Entenc que una de les feines més importants d’un entrenador, a banda de moltes altres, és, la seva “formació continuada”. De la mateixa manera que un metge no acaba mai la seva formació un entrenador tampoc ho fa.
En aquest sentit crec que hi ha moltes maneres d’anar evolucionant com a entrenador igual que ho fa un metge (per continuar amb l’exemple anterior). Des de veure partits (tant per TV com en directe i de diferents categories i nivells) a mirar entrenaments d’altres entrenadors, assistir a clínics, xerrades, etc.
Un dels problemes que veig actualment en els entrenadors que comencen és que sembla que estiguin en possesió de la veritat absoluta i que ningú els pot ensenyar res. Expressions com "aquest que m’ha d’ensenyar a mi" ó "d’aquest tio que puc aprendre?" són el pa de cada dia. Jo penso que sempre es pot aprendre, inclús de l’entrenador més novell, petits detalls, maneres de fer, de treballar, etc.
Explico tot això perquè de vegades sento una mena de “ràbia” quan sento entrenadors que es queixen de l’equip que els han donat perquè no està a la seva “alçada”, però quina és la seva alçada? Hauriam de veure quina és la seva preocupació per la seva formació, ja que d’aquesta formació dependrà la dels seus jugadors.
Estem en uns temps en que tothom vol portar equips punters i fer “bons resultats”. Que són bons resultats ? La majoria dels entrenadors actualment enten els bons resultats com a quedar primers de la seva competició sense parar-se a pensar si estem formant els jugadors correctament. Tothom té molt clar que a Catalunya hi ha un nivell molt alt de bàsquet però ens estem equivocant perquè cada cop més la resta de Comunitats ens estan demostrant que també estan treballant i els resultats a nivell de Campionats d’Espanya de Seleccions Autonòmiques ho deixen ben palès, ja no existeix aquella diferència que hi havia abans. Penso que ens estem acomodant i pensant que treballant poc tot seguirà de la mateixa manera que abans, però ens estem equivocant, i això s’està demostrant. Es clar, això influeix en la formació dels nostres jugadors.
L’altra dia vaig poder assistir a un Clínic organitzat per l’AE Boet Mataró i la Federació Catalana de Básquetbol. El Clínic el donaven en Josep Mª Margall, ex-entrenador de la UEM i entrenador del Joventut de Badalona, i en Lucas Mondelo, entrenador de Lliga Femenina amb l’Olesa Espanyol.
En Josep Mª Margall va parlar de técnica individual, dels petits detalls a corregir perquè els jugadors siguin millors, tinguin un aventatge amb la seva técnica. També va parlar del tir. Tot això amb demostració a la pista per part d’alguns jugadors cadets de Boet.
La segona part del Clínic la va donar en Lucas Mondelo, que ens va parlar d’una cosa que jo considero molt important i que he comentat en alguna ocasió en aquest blog, ell va parlar de la tàctica individual, la lectura de joc, el passe. Xerrada molt interessant amb demostració a la pista també i amb exercicis per fer pensar els jugadors i fer-los prendre decisions en funció del que veien.
Voldria felicitar l’inciativa presa per l’AE Boet d’organitzar aquest Clínic que penso ens va servir a tots els que hi erem.
Tot plegat va estar molt be i hi havia entrenadors de tot arreu. Em va sobtar una cosa, cap mena de publicitat per part dels clubs de Mataró, no sé si perquè no ho trobaven interessant o perquè se’ls va passar publicitar-ho però el fet és que no es pot ignorar una reunió d’aquest tipus, ja que no en tenim gaires en aquesta ciutat. Evidentment, dels entrenadors dels clubs de Mataró hi havia molt poca representació. No sé si entendre que no interessava la xerrada però penso que no anem sobrats d’aquest tipus d’actes.
Ara recordo una xerrada que va organitzar la UEM aquest estiu amb la presencia de Joan Montes, Albert Illa, Carles Marco, Josep Mª Margall i en Jordi Ventura a la que van venir no més de 6 entrenadors de la casa.
Aquesta és una reflexió que fa temps que em faig i que volia compartir.
En aquest sentit crec que hi ha moltes maneres d’anar evolucionant com a entrenador igual que ho fa un metge (per continuar amb l’exemple anterior). Des de veure partits (tant per TV com en directe i de diferents categories i nivells) a mirar entrenaments d’altres entrenadors, assistir a clínics, xerrades, etc.
Un dels problemes que veig actualment en els entrenadors que comencen és que sembla que estiguin en possesió de la veritat absoluta i que ningú els pot ensenyar res. Expressions com "aquest que m’ha d’ensenyar a mi" ó "d’aquest tio que puc aprendre?" són el pa de cada dia. Jo penso que sempre es pot aprendre, inclús de l’entrenador més novell, petits detalls, maneres de fer, de treballar, etc.
Explico tot això perquè de vegades sento una mena de “ràbia” quan sento entrenadors que es queixen de l’equip que els han donat perquè no està a la seva “alçada”, però quina és la seva alçada? Hauriam de veure quina és la seva preocupació per la seva formació, ja que d’aquesta formació dependrà la dels seus jugadors.
Estem en uns temps en que tothom vol portar equips punters i fer “bons resultats”. Que són bons resultats ? La majoria dels entrenadors actualment enten els bons resultats com a quedar primers de la seva competició sense parar-se a pensar si estem formant els jugadors correctament. Tothom té molt clar que a Catalunya hi ha un nivell molt alt de bàsquet però ens estem equivocant perquè cada cop més la resta de Comunitats ens estan demostrant que també estan treballant i els resultats a nivell de Campionats d’Espanya de Seleccions Autonòmiques ho deixen ben palès, ja no existeix aquella diferència que hi havia abans. Penso que ens estem acomodant i pensant que treballant poc tot seguirà de la mateixa manera que abans, però ens estem equivocant, i això s’està demostrant. Es clar, això influeix en la formació dels nostres jugadors.
L’altra dia vaig poder assistir a un Clínic organitzat per l’AE Boet Mataró i la Federació Catalana de Básquetbol. El Clínic el donaven en Josep Mª Margall, ex-entrenador de la UEM i entrenador del Joventut de Badalona, i en Lucas Mondelo, entrenador de Lliga Femenina amb l’Olesa Espanyol.
En Josep Mª Margall va parlar de técnica individual, dels petits detalls a corregir perquè els jugadors siguin millors, tinguin un aventatge amb la seva técnica. També va parlar del tir. Tot això amb demostració a la pista per part d’alguns jugadors cadets de Boet.
La segona part del Clínic la va donar en Lucas Mondelo, que ens va parlar d’una cosa que jo considero molt important i que he comentat en alguna ocasió en aquest blog, ell va parlar de la tàctica individual, la lectura de joc, el passe. Xerrada molt interessant amb demostració a la pista també i amb exercicis per fer pensar els jugadors i fer-los prendre decisions en funció del que veien.Voldria felicitar l’inciativa presa per l’AE Boet d’organitzar aquest Clínic que penso ens va servir a tots els que hi erem.
Tot plegat va estar molt be i hi havia entrenadors de tot arreu. Em va sobtar una cosa, cap mena de publicitat per part dels clubs de Mataró, no sé si perquè no ho trobaven interessant o perquè se’ls va passar publicitar-ho però el fet és que no es pot ignorar una reunió d’aquest tipus, ja que no en tenim gaires en aquesta ciutat. Evidentment, dels entrenadors dels clubs de Mataró hi havia molt poca representació. No sé si entendre que no interessava la xerrada però penso que no anem sobrats d’aquest tipus d’actes.
Ara recordo una xerrada que va organitzar la UEM aquest estiu amb la presencia de Joan Montes, Albert Illa, Carles Marco, Josep Mª Margall i en Jordi Ventura a la que van venir no més de 6 entrenadors de la casa.
Aquesta és una reflexió que fa temps que em faig i que volia compartir.
3 comentarios:
Sincerament pintava força bé aquesta reunió; on visc no m'ha arribat aquesta informació...
El tema de la reflexió que planteges...què creus que s'hauria de fer per a implicar més gent de la casa?
Potser és que és un club molt gran?
Potser és que no veuen que pertànyen a aquest col·lectiu vertaderament?
Potser és que no tenen aquesta costum?
No sé com funcionen realment les coses per allà, però si el meu club organitzés una trobada d'aquest estil, sense dubte que jo seria el primer en ser allà. ;)
Molt bona reflexió! Crec que és un dels defectes que tenim com a persones, el fet de pensar que en sabem més que ningú i que no ens poden ensenyar res. Tal com dius de tothom sempre s'aprén alguna cosa.
Dominar un petit detall del joc no ens fa ser perfectes, però dominar la suma d'aquests petits detalls ens acosta a la perfecció. Això ho podem aplicar a qualsevol aspecte de la vida.
Bones vacances Lluís!
Hola, perdoneu la tardança en respondre els vostres missatges però l'estiu, les vacances amb els nens i tot plegat no m'ha deixat gaire temps per posar-me al davant de l'ordinador.
Raúl:
Crec que, potser, primer els clubs haurien de publicitar una mica més les activitats d'aquest tipus, i més si es fan en la mateixa ciutat. És cert que és un club molt gran però per aquesta raó penso que la gent hauria d'estar una mica més concienciada de la seva responsabilitat com a entrenadors i encara més important, com a educadors. En aquest cas, a més, es tracta de dues persones que tenen molt a ensenyar-nos a tots doncs estan o han estat a l'elit d'aquest esport.
Per acabar penso que falta una mica d'aquest esperit que jo vaig viure en els meus primers anys d'entrenador de voler apendre més i més, i fer el possible per poder veure el treball de molts entrenadors.
Com be dius, Jordi, es un defecte que tenim com a persones però penso que en aquest moment en el jovent que comença és molt més visible que abans.
Gràcies per els vostres missatges, era una reflexió que porto temps valorant i volia treure.
Publicar un comentario