lunes, 25 de octubre de 2010

Entrenar la pedrera

Tot i que ja he tocat aquest tema en alguna ocasió, torno a insistir en ell perquè considero que és la base sobre la que hem de construir els nostres jugadors. Es tracta de la manera en que ensenyem als nostres jugadors. Faig aquest escrit desprès de tenir una xerrada amb un entrenador de categoria nacional. Aquest entrenador em deia que quan li arriben els jugadors al sènior, té molts problemes perquè no entenen el joc i és molt complicat que puguin entendre un sistema.


Això és degut a que ens oblidem que els jugadors en edat de formació són exactament això, jugadors en edat de formació i els hem de formar perquè en un futur siguin capaços de competir de la millor manera. És difícil, però, poder competir sense entendre el que passa a la pista.

Hi ha entrenadors que ensenyen a jugar els seus equips molt sistematitzats i amb poca llibertat per als jugadors per decidir a la pista. Aquesta sistematització porta a que el jugador s’acostuma a no pensar, no mirar què passa a la pista i treballar només el que li han dit, el que ha de fer sense més.

És important el treball tècnic però és tan important com ensenyar a ocupar espais i a llegir el joc, interpretar què passa a la pista per després decidir quina acció fer. Quan aconseguim que un equip de formació jugui d’aquesta manera (cosa que no és gens fàcil) ens adonem que és un equip totalment imprevisible amb el conseqüent problema per a la defensa. Per tant, sóc de la opinió que hem d’esforçar-nos en fer que els nostres jugadors entenguin el joc. Quantes vegades veiem un entrenador felicitar els seus jugadors després d’una equivocació o després de perdre un partit en què s’ha treballat exactament el que s’està treballant en els entrenaments? Malauradament moltes menys de les que seria bo.



No crec que estigui descobrint res de nou però moltes vegades veiem partits i ens adonem que el que s’està treballant només respon a un desig d’obtenir resultats quan més aviat millor per part de l’entrenador o per part del club en qüestió. Aquesta pressió no és només per part del Club o de l’entrenador, aquesta pressió ve també per part dels mateixos pares dels jugadors i fins i tot dels mateixos jugadors. Hi ha aquesta idea de que només es fan bé les coses quan es guanyen els partits. Seria bo que tothom tingués clar quin és el treball que s’ha de fer en cada moment amb l’equip per tal d’aconseguir que arribin a jugar el màxim de jugadors al màxim nivell possible.

Aquesta xerrada que vaig tenir em va fer pensar molt en aquest tema perquè de vegades em pregunto si la feina que estem fent és la correcta.

5 comentarios:

Quim Valle dijo...

NOTA ASIGNATURA BÀSQUET DE FORMACIÓ:

10 + MATRÍCULA D'HONOR.

Gràcies Lluís

Anónimo dijo...

Jo entreno un cadet masculí i fa temps que intento fer això :) m'alegra veure que estic "en la bona línia :)" petons.

Lluís Escudero dijo...

Gràcies a vosaltres Quim, per entrar en aquest blog i aportar les vostres opinions.

Benvolguda Ester, com moltes coses en aquest món, el que més costa és el que està en la línia correcta. De tota manera és una opinió i, potser, hi haurà d'altres molt respectables també.

Lluís

Javier Costa dijo...

Llevo varias temporadas pensando lo mismo que piensas tú, por que los jugadores cuando llegan a los equipos de arriba siguen sin leer el juego.
Veo cada día a directivos, directores técnico, entrenadores, que valoran más ganar partidos que jugar a baloncesto, este año llevo un equipo con proyección a dos años un Junior Preferente Femenino de primer año todas con una calidad individual alta pero a la hora de jugar colectivo es donde aparece el movimiento yoyo en el lado derecho, ¿Donde está la inversión del balón?, ¿que se ha trabajado en categorías inferiores? donde han dejado el "HAY QUE INVERTIR EL BALON AL OTRO LADO", veo jugar a los equipo con sistemas y mas sistemas solo buscando el resultado final, cortar la creatividad a las jugadoras, en el último partido contra ATOCHA 4 cuartos defendiendo en zona y cuál es mi sorpresa cuando que enfrente hay un entrenador campeón del mundo sub17 está claro el resultado es lo que cuenta. Esperemos que esto cambie porque si no dentro de unos años el único juego libre será el que se juegue en las pachangas de colegio.
Un abrazo Lluis

Lluís Escudero dijo...

Hola Javier,

celebro que el post te parezca interesante. Realmente creo que es un problema generalizado que tenemos.
Actualmente se le da mucha más importancia a ganar partidos que a enseñar a los jugadores a que entiendan el juego y como conseguir ventaja en función de ello.

Bueno solamente nos queda confiar en que cambie la tendencia y empezar por los Clubs, Directores técnicos i coordinadores.

Un saludo Javier