Aquesta segona part de l’entrada la vull dedicar a repassar aquest Torneig en la seva vesant esportiva. Crec que aquest torneig ens ha fet avançar moltíssim en molts aspectes, tant a dintre com a fora de la pista.
Diumenge 27 de desembre arribàvem a La Seu d’Urgell cap a les 11:00 h del matí per tal d’instalar-nos a la residència, ja que a les 12:00 h teníem reunió i a les 15:00 h començàvem a jugar.
A les 13:00 h estàvem dinant per tal de poder fer una mica la digestió. Com que jugàvem a les 15:00 vam anar cap al pavelló a les 14:15 h per poder escalfar. L’equip rival era el CB Corbera, un equip de nivell A que em va causar una molt bona impressió. El partit no va ser gens bó, amb moltes imprecisions. Ells eren ràpids i tenien les coses molt clares (bon tir exteior). Al final bon resultat però mal partit, es a dir, el millor el resultat: 61-42.
Foto: Joan Ventura
El següent partit, a les 19:00 h, va ser millor en quant a actitud e intensitat. Tothom més concentrat i en conseqüència fent les coses amb més lògica. Després d’un bon partit : 67-25.
Dilluns 28 de desembre teníem partit a les 17 :00 h i això ens va donar temps per poder treballar i corregir els errors del dia anterior. Aquests tipus de tornejos tenen l’aventatje que pots corregir i posar-ho en pràctica tot seguit en el següent partit i com que passa poc temps entre partit i partit avances molt més que en una setmana normal d’entrenaments.
Aquest va ser el “partidàs” del torneig. Vam jugar contra Stadium Casablanca de Saragossa (per a mi l’equip que millor jugava a bàsquet del torneig) i va ser un gran partit, molt disputat i molt igualat, que al final ens vam poder endur per un ajustat 60-51 i amb sensació d’estar fent les coses com cal.
Ara tocava descansar, l’endemà quarts de final a les 9:30 h.
Dimarts 29 de desembre a les 8:00 h estàvem al menjador per tal d’esmorzar d’hora i estar a les 9:00 h al pavelló per escalfar i després d’una petita discussió amb una de les empleades del menjador pel tema de "la llet i el suc" (no donàven suc per esmorzar i el vaig portar jo per tal que no prenesin llet). La dona es va acostar per dir-me que no es podien entrar begudes al menjador i després d’estar discutint una estona tot va quedar resolt i van poder acabar-se el suc.
Després de dos dies de competició i un treball a fora de la pista impecable del nostre delegat, en Paco Gil, els jugadors estaven amb una confiança i tranquilitat que no haviem vist fins ara. Així doncs, va començar el partit i vam poder veure que la linia ascendent començada després del primer partit continuava augmentant. Tant és així que vam passar per sobre de l’equip contrari (Paidos Sant Fruitós B) per 64-17.
Ara arribaven les semifinals contra un dels equips més difícils, el Círcol Catòlic de Badalona. El partit va ser molt dur i va costar molt treure’l endavant però alguna cosa havia canviat en el grup. Els partits complicats, ajustats, eren la nostra creu i sempre acabàvem caient per la pressió del contrari, però en dos dies aquesta dinàmica havia canviat i haviem passat de la por a perdre, de fer-ho malament, a la confiança i tranquilitat per jugar sempre amb ordre i sense precipitar-se. La traducció de tot això, el resultat: 37-23.
Havíem arribat a la final jugant com mai fins a aquell moment, com un equip. Tothom sumava, ningú s’amagava i això ens feia cada cop més forts.
Foto: Joan Ventura
Dimecres 30 de desembre. Vam anar d’hora a esmorzar per anar a veure la final femenina (UEM –CB Vic) i vam cel·lebrar la primera victoria pel Club per un resultat de 51-33 que ens mostra la diferencia que va haver entre un equip i l’altre.
11:30 h. Comença la final contra Maristes Ademar, un molt bon equip que juga molt be a bàsquet. Sorpresa per començar. Amb un partit molt seriòs marxavem al marcador 10-2 al final del primer periode. El segon va començar igual que el primer i amb una gran defensa vam arribar al descans amb el resultat de 23-6. Els jugadors cada cop tenien més confiança en el que feien i a poc a poc la diferència anava creixent. Al final del tercer periode el resultat era ja espectacular:46-12!!!
L’últim periode va ser una mica més baix de ritme però tot i així va estar prou be. Al final 54-24 i la sensació d’haver avançat un mes d’entrenaments en tant sols quatre dies.
Foto: Joan Ventura
Finalment em quedo amb la feina seriosa de tots i cadasqún dels jugadors i tècnics que han participat en aquest torneig. Molt bona feina i molt bon coportament.
Volia fer un reconeixement especial per a un jugador que ha vingut amb nosaltres però que normalment juga en el Mini C del Club, em refereixo a en Joan Cañellas. La seva feina ha estat molt bona i s’ha adaptat al grup com si portés tota la temporada jugant amb nosaltres.
Bona feina Joan, segueix així!!!
Foto: Joan Ventura
5 comentarios:
Moltes felicitats per l'éxit del torneig, i saber transmetre als nens la il·lussió per que juguin a bàsquet i els valors que implica aquesta paraula.
Joan González (Entrenador Sénior UEMATARO masculí)
Hola Lluis, en nom de tots els pares segons els nostres comentaris en general a sigut un torneig molt bo per part dels jugadors i els tecnics.
Enhorabona continueu aixi.
Gràcies Joan, agraeixo molt les teves paraules. Tenim una tasca prou important que, de vegades, no som capaços de desenvolupar correctament, per això agraeixo especialment els comentaris d'una persona amb la teva experiència.
Javier, espero que aquest torneig sigui un punt de partida per, d'ara en endavant, continuar creixent com a grup. I torno a agraïr-vos la vostra feina, que també és molt important per que els vostres fills creixin com a jugadors.
Enhorabona Lluis pels exits a nivell esportiu i de formació de persones..Ara bé,jo com a pare estic preocupat..es normal que uns nens de 8 anys pressionin tot el camp quant van guanyant de 30 punts? No ens passem una mica?Jo em vaig formar desde benjami en aquest esport, i ara amb 40 "tacos" em plantejo si es el millor pel meu fill..Bon any!!
Estimat amic, moltes gràcies per les teves paraules. Pel que fa a la teva preocupació, entenc pel comentari que ets pare d'un nen premini i en aquesta edat practicament estàn començant a gaudir d'aquest esport. Jo del tema de la pressió a tota la pista i la diferència de punts tinc la sensació que depèn de la situació del partit. M'explicaré.
Penso que no depèn tant de la diferència de punts sino de cóm s'està desenvolupant el partit. Si l'equip contrari no l'estem deixant treure de fons és evident que no té cap sentit continuar pressionant, ara be, si l'altre equip és capaç de posar la pilota en joc i jugar-la penso que no és pas dolent defensar en tota la pista, al cap i a la fi l'altre equip provablement també estarà defensant d'aquesta manera.
També, provablement, sigui una directriu del club el fet de defensar d'aquesta manera.
Personalment jo defenso, normalment, tota la pista perquè penso que per apendre a defensar l'1c1 és la millor manera, encara que cada partit és una història diferent i aquí entra una mica el criteri de l'entrenador però sempre que l'altre equip no pugui jugar la pilota crec que s'hauria de canviar la defensa a mig camp.
No em vull extendre massa però, com he dit en alguna ocasió, entenc que no tothom pensa en la formació i sí en guanyar molts partits i et puc assegurar que el 90% dels equips que juguen a la mateixa competició que el teu fill provablement defensaran tota la pista indiferentment del resultat del partit.
Per finalitzar, i pensant pel teu comentari que es tracta d'un premini, penso que, en tot cas, és més una qüestió del coordinador que ha de parlar amb l'entrenador si cal per tal de corregir la situació si creu que ha de ser així.
En tot cas, crec que es una bona reflexió i pròximament intentaré tractar el tema en una nova entrada del blog.
Bon Any també per a tú!!!
Publicar un comentario