Valors (II). Qui ensenya els valors?

Be, escric aquest post després de rebre notificació des d’el Comité de Competició de la FCBQ. Explicaré tot el cas des de l’inici i acabaré amb la resolució.

El passat cap de setmana vaig anar a portar el meu partit corresponent amb el premini que porto aquesta temporada. Val a dir, per començar, que la meva tasca com a entrenador d’aquest grup és ensenyar a aquests joves jugadors a comportar-se com a tals a dins i a fora de la pista de bàsquet. No cal dir que el resultat dels partits ni els miro. Entenc que la feina a fer és una altra que no pas anar a guanyar els partits.

El fet és que durant el partit van succeir una sèrie de coses que, penso, no tenen a veure en la formació d’aquests jugadors. L’àrbitre designat per dirigir el partit va estar tot el partit sencer a la línia de mig camp, només va abandonar aquesta posició per marcar “dos tirs lliures”.

Entenc que la tasca de formació d’aquests jugadors correspon tant a l’entrenador com a tots els participants en les competicions de la FCBQ, que és qui organitza la competició. Els àrbitres crec que són una part molt important en aquesta tasca, com a mínim és el que ens venen des de la FCBQ amb els canvis de reglament i amb els que estic totalment d’acord, sobretot en aquesta edat.

Aquí poso un extracte del reglament de minbàsquet per a aquesta temporada 2011/2012, publicat per la FCBQ el 2 de juliol de 2011:

Per altra banda, els àrbitres també hi tenen la seva part de responsabilitat.

L’àrbitre, més que un jutge, és un educador que ajuda els nois a corregir-se i els assessora en l’aprenentatge tècnic. D’altra banda mitjançant l’arbitratge de cada cap de setmana els pot ajudar a anar coneixent les regles de joc, afavorint conjuntamente la imatge de l’àrbitre pedagog i formador.

Després d’això explico el fet en qüestió.

Cau un jugador al mig del camp (estem parlant de jugadors preminis que tenen 9 anys) i li diu “la próxima vez te pito técnica”. Davant d’això li dic que està xiulant preminis i que es podria moure per seguir el joc a més d’explicar el que està xiulant. Resposta? Em pita una tècnica i em diu “tranquilito”… Després d’això vaig seure a la banqueta i em vaig dedicar a seguir el joc i corregir els meus jugadors fins al final del partit. Un cop acabat i després de recollir l’acta i les fitxes li vaig preguntar el perquè xiulava (ja que donava la sensació que ho feia amb desgana). La resposta, com no podia ser d’una altra manera, va ser “y tú porqué entrenas? A que te hago un informe”…

Potser m’hauria d’haver mossegat la llengua però no vaig poder i li vaig contestar que “yo entreno porque me gusta, para formar jugadores y si lo que quieres es hacer un informe, házlo. Al fin y al cabo, después de 27 años entrenando no me vas a decir tú ahora como tengo que hacerlo”.

Aquí va acabar tot…en principi.

Aquest element va fer un informe en el revers de la “seva” acta, ja que les altres còpies les teniem els dos equips, i va explicar una història que no te res a veure amb el que va passar.

La notificació que he rebut avui explica el que aquest “senyor” va posar en el seu informe i resolució és una amonestació tenint en compte que no he estat sancionat, com a mínim en els últims 4 anys.

Més enllà de la sanció que em pogués haver imposat el Comité de Competició, em reafirmo en que és feina de tots l’educació i formació dels jugadors i en aquest sentit aquest senyor va demostrar no saber el que estava fent. M’agradaria no tornar a trobar-me una persona implicada en la formació dels jugadors amb aquest passotisme i falta de professionalitat que ens va mostrar aquesta persona i si per això he de rebre una sanció no tinc cap problema en complir la sanció que el Comité cregui oportú però estarem contradient el reglament aprovat per la Federació Catalana de Basquetbol per a la competició de minibàsquet.

Bon bàsquet!!!

Valors? No, vergonya!!

No tenia previst escriure cap post durant aquesta setmana però després de gairebé 24 hores des que es donés a conèixer la sanció que ha imposat el Comitè de Competició a José Mourinho pel famós tema del dit a l'ull de Tito Vilanova no puc més que fer un comentari que crec he de fer com a entrenador de formació que sóc.

Encara que no és un post de bàsquet crec que té molt a veure amb ell, ja que al cap i a la fi no deixa de ser un esport i a aquest en diuen "l'esport rei". Vaig a expressar la meva opinió i vull que quedi clar des d'un principi que no el miro com a aficionat a cap equip sinó com a entrenador esportiu amb els valors que això comporta.

Em va semblar ahir, quan va sortir la sanció a la llum pública, que s'ha perdut el nord pel que fa a educació, modals i valors. No entra al meu cap que una acció com la que vam poder veure durant un partit de futbol passi com una falta lleu. Tenint en compte que aquest partit serà seguit per una gran quantitat de nens i joves esportistes que estan habitualment predisposats a imitar els seus "ídols" crec sincerament que era l'ocasió oportuna per posar al seu lloc a "tothom" que va estar implicat en l'incident des d'entrenadors a jugadors passant també per directius.

Personalment, i crec que parlo per boca de molts entrenadors de formació, em costa cada vegada més que els joves jugadors entenguin quins són els valors que volem per al nostre esport i aquesta "sanció" no ens fa cap favor. En la meva vida esportiva tant com en la personal m'han ensenyat que l'educació i el bon comportament amb els altres és la base en la qual construir la teva manera de "passar" per la vida. De quina manera volem que "passin" per la vida els nostres joves esportistes? Com li dic jo a un jugador que no s'ha de menysprear, insultar o agredir un jugador rival si després veu a la televisió que ho fa un entrenador o jugador professional que resulta que és el seu model?

La reflexió que extrec de tot això és que estem perdent els valors, aquests dels quals tant es presumeix dia si i dia també als mitjans de comunicació. Tant me fa que sigui Reial Madrid, FC Barcelona, la Selecció Espanyola de basquetbol (mal anomenada ÑBA) o la Selecció Espanyola de futbol també anomenada "La Roja", tots ells deuen, al meu entendre, contribuir a fer que els nostres joves esportistes siguen millors persones a més d'esportistes. Tots tenim l'obligació de posar el nostre granet de sorra perquè això passi i no al contrari.

Per tot això sento vergonya de la resolució presa pel Comité de Competición, igual que sento vergonya de les excuses que ens posen uns i altres per justificar els comportaments que hem pogut anar vivint durant els últims anys, sobretot en el futbol espanyol.

Declaració d'intencions

Aquesta temporada entreno a l'infantil A masculí del club, a part del premini A masculí. Són dos equips diferents, per edat i per objectius. El premini és un equip "d'iniciació" al bàsquet en el qual la feina que tenim per davant és bàsicament que aprenguin a gaudir jugant a aquest esport. Molta feina bàsica, coses molt senzilles que serveixin per anar, a poc a poc, edificant la personalitat de cada un d'ells a la pista. L'objectiu no és altre que aprenguin a divertir-se, a col.laborar amb els companys, a comportar-se en una pista i fora d'ella, etc.

Feia més de 15 anys que no portava un equip de formació tan petit (8-9 anys), el que em fa gaudir cada dia d'aquesta experiència que és gairebé nova per a mi. Veure les cares d'aquests petits jugadors quan expliques alguna cosa, la il.lusió amb què vénen a entrenar és el més gratificant per a un entrenador. Per descomptat, no ens marquem cap objectiu a nivell de resultats, simplement que aprenguin a ser a la pista i, sobretot, a divertir-se jugant a bàsquet.

Pel que fa a l'infantil puc dir moltes coses però per sobre de tot vull ressaltar l'actitud amb la qual estan afrontant aquest inici de temporada. Vam començar el treball de pretemporada a finals d'agost amb la intenció de preparar de la millor manera possible la temporada. Vam estar entrenant en doble sessió durant dues setmanes i vam fer un stage de tres dies en els que vam treballar molt dur. Tot això es va veure reflectit en el primer amistós que vam jugar a meitat de setembre, vam jugar a Girona i vam poder veure que el treball realitzat donava els resultats planificats. A partir d'aquí vam continuar el nostre treball en sessions de tres dies per setmana de pista i dos d'ells amb un treball afegit de preparació física. Vam jugar durant la setmana anterior a l'inici de la competició un altre amistós contra un cadet a Llinars del Vallès. Mal partit que ens va servir per donar un toc d'atenció i que tothom tingui clar que a la mínima distracció qualsevol et fa un "descosit".

Arribem al dia de l'inici de la competició. La percepció del cos tècnic és bona, bon grup de treball amb moltes ganes de treballar i molt bona sintonia entre tots els membres de l'equip. Comencem contra CB Granollers, un equip que fa un parell de temporades ens havia causat sempre molts problemes i estàvem a un nivell molt parell, per tant vèiem un partit molt disputat. Els moments previs a l'inici del partit vèiem unes cares de concentració i tensió que ens feien preveure un bon partit. S'unia a l'inici de la competició el nou reglament aprovat per a aquesta temporada, que passava de ser de 4 períodes de 10 minuts als 8 períodes de 5 amb norma d'alineació en els primers 6 períodes. Tot un repte per a tots nosaltres. Amb el salt inicial veiem tota una exibició d'aquest equip que imprimeix un ritme espectacular al partit i en 5 minuts es posa amb un 20-2 que ens sorprèn. Els 5 minuts del segon període, lluny de baixar el ritme acaben amb un 35-9 que ens començava a deixar entreveure el que podia passar a la resta del partit. Finalment el partit va acabar amb 69-19 en el cinquè període amb moments de bàsquet espectacular. Vam poder veure un corró a la pista i una declaració d'intencions en tota regla d'un equip que s'ha posat el llistó molt alt per als pròxims partits. No dubto que aconseguirem millorar el fet fins ara ja que per feina no quedarà.

Personalment, feia molt temps que no sentia entrenant tan bones sensacions com tinc en aquesta temporada. Aquest infantil és un dels millors equips que he portat a nivell de treball, serietat, actitud i tècnica. Crec que l'última vegada que vaig tenir aquesta sensació va ser la temporada 2004-2005, d'això fa ja temps però vam acabar jugant una fase final de Campionat d'Espanya quedant sisens classificats. El treball, al final, dóna els seus fruits, encara que si perds un sol instant de treball el tren passa de llarg.

La Gran Mentida

Veig ahir el partit inaugural de la selecció espanyola en aquest Eurobàsquet, l'ÑBA com se l'ha anomenat ja d'una manera carregant i repetitiva fins a la sacietat, i em quedo amb cara de tonto davant del televisor.

D'una banda portem, com és habitual ja abans de cada torneig d'aquesta selecció, més d'un mes escoltant i llegint en tots els mitjans de comunicació que aquesta selecció guanyarà l'or fàcil perquè són els millors. Val a dir que crec sincerament que és un tros d'equip, però no es pot esborrar de cop a la resta de seleccions que participen i publicar amb una prepotència exagerada que els altres no són ningú. Plou sobre mullat. Davant d'aquestes lloances el normal és que els jugadors acabin "idiotitzats" de tant elogi. A sobre la publicitat de "La Sexta" per al següent partit diu que si la selecció serà capaç de jugar-li a una selecció tan fluixa ... sense comentaris.

D'altra banda hi ha els jugadors. Bé, doncs aquí hi ha diverses coses a comentar. L'actitud dels jugadors en el partit contra Polònia em va semblar nefasta i d'una falta d'humilitat i de professionalitat absoluta. Lamentable la defensa, fins i tot de Pau, al qual han encimbellat a la premsa d'avui com el millor jugador de la selecció ahir. Només faltaria ...

Veient el partit i les cares dels jugadors a la pista ningú em pot convèncer que no hi ha problema amb Sergio Scariolo, això és una cosa que es veu a simple vista de la mateixa manera que en les altres ocasions, una altra cosa és que ens creguin ximples i ens venguin que tot és perfecte.

Finalment el staff tècnic. Sergio crec que es va perdre a poc de començar el partit. No vaig entendre moltes de les coses que va fer, encara que ja se sap que els entrenadors som molt especials. Des Calderón, tema recurrent durant tota la preparació, Ibaka perdut a la banqueta o Claver jugant de 3 quan no ho ha fet en tota la preparació. A sobre calia veure les cares de Ricard Casas cada vegada que Orenga feia un comentari a Sergio Scariolo ...

Diguin el que diguin, per a mi, lamentable imatge. Molt hauran de millorar, que no ho dubto, perquè això sembli un equip en tot el sentit de la paraula.

Punt i Final a la Temporada 2010/2011

Un cop finalitzat el Campus d’estiu als Salesians (ja és el tercer que organitzo com a director en aquesta entitat) és hora de fer balanç de tot plegat i tot seguit mirar endevant cap a la temporada que començarem després de les vacances.

En quant al Campus pur dir…”ESPECTACULAR”. Crec, i penso que no m’equivoco, que ha estat el millor de tots tres amb diferència. En termes de quantitat de participants hem passat dels 52 del primer als 101 d’aquest, amb el que això comporta a nivell de funcionament del campus.

Hem tingut fins a 16 monitors treballant amb els gups i entre ells hem tingut, a més dels habituals, gent de la talla d’en Marc Forcada o en Franc García (tots dos jugadors d’EBA). Puc dir, sense equivocar-me, que hem millorat el nivell dels nostres entrenadors que, en alguns casos, han canviat els campus que feien habitualment pel nostre. El resultat, d’allò més bo.

Els monitors que hem tingut han estat en Marc Arnau, Marc Batlle, Aitor Céspedes, Jona de la Fuente, Joel Fernández, Marc Forcada, Franc García, Marc Jovaní, Helena Lara, Josep Márquez, Al Hassan Mbalow, Víctor Pacheco, Xavier Rocríguez, Pau Teixidó i Marc Traver. A tots ells la meva felicitació per la seva bona feina.

Durant aquest campus vam tenir les visites de la Núria Martínez (jugadora internacional absoluta i jugadora de la WNBA i en els seus començaments jugadors del Mataró), Marc Blanch (jugador d’Asefa Estudiantes d’ACB i ex-jugador de la UEM), Ariadna Pujol i Laia Flores (totes dues jugadores del Cadet A de la UEM que es van proclamar campiones de Catalunya i terceres d’Espanya a més de seleccionades per a la Selecció Espanyola aquest estiu) que ens van explicar la seva experiència en el bàsquet fins arribar a on són actualment.

També, al marge dels entrenaments, hem fet algunes activitats diferents, des de tir amb arc pels petits fins a inflables amb aigua per a tothom. Ens han visitat els amics del Campus d’Argentona i els vam tornar la visita per tal de jugar uns partidets amb ells i compartit un dia de campus. A més vam preparar per a la tercera setmana un lipdub que podeu veure aquí a sota

Per acabar el campus, l’últim dijous vam fer una petita excursió a la Plaça Santa Anna a on vam fer un flashmob. El resultat el teniu aquí

Per finalitzar amb el campus voldria destacar la gran sintonía entre els entrenadors i al mateix temps entre entrenadors i jugadors, que ha fet possible que aquest campus hagi estat un èxit total.

La temporada 2010/2011 ha estat per a mí molt moguda per les activitats que he estat desenvolupant i és per aquesta raó que vaig pendre la decisió de fer un canvi de cara a la propera temporada. Anem a pams.

Vaig començar amb l’organització de les activitats extraescolars de l’Escola Encarnació Fonoll de Dosrius, on vam posar en funcionament una escola de ball i una escola d’inicació esportiva. A poc de finalitzar el curs vam haver de tancar les activitats per falta d’alumnes (tenint en compte que és una Escola molt petita i nova que només arriba fins a 2on). Així doncs hem decidit deixar les activitats en aquesta escola.

També començava la meva segona temporada com a coordinador de la secció de bàsquet de Salesians a Mataró i tot ha funionat molt be. Vam treure un senior masculí que va jugar a tercera i a final de temporada vam decidir no continuar. A més hem tingut un junior masculí i un mini i un premini mixtes a banda d'una escola d'iniciació esportiva.

Finalment he estat portant l’infantil de primer any de la UEM i puc dir que és un dels equips amb els que més he disfrutat. Crec que ja fa temps vaig comentar que feia molt temps que no trobava un equip amb tantes ganes de treballar i amb aquesta il•lusió. Els resultats han estat del tot satisfactòris tant a nivell de treball com a nivell esportiu, on hem estat capaços de competir amb tothom.

Pel que fa a la temporada 2011/2012, toca canvi, i en aquest sentit deixo de coordinar a Salesians i passo a desenvolupar tota la meva feina en la UEM. Per a aquesta temporada enceto dos projectes a dins del club. Per una banda em faig càrrec del premini A masculí (generació del 2002) que és un equip curt de jugadors però amb moltes ganes de treballar. Tenim un repte per davant i no és altre que acabar la temporada amb més jugadors i per sobre de tot que s’ho passin d’allò més be practicant aquest esport.

En aquest projecte m’acompanyen en Joel Fernández (que ja porta dues temporades ajudant-me en els meus equips) i en Jordi Serra, tots dos jugadors del junior B del club i amb moltes ganes d’apendre.

Per altra banda portaré l’infantil A masculí, equip que ja vaig portar a mini i també la temporada passada. Són jugadors del 98, és una generació que conec molt be i amb els que he conectat molt be des de l’inici ja fa dues temporades. En aquesta ocasió hem fet un parell d’incorporacions per tal de continuar sent competitius. Aquestes incorporacions han estat l’Eduard Vázquez, procedent del Bàsquet 3 Viles i en Bernat Arellano, procedent del Joventut de Badalona. Penso que tots dos ens donen un equilibri que, potser, ens faltava fins ara i ens han fet completar un grup de treball sensacional. Tenim per davant un repte important, per una banda ser capaços de competir amb tothom i per l’altra continuar millorant i, sobretot, disfrutar del bàsquet tant com poguem. Ja sé que és el que diu tothom però és realment el que volem.
En aquest cas tindré com a companys de "viatge" en Josep Márquez, que ja va estar amb nosaltres com a segon entrenador la temporada passada, que repeteix, i en Manu Cabrera que desenvoluparà la tasca de delegat d'equip.

Bon estiu!!!