que hi ha una máxima que és l’actitud. Aquí és on penso que s’ha fallat en un moment determinat.
Anirem pas a pas. Abans de començar la preparació es podia llegir la premsa i tots els diaris, webs i demés mitjans de comunicació parlaven de la medalla d’or que guanyaria la Selecció espanyola. I això sense haver jugat un sol partit!!! Tant s’ha dit i s’ha parlat d’això que ja tenim un tema per distreure els jugadors. Absolutament favorits per guanyar-ho tot.

Comença la preparació amb lesions, el cas Ricky, etc, I comencen els partits. Aparentment tot funciona correctament si parlem de resultants però no era dificil de veure que només es “posaven les piles” en moments determinats i per guanyar el partit. Comencem a veure falta d’actitud durant bona part dels partits. Arriba el partit contra Lituània i tothom te clar que els passarem per sobre. Resultat? Ells passen per sobre de la selecció sense gaires problemes.

Comença l’Eurobasquet i a la fase de grups el que es veu a pista és lamentable i penso que no te res a veure amb la forma física. Només hem de veure el posat dels jugadors en defensa, amb braços abaix i sense gaires desplaçaments, lamentable per a una selecció com aquesta. En atac també hi ha simptomes d’aquesta “passivitat” amb precipitació, mala selecció de tir, etc. S’ha hagut d’arribar a estar casi a fora de l’Eurobasquet perquè veiesim un canvi d’actitud en els jugadors. Conentració i activitat davant el joc han portat a veure de nou a la Selecció espanyola que estem acostumats, si més no, s’assembla força a aquella que va aconseguir l’or al Mundial o les dues plates a l’Europeu de Madrid i a l’Olimpiada.

Per tant, penso que encara que la vessant física té que veure molt en el rendiment d’un jugador, ha estat més una qüestió d’acitud que no pas física.

Per acabar, no voldria obviar el tema de l’entrenador. Aquí, i crec que també s’ha parlat força del nivell d’implicació del grup amb Sergio Scariolo, penso que és una part més que pot influir molt en l’actitud dels jugadors. Personalment crec que alguna cosa hi ha amb l’entrenador Italià, encara que no ho sabrem si no surt de dins del grup.