Blog d'en Lluís

Ricky y "el cambio"

2012-01-11T13:37:00.000+01:00

Después del inicio de latemporada NBA y ver la irrupción de Ricky Rubio en la liga americana me viene ala cabeza todo lo que se ha llegado a escribir durante la última temporada enEspaña sobre su rendimiento. Se ha llegado a publicar hasta que era un “bluf”.

Estamos en un país en elque enterramos a la gente con la misma facilidad que la encumbramos. Es unejercicio que hacemos constantemente y que no produce ningún beneficio paranadie. Cuando surge una figura sea del deporte que sea y tenga la edad quetenga, primero se le compara con alguien, luego se le sube a los altares y enel momento en el que deja de rayar a gran altura o sufre un pequeño bache se lecrucifica hasta hundirlo en el fondo del barrizal.

Ricky ha venidodemostrando desde la base lo que puede llegar a hacer en este deporte. Cuandojugaba en equipos en los que todos sus compañeros eran mayores que él y marcabadiferencias en la competición todo el mundo se apuntaba al carro de lo buenoque era y lo que podía llegar a ser. Si ha ganado todo lo que ha ganado encategorías de formación tanto con su club como con las correspondientesselecciones debe de ser por alguna razón. Los que conocen a Ricky desde susaños de premini saben que no es el típico jugador vago que se ciega por losresultados. Es inconformista y siempre quiere más.

Su bajo rendimiento en elRegal FC Barcelona durante su última temporada en el equipo puede tener una razónnada descartable. El juego del Barça no pasaba por la confianza en el jugadordebido a que la referencia en el equipo es Juan Carlos Navarro. Ni los sistemasni el entrenador tenían la confianza puesta en el jugador y eso se podía vercuando llegaba a campo de ataque y soltaba el balón. Cuando esto ocurría ya novolvía el balón y en las ocasiones que llegaba de nuevo debía decidir si lanzaro no.

Si comparamos el juego yla confianza en él del Barça y de los Wolves nos damos cuenta de que ahoracuenta con la confianza del entrenador y ello revierte en su desparpajo yconfianza a la hora de salir a la pista. El juego del equipo, en ese momento,podemos decir que gira en torno a él y ese bloqueo directo con el que inicia eljuego y a partir del cual se construye el juego del equipo.

No me sorprende cómo estájugando ya que lo está haciendo de la misma manera que lo ha hecho siempre. Siemprehabía dispuesto de la confianza de su entrenador y de sus compañeros. No hayque olvidar la juventud de Ricky y la presión a la que ha sido sometido desdeque debutó en ACB de la mano de un maestro como Aíto.

Para finalizar pienso quees importante el trabajo que ha estado haciendo durante este verano, durante ellockout. Ha hecho un trabajo de mejora de su mecánica de tiro y sus porcentajeshan aumentado considerablemente. Ha estado trabajando técnicamente y ha puestoen orden sus ideas.

El cambio ha sido acertadoy a su manera de jugar le ha ido perfecta la competición americana, menospresionante hacia el base y que permite pensar y decidir cuál es la mejor opciónde ataque.

Creo que con la juventudque tiene y el nivel demostrado hasta el momento puede ser un referente en elpuesto de base en la NBAen unos años, no olvidemos los 21 años que tiene.

Bon Nadal - Feliz Navidad

2011-12-21T10:56:00.000+01:00

El lockout NBA y sus consecuencias

2011-12-14T11:43:00.002+01:00

Después del final de lockout de la NBA se ha abierto un escenario nuevo para la mayoría de equipos europeos, ya que, con la excepción de tres de ellos, todos deberán adaptarse a la nueva situación al no poder contar con sus jugadores NBA que deberán partir, si no lo han hecho ya, hacia EEUU.

No hace mucho, Xavi Pascual contestaba a la pregunta del porqué no había fichado el FC Barcelona Regal a ningún jugador NBA. La respuesta fue, aunque criticada, lógica desde el punto de vista de planificación de una temporada. No vamos a descubrir las bondades que te puede dar un jugador NBA, pero la gestión de un grupo del máximo nivel requiere de una estabilidad para poder acometer una temporada regular en cuanto a resultados. Estamos hablando de los mejores equipos de Europa y, en consecuencia, todos ellos aspiran a disputar de la mejor manera posible, ya sea la Euroleague o la competición europea que dispute y las correspondientes competiciones domésticas.

Pascual dijo que no se habían planteado fichar a ningún jugador NBA hasta que no se diese el caso de cancelarse definitivamente la temporada NBA para no desestabilizar al equipo en caso de que el lockout de desbloquease. La entrada y salida de jugadores de este nivel a mitad de temporada es un peligro para la estabilidad del grupo porque cambian los roles que los jugadores tenían hasta ese momento y eso requiere de un tiempo que no tienen los equipos inmersos en competiciones europeas y que juegan cada 3 ó 4 días.

Los equipos turcos, rusos y algunos otros se lanzaron a fichar jugadores que han marcado diferencias y que, más allá de lo que supone verlos jugar en Europa, ahora deben partir hacia sus correspondientes destinos dejando a dichos equipos en una situación muy diferente. Quién asume el rol de anotador ahora en Besiktas? Quién da un paso adelante en el Real Madrid para suplir la falta de Rudy o Ibaka?

Por supuesto que alguno de los jugadores o más de uno lo hará, pero cuánto tiempo va a requerir ese cambio?

Tenemos el ejemplo de este pasado fin de semana. Partido entre Real Madrid y Asefa Estudiantes. Real Madrid, colíder de la liga con una sola derrota y primer partido sin sus referentes NBA contra un Estudiantes con muchísimos problemas y en la cola de la clasificación. Estudiantes fue capaz de remontar hasta 17 puntos de desventaja para acabar llevándose el derbi y anotando 90 puntos. El Real Madrid notó demasiado la falta de su referente anotador, de su estrella, en este primer partido sin él y ello desembocó en derrota. Creo que Pablo Laso va a tener un duro trabajo por delante ahora, además de integrar a Singler procedente de Lucentum Alicante (gran jugador por cierto).

Entiendo que en este momento se abre un nuevo escenario en el baloncesto europeo y a partir de ahora habrá que ver qué papel juega cada equipo dentro de ese escenario. Veremos qué equipos son capaces de adaptarse mejor a estos cambios y veremos hasta dónde llegará cada uno.

Personalmente creo que quienes no han hecho cambios en sus plantillas y han apostado por el bloque desde el inicio de la temporada tienen una gran ventaja ahora mismo, ellos ya han trabajado juntos durante todo este tiempo con lo que cada uno ya tiene asumido su rol dentro del grupo.

Què estem fent?

2011-11-21T12:16:00.002+01:00

Després de llegir dies enrere un article d'un company entrenador amb una llarga experiència en bàsquet he decidit fer un post per parlar d'un tema que he comentat en alguna ocasió però que, en aquesta temporada, estic vivint molt de prop.

Aquesta temporada estic entrenant, a part de l'infantil masculí, el premini A masculí del club. Feia bastant temps que no entrenava jugadors tan petits i m'he adonat d'algunes coses que podia imaginar però que no creia que fossin tan greus com crec ara mateix. Una de les coses que vaig aprendre en el seu moment i que crec que tothom sempre tenia molt clar era quin havia de ser el treball a realitzar amb un grup de nens de 9 i 10 anys. Crec que sempre he tingut clar que no és important guanyar 10, 5 o 0 partits sinó què ensenyem o què aprenen aquests nens al final de la temporada.

Quan vaig començar amb ells a final de la temporada passada vaig haver de valorar el nivell que tenien els meus jugadors i començar des d'aquí a preparar el treball a realitzar amb ells per a tota aquesta temporada. Com nens que són, necessiten d'una base per poder desenvolupar després sense problemes tot allò que se'ls sol · liciti. Crec que d'un temps ençà s'ha descuidat molt la feina que es fa amb els més petits pel simple fet de guanyar partits. És evident que als nens els agrada guanyar partits com li agrada a tothom i és aquí on cometem l'error. El difícil és tenir la paciència que fa falta perquè puguin assimilar tots els conceptes de base que es necessiten abans de voler guanyar partits. Malauradament la gran majoria prioritza guanyar partits a que els nens aprenguin una sèrie de fonaments correctament i siguin capaços de posar-los pràctica en els entrenaments i partits.

Portem set jornades en les que he vist 5 equips diferents, tots ells ens han guanyat però he pogut veure-hi (hi ha excepcions) felicitacions a un jugador que finalitza un contraatac per l'esquerra i finalitza amb la dreta, però no he vist en CAP cas felicitacions per fer aquesta entrada correctament sense finalitzar en cistella ... He vist felicitacions per no deixar rebre a un jugador una pilota de banda o fons (agafant de la samarreta) però no l'he vist quan realment ha fet una bona defensa davant de la pilota encara que el seu jugador hagi acabat fent cistella ... Felicitacions a un jugador per fer una "falta tàctica" (recordo que són preminis). Bé, són alguns casos del que estic vivint cada cap de setmana en una banqueta d'un equip premini en què el que hauria de ser important és la feina que fan i no el resultat final del partit.

Tot això em porta a algunes preguntes. Què volem ensenyar als nostres petits jugadors? És important el resultat actualment o potser hem de prioritzar altres coses? Què els exigirem quan siguin júniors? ¿Seran capaços llavors de fer el que els demanem?

M'ha passat més d'una vegada que algun entrenador s'ha queixat que els seus jugadors júniors no entenen les jugades o que no saben segons quins fonaments o que estan mal treballats des del punt de vista tècnic, resulta que en els seus primers anys ells mateixos van portar a aquests jugadors dels que ara es queixen. No tindran alguna responsabilitat en això? Són realment els jugadors els responsables d'aquest problema?

Personalment crec que estem confonent el que hem de treballar amb ells, ho estem confonent des dels clubs, els coordinadors o directors tècnics, els entrenadors fins als pares. Crec que no ens vindria malament reflexionar una mica sobre el que volem i com ho volem per als nostres jugadors abans d'embarcar-nos en els resultats de la competició. Estic cansat de que em preguntin ¿Què, molt malament avui? Heu perdut una altra vegada ...
I QUE? No és important haver perdut una altra vegada!!! Els meus jugadors han evolucionat més que la majoria dels equips contra els que hem jugat en aquest temps!!! I comencen a saber on estan quan surten a la pista (altres segueixen guanyant sense saber-ho), es miren (altres només juguen per fer cistelles i ni es miren) i el que és més important: ES VEUEN!!!

Bé doncs per a tots els que em pregunteu que tal avui, estic molt content amb el treball dels meus jugadors, anem a poc a poc però el que treballem l’assimilem (IMPORTANT) de manera que no crec que s'oblidin d'això i a més a la pista veig cada dia més coses correctes. Al final de temporada parlem.
Ah, i tant me fa si guanyem 10, 5 o 0 partits aquesta temporada ...

Salutacions.

Com arruinar un gran cap de setmana a un equip Infantil

2011-11-02T10:21:00.003+01:00

Buff! Aquesta última setmana ha estat una mica moguda i torno a escriure sobre una situació que m'ha passat durant aquest llarg pont. Sento la longitud del post però crec que és necessari per tenir totes les dades.

Tot va començar fa dues setmanes quan vam anunciar als jugadors de l'infantil que dirigeixo que el cap de setmana del pont passat descansàvem ja que, d'acord amb el preparador físic i el metge, pensàvem que era bo una mica de descans donat el volum de treball que portem des de l'inici de la temporada.

L'endemà passat ens arriba la invitació a un torneig per a aquest cap de setmana amb gran part dels equips participants entre els candidats a jugar la segona fase de la lliga en nivell A-1, nivell al qual aspirem també nosaltres. El II Torneig Infantil que organitza el CE Laietà, club amb una llarga història al nostre bàsquet. Prèvia reunió amb el coordinador, preparador físic i metge vam decidir que és interessant anar al torneig i fer aquest descans en forma d'entrenaments més suaus en dies determinats.
Anunciem als jugadors, als dos dies d'haver dit que descansàvem, que anem al torneig i ens preparem per a això. Cal dir que ens conviden després que els fallin una sèrie d'equips que havien convidat abans i ens conviden per "salvar" el torneig, en paraules del seu organitzador.

Arribem al cap de setmana en qüestió i ens presentem a jugar el nostre primer partit. A partir d'aquest moment notem una actitud cap a nosaltres que no podria definir d'amistosa, cosa que xoca molt a alguns dels meus col·laboradors però a la qual no li dono importància pel fet que sé perfectament el nivell de tensió que hi ha quan organitzes un torneig d'aquestes característiques, tenint en compte que he organitzat el torneig Escobàsquet durant bastants anys.

Abans de continuar voldria comentar, com he escrit en diverses ocasions, que una de les coses que més remarco en els equips que dirigeixo són una sèrie de valors que crec importantíssims a l'hora de practicar qualsevol esport i que tenen a veure tant dins de la pista com fora. Sóc molt "pesat" amb els jugadors a l'hora de comportar-se quan anem a un torneig o qualsevol competició.

El primer dia, en el primer partit, l'organitzador ja va venir a cridar-me l'atenció perquè no li digués res a la gent que era a la taula d'anotació quan estava demanant als àrbitres que en ser el partit a temps corregut no retinguessin el pilota cada vegada que xiulaven una acció. Crec que es va confondre perquè no estava protestant.

Durant el torneig hem tingut tres jugadors lesionats, dos d'ells per un temps i l'organització no s'ha interessat per ells en cap moment, ningú ha preguntat, encara espero a algú que s'interessi per ells. Aquest primer dia havíem acabat el partit sobre les 11:00. Ens havien posat en el segon torn de dinar i jugàvem a les 16:00. Sol·licitem poder entrar al primer torn per poder fer la digestió i ens van dir que no hi havia problema. Vam estar esperant una hora a la porta del menjador i va resultar que hi havia dins del menjador un equip que jugava a les 18:00 i dinava abans que nosaltres. Entrem al menjador a les 14:25! Partim de la base que pot passar en un torneig però és una més de tot el que comentaré fins al final d'aquest cap de setmana.

Diumenge vam arribar a jugar el nostre partit i en demanar vestuari ens esbronquen literalment perquè alguns equips han fet el gamberro al vestidor i han causat destrosses. En aquest moment els diem que nosaltres acompanyem en tot moment als jugadors als vestidors i vam sortir tots junts tancant la porta quan sortim. Som quatre persones al staff tècnic. No contents amb l'explicació arriba, en un moment del dia, l'organitzador i esbronca directament a diversos dels nostres jugadors perquè diu que han trencat els vestidors. Un pare ho sent i li diu exactament el mateix que nosaltres anteriorment, davant el que tenen una discussió pel tema.

Anem a l'últim dia de torneig i al tema important en qüestió. Juguem el nostre partit per al 5è i 6è lloc amb l'UB Sant Adrià. Tot correcte fins al 5 º període en que la taula s'oblida d'anotar uns punts per als dos equips. Això és habitual, de tant en tant, i no té major problema de dirigir-te a l'àrbitre i comentar el tema. Vam fer això i es va corregir l'error, encara que l'altre equip també li faltava un punt. En aquell moment va aparèixer pel pavelló l'organitzador i una seguidora de l'altre equip li va dir que faltava un punt i que la taula s'equivocava perquè estaven rient i poc atents. L'organitzador es va posar a cridar a la dona pensant que era seguidora del nostre equip, al que ella li va respondre que no era de Mataró. En aquest moment, sense abandonar els crits que estava donant, va pronunciar la següent frase: "AQUESTS DE MATARÓ SÓN UNA XUSMA I UNS MALEDUCATS". Va tenir la mala sort de pronunciar aquesta frase just davant dels seguidors del nostre equip, que, lògicament el van respondre demanant explicacions. A partir d'aquest moment vaig poder viure l'episodi més lamentable i humiliant que he viscut en una pista de bàsquet en tots els anys que porto entrenant, que són molts ja.

Aquest senyor, Vicenç Flores, per cert, va entrar a la pista quan estava el partit en joc i va parar el partit. Es va apropar a mi i em va dir que ja podia fer fora dos dels pares del meu equip perquè l'havien insultat i això no l'hi permetia a ningú. Que si no marxaven parava el partit i ens feia fora del torneig perquè a casa seva no l'insultava ningú (ell si pot fer-ho amb un club sencer pel que sembla). La meva resposta va ser que jo puc demanar a un pare que abandoni la instal·lació encara que no sigui la meva funció però no el puc obligar. Va estar fora de si durant una bona estona en què em va dir de tot el que li va passar pel cap, des que estàvem jugant el torneig gratis, fins que aquesta era la seva casa i ens podia fer fora en qualsevol moment. Davant aquest panorama, TOTS els pares de l'equip van sortir de la instal·lació i els jugadors, que no sabien que estava passant, igual que l'equip contrari i els àrbitres del partit, els van aplaudir. En aquell moment em va cridar des de la taula que quins valors els ensenyàvem als nostres jugadors. Jo, no sortia de la meva sorpresa davant tant despropòsit. Finalment, fins i tot després d'abandonar la instal·lació els pares em va dir que el partit no continuava i que ens feia fora del torneig.

Efectivament, vam abandonar el torneig i de camí als vestidors vam poder trobar-nos amb seguidors i entrenadors de la resta d'equips del torneig que estaven tan atònits com nosaltres mateixos. Ens van comentar fins i tot que si fèiem algun escrit ells estaven disposats a signar també. La seguidora de l'equip contra el qual jugàvem i que havia tingut la "discussió" amb el Sr Flores era a la porta plorant a causa de la que li havia liat aquest senyor i ens va demanar disculpes perquè se sentia culpable de la nostra exclusió del torneig.

Finalment, mentre estàvem al vestidor perquè es poguessin canviar els nostres jugadors, van enviar a quatre persones a ... vigilar? En aquest moment ens vam sentir com a delinqüents amb quatre policies vigilant.

Això és el que va passar i ara passo a donar la meva opinió al respecte.

No puc entendre que una entitat com el CE Laietà amb els anys d'història que té en el nostre bàsquet tingui en aquest senyor al seu coordinador o organitzador del seu torneig. Aquest senyor ens ha humiliat, maltractat i menyspreat durant tot el torneig i el que és més greu, ha abocat injúries i ha embrutat el nom del meu Club, la Unió Esportiva Mataró greument.

Sóc el primer a demanar explicacions als pares si considero que han sobrepassat el que ha de ser animar l'equip. Sóc el primer que reprenc als meus jugadors si no es comporten com deuen. Sóc el primer a entendre i acatar situacions imprevistes en un torneig perquè sé el que significa muntar un torneig d'aquestes característiques. Jo he defensat sempre per sobre de tot als meus col·laboradors en els tornejos i crec que és el que s'ha de fer però excloure a un equip (no deixen de ser nens de 14 anys) per una rebequeria amb una persona del públic em sembla fora de lloc.

Acabo, felicitant l'actitud dels jugadors d'aquest equip, que durant el torneig han patit baixes importants en el grup i que han sabut sobreposar-se a això demostrant caràcter i treballant al màxim per tirar endavant el torneig, fins i tot quan ningú donava un duro per nosaltres i fins i tot ens animaven a retirar-nos per les baixes. Ells, només ells, han demostrat, una vegada més, que la força del grup està per sobre de tot. Que quan les coses es posen complicades són capaços de donar el que han donat i que malgrat l'ànim general de pessimisme ells són capaços de creure en el grup i, el més important, creure en nosaltres.

Tots ens equivoquem, jo el primer, però no em rendeixo per res ni per ningú i torno a reafirmar-me en que aquest és un grup excel·lent, amb els seus defectes lògics, però un grup excel·lent i ningú ens enfosará, ni un torneig ni cap dels que saben tant i s'atipen de parlar i parlar.

Valors (II). Qui ensenya els valors?

2011-10-27T12:16:00.002+02:00

Be, escric aquest post després de rebre notificació des d’el Comité de Competició de la FCBQ. Explicaré tot el cas des de l’inici i acabaré amb la resolució.

El passat cap de setmana vaig anar a portar el meu partit corresponent amb el premini que porto aquesta temporada. Val a dir, per començar, que la meva tasca com a entrenador d’aquest grup és ensenyar a aquests joves jugadors a comportar-se com a tals a dins i a fora de la pista de bàsquet. No cal dir que el resultat dels partits ni els miro. Entenc que la feina a fer és una altra que no pas anar a guanyar els partits.

El fet és que durant el partit van succeir una sèrie de coses que, penso, no tenen a veure en la formació d’aquests jugadors. L’àrbitre designat per dirigir el partit va estar tot el partit sencer a la línia de mig camp, només va abandonar aquesta posició per marcar “dos tirs lliures”.

Entenc que la tasca de formació d’aquests jugadors correspon tant a l’entrenador com a tots els participants en les competicions de la FCBQ, que és qui organitza la competició. Els àrbitres crec que són una part molt important en aquesta tasca, com a mínim és el que ens venen des de la FCBQ amb els canvis de reglament i amb els que estic totalment d’acord, sobretot en aquesta edat.

Aquí poso un extracte del reglament de minbàsquet per a aquesta temporada 2011/2012, publicat per la FCBQ el 2 de juliol de 2011:

Per altra banda, els àrbitres també hi tenen la seva part de responsabilitat.

L’àrbitre, més que un jutge, és un educador que ajuda els nois a corregir-se i els assessora en l’aprenentatge tècnic. D’altra banda mitjançant l’arbitratge de cada cap de setmana els pot ajudar a anar coneixent les regles de joc, afavorint conjuntamente la imatge de l’àrbitre pedagog i formador.

Després d’això explico el fet en qüestió.

Cau un jugador al mig del camp (estem parlant de jugadors preminis que tenen 9 anys) i li diu “la próxima vez te pito técnica”. Davant d’això li dic que està xiulant preminis i que es podria moure per seguir el joc a més d’explicar el que està xiulant. Resposta? Em pita una tècnica i em diu “tranquilito”… Després d’això vaig seure a la banqueta i em vaig dedicar a seguir el joc i corregir els meus jugadors fins al final del partit. Un cop acabat i després de recollir l’acta i les fitxes li vaig preguntar el perquè xiulava (ja que donava la sensació que ho feia amb desgana). La resposta, com no podia ser d’una altra manera, va ser “y tú porqué entrenas? A que te hago un informe”…

Potser m’hauria d’haver mossegat la llengua però no vaig poder i li vaig contestar que “yo entreno porque me gusta, para formar jugadores y si lo que quieres es hacer un informe, házlo. Al fin y al cabo, después de 27 años entrenando no me vas a decir tú ahora como tengo que hacerlo”.

Aquí va acabar tot…en principi.

Aquest element va fer un informe en el revers de la “seva” acta, ja que les altres còpies les teniem els dos equips, i va explicar una història que no te res a veure amb el que va passar.

La notificació que he rebut avui explica el que aquest “senyor” va posar en el seu informe i resolució és una amonestació tenint en compte que no he estat sancionat, com a mínim en els últims 4 anys.

Més enllà de la sanció que em pogués haver imposat el Comité de Competició, em reafirmo en que és feina de tots l’educació i formació dels jugadors i en aquest sentit aquest senyor va demostrar no saber el que estava fent. M’agradaria no tornar a trobar-me una persona implicada en la formació dels jugadors amb aquest passotisme i falta de professionalitat que ens va mostrar aquesta persona i si per això he de rebre una sanció no tinc cap problema en complir la sanció que el Comité cregui oportú però estarem contradient el reglament aprovat per la Federació Catalana de Basquetbol per a la competició de minibàsquet.

Bon bàsquet!!!

Valors? No, vergonya!!

2011-10-06T12:21:00.002+02:00

No tenia previst escriure cap post durant aquesta setmana però després de gairebé 24 hores des que es donés a conèixer la sanció que ha imposat el Comitè de Competició a José Mourinho pel famós tema del dit a l'ull de Tito Vilanova no puc més que fer un comentari que crec he de fer com a entrenador de formació que sóc.

Encara que no és un post de bàsquet crec que té molt a veure amb ell, ja que al cap i a la fi no deixa de ser un esport i a aquest en diuen "l'esport rei". Vaig a expressar la meva opinió i vull que quedi clar des d'un principi que no el miro com a aficionat a cap equip sinó com a entrenador esportiu amb els valors que això comporta.

Em va semblar ahir, quan va sortir la sanció a la llum pública, que s'ha perdut el nord pel que fa a educació, modals i valors. No entra al meu cap que una acció com la que vam poder veure durant un partit de futbol passi com una falta lleu. Tenint en compte que aquest partit serà seguit per una gran quantitat de nens i joves esportistes que estan habitualment predisposats a imitar els seus "ídols" crec sincerament que era l'ocasió oportuna per posar al seu lloc a "tothom" que va estar implicat en l'incident des d'entrenadors a jugadors passant també per directius.

Personalment, i crec que parlo per boca de molts entrenadors de formació, em costa cada vegada més que els joves jugadors entenguin quins són els valors que volem per al nostre esport i aquesta "sanció" no ens fa cap favor. En la meva vida esportiva tant com en la personal m'han ensenyat que l'educació i el bon comportament amb els altres és la base en la qual construir la teva manera de "passar" per la vida. De quina manera volem que "passin" per la vida els nostres joves esportistes? Com li dic jo a un jugador que no s'ha de menysprear, insultar o agredir un jugador rival si després veu a la televisió que ho fa un entrenador o jugador professional que resulta que és el seu model?

La reflexió que extrec de tot això és que estem perdent els valors, aquests dels quals tant es presumeix dia si i dia també als mitjans de comunicació. Tant me fa que sigui Reial Madrid, FC Barcelona, la Selecció Espanyola de basquetbol (mal anomenada ÑBA) o la Selecció Espanyola de futbol també anomenada "La Roja", tots ells deuen, al meu entendre, contribuir a fer que els nostres joves esportistes siguen millors persones a més d'esportistes. Tots tenim l'obligació de posar el nostre granet de sorra perquè això passi i no al contrari.

Per tot això sento vergonya de la resolució presa pel Comité de Competición, igual que sento vergonya de les excuses que ens posen uns i altres per justificar els comportaments que hem pogut anar vivint durant els últims anys, sobretot en el futbol espanyol.

Declaració d'intencions

2011-10-04T12:29:00.000+02:00

Aquesta temporada entreno a l'infantil A masculí del club, a part del premini A masculí. Són dos equips diferents, per edat i per objectius. El premini és un equip "d'iniciació" al bàsquet en el qual la feina que tenim per davant és bàsicament que aprenguin a gaudir jugant a aquest esport. Molta feina bàsica, coses molt senzilles que serveixin per anar, a poc a poc, edificant la personalitat de cada un d'ells a la pista. L'objectiu no és altre que aprenguin a divertir-se, a col.laborar amb els companys, a comportar-se en una pista i fora d'ella, etc.

Feia més de 15 anys que no portava un equip de formació tan petit (8-9 anys), el que em fa gaudir cada dia d'aquesta experiència que és gairebé nova per a mi. Veure les cares d'aquests petits jugadors quan expliques alguna cosa, la il.lusió amb què vénen a entrenar és el més gratificant per a un entrenador. Per descomptat, no ens marquem cap objectiu a nivell de resultats, simplement que aprenguin a ser a la pista i, sobretot, a divertir-se jugant a bàsquet.

Pel que fa a l'infantil puc dir moltes coses però per sobre de tot vull ressaltar l'actitud amb la qual estan afrontant aquest inici de temporada. Vam començar el treball de pretemporada a finals d'agost amb la intenció de preparar de la millor manera possible la temporada. Vam estar entrenant en doble sessió durant dues setmanes i vam fer un stage de tres dies en els que vam treballar molt dur. Tot això es va veure reflectit en el primer amistós que vam jugar a meitat de setembre, vam jugar a Girona i vam poder veure que el treball realitzat donava els resultats planificats. A partir d'aquí vam continuar el nostre treball en sessions de tres dies per setmana de pista i dos d'ells amb un treball afegit de preparació física. Vam jugar durant la setmana anterior a l'inici de la competició un altre amistós contra un cadet a Llinars del Vallès. Mal partit que ens va servir per donar un toc d'atenció i que tothom tingui clar que a la mínima distracció qualsevol et fa un "descosit".

Arribem al dia de l'inici de la competició. La percepció del cos tècnic és bona, bon grup de treball amb moltes ganes de treballar i molt bona sintonia entre tots els membres de l'equip. Comencem contra CB Granollers, un equip que fa un parell de temporades ens havia causat sempre molts problemes i estàvem a un nivell molt parell, per tant vèiem un partit molt disputat. Els moments previs a l'inici del partit vèiem unes cares de concentració i tensió que ens feien preveure un bon partit. S'unia a l'inici de la competició el nou reglament aprovat per a aquesta temporada, que passava de ser de 4 períodes de 10 minuts als 8 períodes de 5 amb norma d'alineació en els primers 6 períodes. Tot un repte per a tots nosaltres. Amb el salt inicial veiem tota una exibició d'aquest equip que imprimeix un ritme espectacular al partit i en 5 minuts es posa amb un 20-2 que ens sorprèn. Els 5 minuts del segon període, lluny de baixar el ritme acaben amb un 35-9 que ens començava a deixar entreveure el que podia passar a la resta del partit. Finalment el partit va acabar amb 69-19 en el cinquè període amb moments de bàsquet espectacular. Vam poder veure un corró a la pista i una declaració d'intencions en tota regla d'un equip que s'ha posat el llistó molt alt per als pròxims partits. No dubto que aconseguirem millorar el fet fins ara ja que per feina no quedarà.

Personalment, feia molt temps que no sentia entrenant tan bones sensacions com tinc en aquesta temporada. Aquest infantil és un dels millors equips que he portat a nivell de treball, serietat, actitud i tècnica. Crec que l'última vegada que vaig tenir aquesta sensació va ser la temporada 2004-2005, d'això fa ja temps però vam acabar jugant una fase final de Campionat d'Espanya quedant sisens classificats. El treball, al final, dóna els seus fruits, encara que si perds un sol instant de treball el tren passa de llarg.

La Gran Mentida

2011-09-01T12:54:00.000+02:00

Veig ahir el partit inaugural de la selecció espanyola en aquest Eurobàsquet, l'ÑBA com se l'ha anomenat ja d'una manera carregant i repetitiva fins a la sacietat, i em quedo amb cara de tonto davant del televisor.

D'una banda portem, com és habitual ja abans de cada torneig d'aquesta selecció, més d'un mes escoltant i llegint en tots els mitjans de comunicació que aquesta selecció guanyarà l'or fàcil perquè són els millors. Val a dir que crec sincerament que és un tros d'equip, però no es pot esborrar de cop a la resta de seleccions que participen i publicar amb una prepotència exagerada que els altres no són ningú. Plou sobre mullat. Davant d'aquestes lloances el normal és que els jugadors acabin "idiotitzats" de tant elogi. A sobre la publicitat de "La Sexta" per al següent partit diu que si la selecció serà capaç de jugar-li a una selecció tan fluixa ... sense comentaris.

D'altra banda hi ha els jugadors. Bé, doncs aquí hi ha diverses coses a comentar. L'actitud dels jugadors en el partit contra Polònia em va semblar nefasta i d'una falta d'humilitat i de professionalitat absoluta. Lamentable la defensa, fins i tot de Pau, al qual han encimbellat a la premsa d'avui com el millor jugador de la selecció ahir. Només faltaria ...

Veient el partit i les cares dels jugadors a la pista ningú em pot convèncer que no hi ha problema amb Sergio Scariolo, això és una cosa que es veu a simple vista de la mateixa manera que en les altres ocasions, una altra cosa és que ens creguin ximples i ens venguin que tot és perfecte.

Finalment el staff tècnic. Sergio crec que es va perdre a poc de començar el partit. No vaig entendre moltes de les coses que va fer, encara que ja se sap que els entrenadors som molt especials. Des Calderón, tema recurrent durant tota la preparació, Ibaka perdut a la banqueta o Claver jugant de 3 quan no ho ha fet en tota la preparació. A sobre calia veure les cares de Ricard Casas cada vegada que Orenga feia un comentari a Sergio Scariolo ...

Diguin el que diguin, per a mi, lamentable imatge. Molt hauran de millorar, que no ho dubto, perquè això sembli un equip en tot el sentit de la paraula.

Punt i Final a la Temporada 2010/2011

2011-07-26T13:25:00.003+02:00

Un cop finalitzat el Campus d’estiu als Salesians (ja és el tercer que organitzo com a director en aquesta entitat) és hora de fer balanç de tot plegat i tot seguit mirar endevant cap a la temporada que començarem després de les vacances.

En quant al Campus pur dir…”ESPECTACULAR”. Crec, i penso que no m’equivoco, que ha estat el millor de tots tres amb diferència. En termes de quantitat de participants hem passat dels 52 del primer als 101 d’aquest, amb el que això comporta a nivell de funcionament del campus.

Hem tingut fins a 16 monitors treballant amb els gups i entre ells hem tingut, a més dels habituals, gent de la talla d’en Marc Forcada o en Franc García (tots dos jugadors d’EBA). Puc dir, sense equivocar-me, que hem millorat el nivell dels nostres entrenadors que, en alguns casos, han canviat els campus que feien habitualment pel nostre. El resultat, d’allò més bo.

Els monitors que hem tingut han estat en Marc Arnau, Marc Batlle, Aitor Céspedes, Jona de la Fuente, Joel Fernández, Marc Forcada, Franc García, Marc Jovaní, Helena Lara, Josep Márquez, Al Hassan Mbalow, Víctor Pacheco, Xavier Rocríguez, Pau Teixidó i Marc Traver. A tots ells la meva felicitació per la seva bona feina.

Durant aquest campus vam tenir les visites de la Núria Martínez (jugadora internacional absoluta i jugadora de la WNBA i en els seus començaments jugadors del Mataró), Marc Blanch (jugador d’Asefa Estudiantes d’ACB i ex-jugador de la UEM), Ariadna Pujol i Laia Flores (totes dues jugadores del Cadet A de la UEM que es van proclamar campiones de Catalunya i terceres d’Espanya a més de seleccionades per a la Selecció Espanyola aquest estiu) que ens van explicar la seva experiència en el bàsquet fins arribar a on són actualment.

També, al marge dels entrenaments, hem fet algunes activitats diferents, des de tir amb arc pels petits fins a inflables amb aigua per a tothom. Ens han visitat els amics del Campus d’Argentona i els vam tornar la visita per tal de jugar uns partidets amb ells i compartit un dia de campus. A més vam preparar per a la tercera setmana un lipdub que podeu veure aquí a sota

Per acabar el campus, l’últim dijous vam fer una petita excursió a la Plaça Santa Anna a on vam fer un flashmob. El resultat el teniu aquí

Per finalitzar amb el campus voldria destacar la gran sintonía entre els entrenadors i al mateix temps entre entrenadors i jugadors, que ha fet possible que aquest campus hagi estat un èxit total.

La temporada 2010/2011 ha estat per a mí molt moguda per les activitats que he estat desenvolupant i és per aquesta raó que vaig pendre la decisió de fer un canvi de cara a la propera temporada. Anem a pams.

Vaig començar amb l’organització de les activitats extraescolars de l’Escola Encarnació Fonoll de Dosrius, on vam posar en funcionament una escola de ball i una escola d’inicació esportiva. A poc de finalitzar el curs vam haver de tancar les activitats per falta d’alumnes (tenint en compte que és una Escola molt petita i nova que només arriba fins a 2on). Així doncs hem decidit deixar les activitats en aquesta escola.

També començava la meva segona temporada com a coordinador de la secció de bàsquet de Salesians a Mataró i tot ha funionat molt be. Vam treure un senior masculí que va jugar a tercera i a final de temporada vam decidir no continuar. A més hem tingut un junior masculí i un mini i un premini mixtes a banda d'una escola d'iniciació esportiva.

Finalment he estat portant l’infantil de primer any de la UEM i puc dir que és un dels equips amb els que més he disfrutat. Crec que ja fa temps vaig comentar que feia molt temps que no trobava un equip amb tantes ganes de treballar i amb aquesta il•lusió. Els resultats han estat del tot satisfactòris tant a nivell de treball com a nivell esportiu, on hem estat capaços de competir amb tothom.

Pel que fa a la temporada 2011/2012, toca canvi, i en aquest sentit deixo de coordinar a Salesians i passo a desenvolupar tota la meva feina en la UEM. Per a aquesta temporada enceto dos projectes a dins del club. Per una banda em faig càrrec del premini A masculí (generació del 2002) que és un equip curt de jugadors però amb moltes ganes de treballar. Tenim un repte per davant i no és altre que acabar la temporada amb més jugadors i per sobre de tot que s’ho passin d’allò més be practicant aquest esport.

En aquest projecte m’acompanyen en Joel Fernández (que ja porta dues temporades ajudant-me en els meus equips) i en Jordi Serra, tots dos jugadors del junior B del club i amb moltes ganes d’apendre.

Per altra banda portaré l’infantil A masculí, equip que ja vaig portar a mini i també la temporada passada. Són jugadors del 98, és una generació que conec molt be i amb els que he conectat molt be des de l’inici ja fa dues temporades. En aquesta ocasió hem fet un parell d’incorporacions per tal de continuar sent competitius. Aquestes incorporacions han estat l’Eduard Vázquez, procedent del Bàsquet 3 Viles i en Bernat Arellano, procedent del Joventut de Badalona. Penso que tots dos ens donen un equilibri que, potser, ens faltava fins ara i ens han fet completar un grup de treball sensacional. Tenim per davant un repte important, per una banda ser capaços de competir amb tothom i per l’altra continuar millorant i, sobretot, disfrutar del bàsquet tant com poguem. Ja sé que és el que diu tothom però és realment el que volem.
En aquest cas tindré com a companys de "viatge" en Josep Márquez, que ja va estar amb nosaltres com a segon entrenador la temporada passada, que repeteix, i en Manu Cabrera que desenvoluparà la tasca de delegat d'equip.

Bon estiu!!!

Campus de Bàsquet "Estiu als Salesians"

2011-05-17T07:47:00.000+02:00

S´acaba la temporada i torna el CAMPUS DE BÀSQUET DELS SALESIANS!

Com cada final de temporada tinc el plaer de dirigir aquest campus. Ja són tres els campus que hem organitzat i l'experiència ha estat del tot satisfactòria. Espero que aquesta edició sigui la millor fins al moment i per això estem preparant des de fa un temps tot el necessari perquè tothom trobi el que busca amb aquest campus. Els tècnics amb els que treballarem són tècnics amb una bona experiència en el nostre món.

Us deixo aquí a sota tota la informació que podeu trobar al díptic, que podeu descarregar també des d'aquesta pàgina. Mantenim els preus, inclús hem baixat una mica per tal d'adaptar-nos a la situació actual.

El nostre campus és una magnífica oportunitat per gaudir del nostre esport durant l´estiu. Si vols millorar la teva tècnica individual, si tens ganes de gaudir aprenent, no ho dubtis: vine a treballar amb nosaltres!

Aquest és un campus on el treball és molt específic i els vostres fills/es poden aprendre/millorar/evolucionar aquells aspectes individuals que durant la temporada no es poden treballar amb tanta cura: mecànica de tir, conceptes defensius bàsics, comprensió del joc, bot, passada… Amb un to constructiu però incisiu, els vostres fills/es gaudiran millorant amb nosaltres.

Les dates per a aquest estiu son les següents:

Setmana 1: 27 de juny al 1 de juliol

Setmana 2: 4 de juliol al 8 de juliol

Setmana 3: 11 de juliol al 15 de juliol

Setmana 4: 18 de juliol al 22 de juliol

Pots descarregar el díptic clicant sobre la imatge o be clicant aquí

TREBALL TÈCNIC INDIVIDUALITZAT EN FUNCIÓ DE L´EDAT

GAUDEIX DE LA PISCINA DE L´ESCOLA CADA DIA

COMPETICIONS: TWO BALL, 3C3, 1C1,...

INFLABLES

PARTIDETS CONTRA GRUPS D´ALTRES CAMPUS

GRAN GIMCANA FINAL

BÀSQUET A LA CARTA: QUÈ VULL MILLORAR?

A partir de l´anàlisi dels tècnics del campus, els vostres fills/es rebran una proposta d´oportunitats de millora i hauran/haureu de triar quin és el seu MENÚ de millora per als entrenaments de BÀSQUET A LA CARTA.

Com a novetat enguany, si ho considereu oportú, el vostre fill/a pot fer deures d´estiu/estudi guiat: espai per fer deures i/o estudi amb monitors que l´ajudaran a fer la seva tasca d´estiu (primera hora del matí)

Final a 4. Campionat de Catalunya Cadet Masculí Preferent

2011-05-05T08:32:00.001+02:00

El FC Barcelona es va proclamar campió de Catalunya Cadet Masculí Preferent en superar a la final al Joventut de Badalona per 61-67 en una final a quatre celebrada en el Pavelló Municipal de Cervera durant el passat cap de setmana. El millor jugador de la final va ser el jugador blaugrana Adrià Cantenys amb un 32 de valoració.

Els blaugranes accedeixen així com a primers classificats de cara als Campionats d'Espanya Cadet que se celebrarà del 29 de maig al 4 de juny a Saragossa, mentre que els verd-i-negres, sots-campions de Catalunya, es classifiquen com a segons per aquests campionats.

La tercera plaça va ser pel Cat. Occident Manresa en derrotar en el partit pel 3r i 4t lloc d'aquesta final a quatre del Campionat de Catalunya Cadet Masculí Preferent al CB Cornellà per 55-79.

A semifinals, el FC Barcelona va guanyar al conjunt manresà per 100-61 mentre que el Joventut de Badalona va superar al CB Cornellà per 86-40.

Semifinals

30.04.11 / 18:30h

FC Barcelona 100 - Cat. Occident Manresa 61

30.04.11 / 20:15h

Club Joventut Badalona 86 - CB Cornellà 40

3r i 4t lloc

01.05.11 / 17:30h

CB Cornellà 55 - Cat. Occident Manresa 79

Final

01.05.11 / 19:15h

Club Joventut Badalona 61 - FC Barcelona 67

[Clicant sobre cada partit podreu veure les estadístiques]

Classificació final:

1r FC Barcelona

2n Club Joventut Badalona

3r Cat. Occident Manresa

4t CB Cornellà

Font: Federació Catalana de Bàsquetbol

Final a 4. Campionat de Catalunya Cadet Femení

2011-05-02T12:01:00.001+02:00

Durant aquest cap de setmana s’ha disputat a les instal·lacions del Palau Josep Mora de Mataró la final a 4 del Campionat de Catalunya Cadet femení preferent que dona accés als Campionats d’Espanya que tindran lloc a Saragossa del 29 de maig al 4 de juny pròxims.

Els equips classificats per jugar aquesta final a 4 van ser el CBF Sarrià-Grupo Consultoría, el CB Cornellà, l’Unió Bàsquet Sant Adrià (UBSA) i el Platges de Mataró-Unió Esportiva Mataró.

Dissabte 30 d’abril es jugaven les dues semifinals. Per començar, a les 17:00 h s’enfrontaven el CB Cornellà, entrenat per en Tito Sobrín, davant el CBF Sarrià-Grupo Consultoría d’en Xavi Torralba. El resultat final va ser de 44-69 per a les barcelonines.

A les 19:00 h arribava el torn del Platges de Mataró, equip que ha portat en Cesar Aneas durant tota la temporada a ser l’únic invicte del campionat, davant el Sant Adrià que va acabar amb un contundent 103-36. Comentar que el Platges, invicte i gran dominador de la competició, s’enfrontava a l’UBSA, equip íntegrament de primer any. L’equip de Sant Adrià, entrenat per en Dani Poza, és un gran equip que, de ben segur, la pròxima temporada donarà a parlar.

Diumenge, a les 17:00 h, tercer i quart lloc entre UBSA i CB Cornellà. Sant Adrià s’imposava per 58-48 en un molt bon partit de les primeres. I a les 19:00 h la gran final entre el Platges i CBF Sarrià. El partit es va decantar del costat del Platges per 63-37 amb un domini aclaparador.

Menció especial per a la jugadora del Platges, Ariadna Pujol, que va ser guardonada amb el premi a la jugadora més determinant (MVP).

Felicitats, doncs, a totes les jugadores i tècnics per aquest nou èxit i, per extensió , al Club, i animar a tots a continuar treballant per tal d’assolir en el futur més èxits dels equips de formació.

Setmana Santa Plena D’activitats

2011-04-26T10:22:00.008+02:00

Aquesta Setmana Santa ha estat una mica moguda per a mí. Vaig començar amb el II Campus Setmana Santa de la UEM. Igual que l’any passat puc dir que va estar molt be. Vam poder tenir els mateixos entrenadors que l’any anterior (el que ens assegurava l’èxit segur) i, a més, cinc “ajudants” que ens van donar un cop de mà important per tal de donar més qualitat als entrenaments i al campus en general.

Els entrenadors van ser en Marc Batlle, en Josep Márquez i en Sergi Ventura, tots ells desenvolupant la seva feina com a entrenadors al club. Els ajudants van ser quatre cadets, en Jordi Serra, en Jordi Bosch, en Cedric Grau i en Marc Jovaní, i un junior, l'Àngel García, també tots jugadors del club.

Felicitar-los des d’aquí a tots ells per la seva feina durant tot el campus, en el treball tècnic i en el tracte amb els jugadors. Bona feina de tots!

Un cop acabat el campus, divendres, sortíem cap a Montbrison (França) a prop de Sant Etienne per participar en el “41 TOURNOI INTERNATIONAL DE MONTBRISON” de la categoria amb l’infantil Lila del Club.

Moltes ganes de tothom per començar el torneig divendres al matí a l’hora de la sortida en autocar a les 7:00 del matí (això si, una mica adormits). He de dir que aquest torneig és molt especial per a mí i era la tecera vegada que em desplaçava per jugar-lo. Un cop arribats a Montbrison, repartiment dels jugadors amb les corresponents famílies que els han acollit durant tot el torneig i tornada al pavelló per jugar el primer partit a les 20:45 del vespre. Partit complicat degut al viatge, el cansament… Finalment el resultat d’allò més bo: UE Mataró 86-23 Mozac Volvic Basket. Dues hores de partit i a dormir i descansar que demà juguem a les 8:30 del matí!!!

Dissabte a les 8:00 anaven arribant tots els jugadors amb cara de son però amb ganes de jugar. Hauriem d’esperar per veure com reaccionàven a la pista. Chorale de Roanne 23-65 UE Mataró.

Després d’aquest partit ja estàvem classificats per jugar els quarts de final (14:30 h) i els comentaris de la gent sobre el nostre equip eren del tot positius. Be, la veritat és que estàvem jugant millor que mai i donant sensació d’equip (just el que estem treballant tota la temporada).

Arribàvem a jugar els quarts de final amb l’equip del Sokol Vysehrad Prague i la cosa ja es posava d’allò més seriosa. El partit va començar amb imprecisions però ràpidament vam entrar en el partit gràcies al suport constant de la nostra afició, espectacular durant tot el torneig. Finalment UE Mataró 77-15 Sokol Vysehrad Prague i jugant el millor partit fins aleshores. Estàvem a semis!!!

Les dues vegades anteriors haviem caigut precisament en el partit de semis, que és quan et trobes els millors i al jugar el torneig internacional (es juguen dos tornejos al mateix temps) al final et trobes les seleccions.

Diumenge a les 11:00 h, havent descansat, jugàvem la nostra semifinal contra l’OL Antibes, un equip que tenia 3 jugadors a prop dels 190 cms i amb jugadors petits molt tècnics i amb bon tir exterior. El partit va començar molt malament per a nosaltres ja que vàrem patir molt amb els seus 3 jugadors grans a pista i ràpidament es van posar 10 punts amunt. Amb molt patiment i esforç vam aconseguir donar la volta a la situació i arribar a posar-nos per davant al marcador poc abans d’acabar l’últim període però al final vam anar a la pròrroga. El treball i l’esforç que van fer els nostres jugadors va ser encomiable i al final UE Mataró 57-54 OL Antibes.

Estàvem a la gran final a on ens esperava la selecció més forta de França, segons els entesos francesos, la Selecció de Loire 98.

La final no va tenir cap història ja que ràpidament es va obrir distància en el marcador fruit de l’esforç fet al matí en les semis. Ells van ser molt superiors i van saber jugar en equip per fer-nos mal. Finalment un sotscampionat que sap a triomf per la sensació d’haver fer el millor bàsquet de la temporada.

Vull, des d’aquí felicitar a tots i cadascún dels jugadors d’aquest equip pel seu treball durant aquest torneig, que segur ens ha fet més forts a tots. Han fet una feina excel•lent. Hem estat l’enveja de tots els entrenadors per la imatge donada a la pista, la intensitat mostrada en tots els partits, el comportament i el joc dinàmic jugant amb espais que hem fet durant tot el torneig. També felicitar-los pel seu comportament a fora de la pista, amb les famílies que els han acollit, que ens han recalcat que han estat de lo millor que han tingut per comportament, educació, etc.

Per acabar he deixat una part que ha estat vital per a nosaltres, suposo que per això els van donar el trofeu a “LA MILLOR AFICIÓ”. Ho he posat en majúscules perquè el seu suport ha estat “SUPORT”. Hem vist les grades grogues en cada partit, els hem sentit (s’han deixat la veu) animant, han encoratjat els jugadors sempre. Han cantat, cridat, ballat, plorat, ha estat una experiència inoblidable per a tots els jugadors i cos tècnic que perdurarà en el temps. Gràcies pel vostre suport a tots els pares i mares desplaçats fins a Montbrison, gràcies per entendre en certs moments que el vostres fills necessitàven descans i allunyament de tot i de tots. Gràcies per tot.

Gràcies a tots, especialment a la Sílvia, en Pol i l’Adrià que m’han fet costat aquests dies, les tres persones que més estimo!!!

Interessant Clínic de Bàsquet a Argentona

2011-04-11T09:55:00.000+02:00

El próxim dissabte 16 d'abril el CB Argentona organitza un clínic de bàsquet molt interessant en què dos grans entrenadors parlaran de Treball de la tècnica individual a l'entrenament (Oriol Villà) i Conceptes d'atac en espais del 2c2 i 3c3 (Joan González).

La inscripció es pot fer enviant un mail des de la web del CB Argentona (http://www.cbargentona.com/) per tal de reservar plaça.

Bona iniciativa i una nova ocasió per tal de mirar de millorar en la nostra activitat escoltant a dos entrenadors amb l'experiència que tenen tots dos.

II CAMPUS SETMANA SANTA - UE MATARO 2011

2011-04-07T11:15:00.001+02:00

La Unió Esportiva Mataró torna a organitzar un Campus per Setmana Santa. Estic, com la temporada passada, al càrreg de la seva direcció donat que el Club ha dispositat la seva confiança en la meva persona per tal d'organitzar aquest event. És el segon campus que s'organitza aquesta temporada després del que es va dur a terme per la "Setmana Blanca" i que en aquest cas va dirigir el coordinador dels equips femenins i entrenador del cadet A del club, Cesar Aneas.

Volem millorar l'experiència de l'any passat i per aquesta raó portem treballant des de fa mesos per tal de tenir-ho tot lligat i preparat per aquests quatre dies. En un post d'aquest blog vaig explicar les meves sensacions a la finalització del campus de l'any passat, tant amb els jugadors com amb els entrenadors, que per altra banda penso que són indispensables perquè això pugui funcionar correctament.

La idea d'aquest campus és repetir amb dos monitors per cada grup de 8-10 jugadors per tal de poder corregir i estar a sobre dels jugadors en tot moment. Volem aconseguir que en aquest campus, a més de passar-s'ho d'allò més be aprenguin quelcom que els ajudi en la seva millora personal com a jugador.

A banda de tot això comentar que és un campus obert a tots i no només als jugadors del club. Pensem que és una bona ocasió per fer nous amics i per aquesta raó volem extendre la informació a tots aquells que estiguin interessats.

Tot seguit us deixo la informació que hi ha a la web del club amb el díptic d'inscripció:

La Unió Esportiva Mataró organitza un campus de bàsquet en Setmana Santa per donar servei a aquells pares que treballen aquests dies i així poder deixar els vostres fills així com per aquells que vulguin passar aquestes vacances de Setmana Santa millorant la seva tècnica, divertint-se amb les competicions i jocs que estem preparant i fent nous amics practicant l'esport que més els agrada.

Campus Bàsquet

SETMANA SANTA

Del 18 al 21 d’abril de 2011

Edats: Nascuts entre 1997 i 2004

Horari: De 9h a 13h i 15h a 17h. El dia 21 acabem a les 13:00h.

Lloc: Palau d’esports “Josep Mora”. Passeig Carles Padrós 12. MATARÓ. 08304.

Preu: Amb dinar inclòs 100€

Sense dinar 75€

Amb germans al campus s’aplicarà un descompte del 10 %

Si ho desitja pot pagar amb càrrec en compte.

Director del Campus: Lluís Escudero

D'altra banda volíem informar-vos que si ho desitgeu podem domiciliar el pagament de la inscripció al Campus i carregar-lo en vostre compte el proper mes. Per això només heu de fer-lo constar en la inscripció o personalment.

Com sempre, estem a la vostra disposició per a qualsevol aclariment addicional que necessiteu.

Espero que sigui, com a mínim, tan profitós com va ser el primer campus de Setmana Santa.

Aprenem a comunicar-nos amb els jugadors

2011-03-08T10:20:00.001+01:00

Aquest és el títol de les xerrades que s’han dut a terme des de l’Àrea de salut del club els passats dies 25 de febrer (divendres) i 1 de març (dimarts).

No cal dir que em sembla una molt bona idea la de fer aquest tipus de xerrades per tal de continuar amb la formació dels entrenadors de la casa. La xerrada ha estat impartida per en David Luna, que a més d’entrenador de la casa està cursant estudis de psicologia i ha fet una molt bona feina, incidint en tots els punts que calen per tal de tenir una millor comunicació amb el jugador.

És una altra iniciativa, que, des de l’Àrea de Salut del club s’ha posat en funcionament aquesta temporada i que, una altra vegada, ha deixat clar que hi ha entrenadors que no estàn per millorar els seus coneixements sobre l’activitat que estàn ensenyant. Em refereixo a que la xerrada de divendres va tenir com a assistents només 4 entrenadors de la casa, dels quals un era coordinador, un altre entrenador i els altres dos entrenadors ajudants, a banda d’algun directiu i fins i tot una persona d’un altre club de la ciutat. La xerrada de dimarts, que se suposava que havia de tenir tot el gruix d’entrenadors que no havien assistit divendres, va tenir com a assistents a 3 entrenadors de la casa a banda d’algun directiu més. Tot plegat em sembla, per una banda, una falta de respecte a la gent que ha fet una feina de moltes hores per tal d’ajudar els entrenadors, una falta de respecte a un company que ha fet un gran esforç per preparar aquesta xerrada i una falta de respecte al Club.

Em sap molt greu que això passi en el meu club perquè penso que s’està fent un esforç per oferir activitats als entrenadors per tal de millorar la seva formació i s’estàn desaprofitant. Si una cosa tinc clara, després de 25 anys entrenant, és que un entrenador està en formació continuament i quant més pots veure i escoltar de tots i tothom millor per a la teva formació. Malauradament aquesta actitud cada vegada es veu menys i això juga en contra, tant dels entrenadors com dels seus jugadors.

Em fa molta gràcia que hi ha entrenadors que no es preocupen de la seva assistència a aquest tipus d’activitats però estàn molt preocupats després per saber quin equip portaràn la temporada següent i si el seu equip serà “bo”.

És la segona vegada que el club prepara una xerrada pels entrenadors i l’assistència ha estat en tots dos casos el 25% del total. A mí no em serveixen les tipiques excuses de “es que tinc entrenament”, “no em va bé aquest dia i aquesta hora”, etc. Després pots sentir per qualsevol passadís lo malament que ho fa el club perquè no fa una cosa o no fa una altra però quan resulta que fa alguna cosa pels entrenadors…

Be, m’he decidit a escriure aquest post perquè és un tema que em preocupa molt i em fa molta ràbia perquè després tothom es creu amb dret de criticar el que fa o no fa el club però a l’hora de demostrar el que fa o no fa l’entrenador resulta que “no fa”… Es trist però és així.

Bon Nadal i Feliç 2011!!!

2010-12-23T13:45:00.000+01:00

Xerrada d’estiraments

2010-12-16T10:02:00.001+01:00

Ahir vaig assistir a una xerrada d’estiraments a la que ens va convocar el club. La xerrada, a iniciativa de la “nova” Area de Salut del club, anava encaminada a donar un cop de mà als entrenadors i delegats en la seva feina diaria amb els seus equips. Tant la Silvia Treviño (doctora del Club) com en Marc Batlle, que a més d’entrenador de la casa està estudiant fisioteràpia i treballa a dintre de l’equip format per l’Àrea de Salut, van fer una exposició de la importància dels estiraments, dels beneficis i contraindicacions abans i després de les sessions d’entrenament i partits.

Em sembla una molt bona idea, donat que els entrenadors tenim tendència a “oblidar” aspectes que penso, son importants i tenen gran incidència en el desenvolupament del jugador. Especialment indicada per als entrenadors joves que comencen i necessiten d’un punt de soport per tal d’anar formant-se ells com a entrenadors al temps que formen els seus jugadors.

Penso que, de vegades, no som conscients de la importància dels estiraments per tal de prevenir lesions i preparar el cos per a la pràctica de l’esport i això ens fa veure, molt sovint, equips que després d’acabar un entrenament o partit marxen sense estirar, o be equips que estàn esperant per entrar a pista i estàn estirant tots sols sense la supervisió del seu entrenador o delegat, amb el risc que això pot comportar a nivell de lesions.

És per aquesta raó que em va semblar una xerrada molt interessant, que es tornarà a donar els dies 16 i 20 de desembre per tal de permetre que tothom puguin assistir i no hi hagi cap mena d’excusa. Crec que ens hem de felicitar perquè sembla que això és l’inici d’una sèrie de xerrades encaminades a millorar la dinàmica de treball dels entrenadors de la casa amb els seus equips. A banda, això demostra l’interés del club per la formació dels seus entrenadors.

Esperem doncs, que després d’aquesta vinguin més xerrades i ens faci a tots millors entrenadors.

Entrenar la pedrera

2010-10-25T12:33:00.000+02:00

Tot i que ja he tocat aquest tema en alguna ocasió, torno a insistir en ell perquè considero que és la base sobre la que hem de construir els nostres jugadors. Es tracta de la manera en que ensenyem als nostres jugadors. Faig aquest escrit desprès de tenir una xerrada amb un entrenador de categoria nacional. Aquest entrenador em deia que quan li arriben els jugadors al sènior, té molts problemes perquè no entenen el joc i és molt complicat que puguin entendre un sistema.

Això és degut a que ens oblidem que els jugadors en edat de formació són exactament això, jugadors en edat de formació i els hem de formar perquè en un futur siguin capaços de competir de la millor manera. És difícil, però, poder competir sense entendre el que passa a la pista.

Hi ha entrenadors que ensenyen a jugar els seus equips molt sistematitzats i amb poca llibertat per als jugadors per decidir a la pista. Aquesta sistematització porta a que el jugador s’acostuma a no pensar, no mirar què passa a la pista i treballar només el que li han dit, el que ha de fer sense més.

És important el treball tècnic però és tan important com ensenyar a ocupar espais i a llegir el joc, interpretar què passa a la pista per després decidir quina acció fer. Quan aconseguim que un equip de formació jugui d’aquesta manera (cosa que no és gens fàcil) ens adonem que és un equip totalment imprevisible amb el conseqüent problema per a la defensa. Per tant, sóc de la opinió que hem d’esforçar-nos en fer que els nostres jugadors entenguin el joc. Quantes vegades veiem un entrenador felicitar els seus jugadors després d’una equivocació o després de perdre un partit en què s’ha treballat exactament el que s’està treballant en els entrenaments? Malauradament moltes menys de les que seria bo.

No crec que estigui descobrint res de nou però moltes vegades veiem partits i ens adonem que el que s’està treballant només respon a un desig d’obtenir resultats quan més aviat millor per part de l’entrenador o per part del club en qüestió. Aquesta pressió no és només per part del Club o de l’entrenador, aquesta pressió ve també per part dels mateixos pares dels jugadors i fins i tot dels mateixos jugadors. Hi ha aquesta idea de que només es fan bé les coses quan es guanyen els partits. Seria bo que tothom tingués clar quin és el treball que s’ha de fer en cada moment amb l’equip per tal d’aconseguir que arribin a jugar el màxim de jugadors al màxim nivell possible.

Aquesta xerrada que vaig tenir em va fer pensar molt en aquest tema perquè de vegades em pregunto si la feina que estem fent és la correcta.

Nova Aventura

2010-10-21T09:20:00.002+02:00

Avui em torno a posar al davant de l’ordinador amb l’objectiu d’actualitzar aquest blog que he deixat una mica abandonat últimament. Han estat uns mesos en què he estat centrat en diferents projectes que, per fi, hem pogut engegar.

No sense pocs problemes, hem posat en funcionament una sèrie de projectes que s’han afegit als que ja portava a terme fins ara.

Per començar hem engegat a l’Escola Encarnació Fonoll de Dosrius les activitats extraescolars que consten d’una Escola d’Iniciació Esportiva (poliesportiva) i una Escola de Ball. Tenint en compte que l’escola té molts pocs alumnes, estem molt satisfets d’haver omplert l’aula de ball (12 nens i nenes) i tenir una petita llista d’espera, a més, a l’Escola d’iniciació esportiva tenim 14 nens i nenes durant el primer mes d’activitat.

D’altra banda torno a portar la direcció tècnica de Salesians de Mataró. Tot i que hi ha hagut un canvi significatiu i en aquest moment és l’Escola qui porta les activitats extraescolars directament i no pas una empresa externa com fins ara.

Això ens ha portat un extra de treball i ens ha fet replantejar-nos una sèrie de coses per tal de donar un nou impuls al bàsquet en l’Escola. Ens ha costat molt temps però estic molt satisfet amb el resultat. Hem doblat el número d’equips i de jugadors respecte de la temporada passada. Tenim un sènior i un junior masculí en la part de dalt del club i tenim una bona base amb minis, preminis i escola de bàsquet.

Durant aquests mesos hem estat a punt de poder formar una sèrie d’equips que finalment hem deixat de cara a la temporada que ve, per tal de poder treballar amb una mica més de temps. Una dada important és que hem tingut molta gent interessada en formar part del nostre club. Uns estan amb nosaltres en els diferents equips que tenim i d’altres, esperem poder incorporar-los de cara a la temporada que ve.

La part dels “petits” (escola, premini i mini) és la que més ha crescut, ja que de tenir un sol equip hem passat a tenir-ne dos amb 12 jugadors cadascun i una escola de bàsquet. Això, per nosaltres, és tot un èxit!!!

He deixat pel final l’equip que entreno aquesta temporada, l’Infantil C de la UEM. Es tracta d’un equip que està jugant a categoria infantil en nivell B però que són tots preinfantils. Vàrem optar per aquesta opció després de veure el nivell i la progressió que poden tenir. Aquest grup va competir la temporada passada a categoria mini nivell A-1 i va ser capaç de competir amb tothom. El grup l’hem reforçat amb 4 incorporacions que ens donen més equilibri en el grup i un salt de qualitat important. En el mes i mig que portem entrenant hem pogut començar a entreveure el que pot donar de sí aquest grup. De moment s’ha guanyat en intensitat i en defensa, i estem treballant força bé tot i el canvi de pilota i de cistella, a banda del físic del infantils contra els que juguem.

Tenim un equip en que tothom pot aportar coses i, el més important, sembla que hem fet el “canvi de xip” ràpidament a la pilota i la cistella grans.

Aquesta temporada incorporem al nostre Staff Tècnic un nou membre que farà les tasques de segon entrenador. En Josep Márquez és la persona que hem escollit per fer aquesta feina i que ens ajudarà molt. Continuarem amb en Marc Traver i en Joel Fernández, que ens ajudaran, sobretot, en entrenaments i continuaran amb la seva formació com a entrenadors.

El nostre delegat tornarà a ser en Paco Gil, igual que les temporades anteriors. Ell s'encarregarà de tot el que no és tema esportiu per tal de funcionar com cal.

Espero poder fer front a tota aquesta feina sense gaires problemes, però, la veritat és que feia ja molt de temps que no em posava a fer tantes coses durant una temporada.

Bona temporada a tothom!!!

Campus d'Estiu als Salesians

2010-05-10T10:03:00.000+02:00

Com tots els finals de temporada, aquest any tornem a organitzar el Campus de Bàsquet durant el mes de juliol, exactament del 28 de juny al 23 de juliol. Són 4 setmanes en que pots gaudir de tot tipus d'activitats, bot, passi i tir són la base de l’aprenentatge tècnic d’aquest esport. Entre jocs, competicions i diferents propostes podem augmentar els nostres recursos per convertir-nos en millors jugadors i jugadores. I no oblidem les divertides Jam Sessions.

Aquest estiu, per segon any, torno a dirigir aquest campus que tantes bones sensacions em va portar l'any passat. En aquesta ocasió hem millorat en serveis i, espero, també a nivell tècnic amb entrenadors amb experiència i amb dos entrenadors per cada grup.

Tot seguit teniu la informació del Campus:

Edat: de 6 (2002) a 15 (1994) anys.

Passa un estiu molt basquetbolístic!!! No t’ho perdis!!!

Oferim una oferta flexible tant de dates com de franges horàries. Podeu escollir qualsevol setmana d’aquestes:

-Setmana 1 ................ Del Dilluns 28/6 al Divendres 2/7
-Setmana 2 ................ Del Dilluns 5/7 al Divendres 9/7
-Setmana 3 ................ Del Dilluns 12/7 al Divendres 16/7
-Setmana 4 ................ Del Dilluns 19/7 al Divendres 23/7

I entre aquestes franges horàries:

-Franja “Matins” ................................. De 9:00 a 13:00
-Franja “Matí i Tarda”..........De 9:00 a 13:00 i de 15:00 a 17:00
-Franja “Tot el Dia” ............De 9:00 a 17:00 (Amb Mitja Pensió)

A més, els/les esportistes que no escullin l’opció de dinar fix, també podran acollir-se al servei de mitja pensió d’aquell dia adquirint el tiquet abans de les 9:00 hores.

Aquest Estiu, tot i que ampliem els serveis, NO PUGEM ELS PREUS

Directora de les vacances: Sra. Maria José Alcalá
Responsable tècnic: Sr. Lluis Escudero

DATA LIMIT D'INCRIPCIO: DIJOUS 10 DE JUNY

PODEU DESCARREGAR EL DIPTIC PER A LA INSCRIPCIÓ A: http://www.campussalesians.com/

REUNIO INFORMATIVA: DIJOUS 3 DE JUNY A LES 19:30H

Informació i contacte (de 9:00 a 19:00):
Col·legi Salesià Sant Antoni de Pàdua
Avgda. Puig i Cadafalch, 80
08303 - Mataró ( Barcelona )
Telf. 93 757 84 89 / 680 42 91 21
De 10:00 a 12:00 hores i de 16:30 a 18:30 hores

UNA BONA INICIATIVA

2010-04-07T12:06:00.009+02:00

Feia molt de temps que no em posava a escriure per diferents motius, bàsicament per la feina que he tingut amb l’organització de diferents projectes i esdeveniments que m’han tret força temps. Alguns ja els he posat en funcionament i d’altres estàn en el seu últim pas del procés per sortit a la llum. Pel que fa als que ja han estat posats en funcionament parlaré d’un que ha finalitzat la passada setmana, el Campus de Setmana Santa 2010 de la Unió Esportiva Mataró.

El club em va encomanar la tasca d’organitzar un campus durant la Setmana Santa. Aquesta era una idea que havia parlat amb diferents persones del club en algunes ocasions i finalment s’ha pogut dur a terme. Penso que és una molt bona iniciativa per part del club el fet de donar un servei en aquestes dates en que els jugadors no tenen escola i necesiten, molts cops, una activitat per fer durant la jornada laboral dels pares.

Vam pensar, sobretot, en una franja d’edat des dels 8 als 13 anys, es a dir, des de Escola de bàsquet a Preinfantil. Un cop definit a quins usuaris anava destinat el campus era qüestió de veure quina era la feina que calia fer. Ens hem centrat, sobretot, en aspectes bàsics, detalls que hem pogut treballar força be al disposar de dos entrenadors per cada 10 jugadors. Un dels detalls que hem treballat ha estat el relacionat amb els peus, l’equilibri, l’utilització correcte del pes del cos, etc.
Em queden per comentar un parell de coses, les més importants a l’hora d’engegar un campus. Per una banda els entrenadors. Des d’aquestes linies vull felicitar als quatre entrenadors que han treballat en aquest campus pel seu interés, la seva feina seriosa i, el més important, el seu tracte excel·lent amb els jugadors i la seva predisposició per fer d’aquest campus una activitat de qualitat. Aquests entrenadors han estat en Marc Batlle, en Quim Valle, en Sergi Ventura i en Josep Márquez, felicitats a tots quatre per la vostra feina.

He deixat pel final els participants del campus, els jugadors i jugadores. Penso que la feina que hem fet ha estat gràcies a l’actitud mostrada per tots i cadascún dels participants a l’hora de treballar a la pista, serietat, motivació, ganes d’apendre i molta, moltíssima inensitat a l’hora de treballar ha fet que hagi estat un veritable plaer treballar amb aquesta canalla. Per ells també el meu reconeixement i sobretot que no deixin de treballar mai d’aquesta manera.

Be, a part dels moments de feina també hem tingut moments de competicions, hem vist videos, pel·licules, etc, i penso que s’ho han passat d’allò més bé. Si s’ho han passat, només la meitat de bé que m’ho he passat jo, ja estic content.

Per finalitzar, felicitar el club per aquesta iniciativa i animar a continuar amb aquest tipus d’iniciatives que demostren que el club és viu. Espero poder retrobar-me amb tots en la segona edició del Campus de Setmana Santa l’any que ve.

Torneig de Nadal de La Seu – Reflexions (II)

2010-01-04T13:27:00.007+01:00

Be, al final han estat 4 dies més. Volia fer aquesta segona part de l’entreada el dia 1 però ja se sap, els nens (5 dies sense veure’ns) demanen atenció, Any Nou i tot plegat, doncs fins avui.

Aquesta segona part de l’entrada la vull dedicar a repassar aquest Torneig en la seva vesant esportiva. Crec que aquest torneig ens ha fet avançar moltíssim en molts aspectes, tant a dintre com a fora de la pista.

Diumenge 27 de desembre arribàvem a La Seu d’Urgell cap a les 11:00 h del matí per tal d’instalar-nos a la residència, ja que a les 12:00 h teníem reunió i a les 15:00 h començàvem a jugar.
A les 13:00 h estàvem dinant per tal de poder fer una mica la digestió. Com que jugàvem a les 15:00 vam anar cap al pavelló a les 14:15 h per poder escalfar. L’equip rival era el CB Corbera, un equip de nivell A que em va causar una molt bona impressió. El partit no va ser gens bó, amb moltes imprecisions. Ells eren ràpids i tenien les coses molt clares (bon tir exteior). Al final bon resultat però mal partit, es a dir, el millor el resultat: 61-42.

Foto: Joan Ventura

El següent partit, a les 19:00 h, va ser millor en quant a actitud e intensitat. Tothom més concentrat i en conseqüència fent les coses amb més lògica. Després d’un bon partit : 67-25.

Dilluns 28 de desembre teníem partit a les 17 :00 h i això ens va donar temps per poder treballar i corregir els errors del dia anterior. Aquests tipus de tornejos tenen l’aventatje que pots corregir i posar-ho en pràctica tot seguit en el següent partit i com que passa poc temps entre partit i partit avances molt més que en una setmana normal d’entrenaments.
Aquest va ser el “partidàs” del torneig. Vam jugar contra Stadium Casablanca de Saragossa (per a mi l’equip que millor jugava a bàsquet del torneig) i va ser un gran partit, molt disputat i molt igualat, que al final ens vam poder endur per un ajustat 60-51 i amb sensació d’estar fent les coses com cal.

Foto: Joan Ventura

Ara tocava descansar, l’endemà quarts de final a les 9:30 h.

Dimarts 29 de desembre a les 8:00 h estàvem al menjador per tal d’esmorzar d’hora i estar a les 9:00 h al pavelló per escalfar i després d’una petita discussió amb una de les empleades del menjador pel tema de "la llet i el suc" (no donàven suc per esmorzar i el vaig portar jo per tal que no prenesin llet). La dona es va acostar per dir-me que no es podien entrar begudes al menjador i després d’estar discutint una estona tot va quedar resolt i van poder acabar-se el suc.
Després de dos dies de competició i un treball a fora de la pista impecable del nostre delegat, en Paco Gil, els jugadors estaven amb una confiança i tranquilitat que no haviem vist fins ara. Així doncs, va començar el partit i vam poder veure que la linia ascendent començada després del primer partit continuava augmentant. Tant és així que vam passar per sobre de l’equip contrari (Paidos Sant Fruitós B) per 64-17.

Ara arribaven les semifinals contra un dels equips més difícils, el Círcol Catòlic de Badalona. El partit va ser molt dur i va costar molt treure’l endavant però alguna cosa havia canviat en el grup. Els partits complicats, ajustats, eren la nostra creu i sempre acabàvem caient per la pressió del contrari, però en dos dies aquesta dinàmica havia canviat i haviem passat de la por a perdre, de fer-ho malament, a la confiança i tranquilitat per jugar sempre amb ordre i sense precipitar-se. La traducció de tot això, el resultat: 37-23.

Havíem arribat a la final jugant com mai fins a aquell moment, com un equip. Tothom sumava, ningú s’amagava i això ens feia cada cop més forts.

Foto: Joan Ventura

Dimecres 30 de desembre. Vam anar d’hora a esmorzar per anar a veure la final femenina (UEM –CB Vic) i vam cel·lebrar la primera victoria pel Club per un resultat de 51-33 que ens mostra la diferencia que va haver entre un equip i l’altre.

11:30 h. Comença la final contra Maristes Ademar, un molt bon equip que juga molt be a bàsquet. Sorpresa per començar. Amb un partit molt seriòs marxavem al marcador 10-2 al final del primer periode. El segon va començar igual que el primer i amb una gran defensa vam arribar al descans amb el resultat de 23-6. Els jugadors cada cop tenien més confiança en el que feien i a poc a poc la diferència anava creixent. Al final del tercer periode el resultat era ja espectacular:46-12!!!
L’últim periode va ser una mica més baix de ritme però tot i així va estar prou be. Al final 54-24 i la sensació d’haver avançat un mes d’entrenaments en tant sols quatre dies.

Foto: Joan Ventura

Finalment em quedo amb la feina seriosa de tots i cadasqún dels jugadors i tècnics que han participat en aquest torneig. Molt bona feina i molt bon coportament.

Volia fer un reconeixement especial per a un jugador que ha vingut amb nosaltres però que normalment juga en el Mini C del Club, em refereixo a en Joan Cañellas. La seva feina ha estat molt bona i s’ha adaptat al grup com si portés tota la temporada jugant amb nosaltres.

Bona feina Joan, segueix així!!!

Foto: Joan Ventura

Torneig de Nadal La Seu - Reflexions (I)

2009-12-31T16:22:00.005+01:00

Acabats d’arribar del tradicional Torneig de Nadal de La Seu d’Urgell volia expressar les meves sensacions després d’aquests quatre dies que hem pogut disfrutar.

Per una banda aquest torneig és per a mi molt especial degut a que vaig disputar la primera edició ja fa 9 anys com a delegat d’un equip de Barcelona i vam passar uns dies excepcionals amb la competició però també amb les activitats paral·leles amb que l’Organització ens obsequia durant el torneig.

Des de llavors he tingut el plaer de disputar-ho en quatre ocasions de les 9 amb l’orgull d’haver-lo guanyat en les tres que he portat l’equip com a primer entrenador i tant en masculí (2 vegades) com en femení (1 vegada).

Des d’aquestes linies vull felicitar a l’organització per saber, amb el pas dels anys, afegir activitats noves d’interés com ara les xerrades tècniques per als entrenadors. Com he comentat algún cop, penso que no anem sobrats d’aquests tipus d’activitats per a entrenadors, així que quan em trobo en un torneig amb aquest tipus d’activitat és qüestió d’aprofitar-ho (encara que no tots els entrenadors participants decideixen assitir-hi).

En aquesta edició he tingut el plaer de disfrutar de valent del torneig per varies raons. Primer de tot he de felicitar el grup de jugadors que he portat a aquest torneig perquè han tingut un comportament de “10” en tots els aspectes. Si en l’aspecte esportiu han anat de menys a més, i aquest “més” no podia anar més amunt (campions), en l’aspecte humà i de comportament encara estic més satisfet del comportament a fora de la pista (donat el comportament de la resta de participants). Aquest grup m’ha fet sentir orgullós de liderar-lo pel seu comportament i el reconeixement per part d’alguns dels entrenadors de la resta d’equips.

Vull donar les gràcies per la seva feina durant aquests dies a en Marc Traver i en Pau Teixidó que m’han fet costat i m’han ajudat molt a fora de la pista però també en el moment de sortir a la pista, ells són dues persones que no dubto que podràn fer-se càrreg d’un equip en no gaire temps. Sou uns cracks!!!
Especialment important ha estat la feina del nostre delegat, en Paco Gil, i des d’aquí el meu reconeixement i el meu agraïment per la seva predisposició en tot moment pel que poguès fer falta. La feina que ha fet amb el grup ha estat excel·lent i ha tingut el reflexe a la pista sense cap mena de dubte. A la final es va poder veure clarament.
Gracias Paco, me has ayudado muchísimo!!!

He deixat pel final una part que penso que és indispensable pel desenvolupament dels jugadors i pel bon funcionament del grup. Els pares d’aquests jugadors.
Vull expressar el meu agraïment a tots ells per entendre’m. Per entendre la feina que estem fent i respectar en tot moment el funcionament del grup per sobre de tot (jo també sóc pare), per entendre que en moments determinats era més important el descans dels jugadors que no pas una estona amb ells. Us vull agraïr a tots la vostra actitud de “no interferència” en el funcionament del grup. Penso que el resultat de tot s’ha pogut veure sense cap mena de dubte a la pista.

Per finalitzar la primera part d’aquesta entrada (la segona serà demà) voldria acabar com he començat, felicitant a tots aquests jugadors.

Bon Any 2010!!!

Missatges contradictòris

2009-11-27T09:51:00.004+01:00

D’uns anys ençà estem rebent uns missatges una mica contradictoris per part, tant de la Federació Catalana de Bàsquetbol (FCBQ) com de la Federación Española de Baloncesto (FEB), en el que respecta al básquet de base, concretament al minibàsquet.

Anem a pams. Per una banda han hagut una sèrie de debats e inclús un Congrés Internacional del Minibàsquet per tal de determinar com s’ha de treballar amb els equips de minibàsquet per al seu correcte desenvolupament. Aquests esdeveniments, sempre aval·lats tant per la FCBQ com per la FEB, no han fet més que refermar la banda massa competitiva de l’esport de base, cosa que és ben certa i penso que tothom hauria de posar el seu granet de sorra per corregir-ho.

Per una banda es van crear els Programes de Detecció i Perferccionament (PDP) per part de la FCBQ, abans anomenats Centres de Tecnificació, per tal d’anar seguint i treballant amb els millors jugadors de la categoria a partir de mini. La finalitat és el seguiment dels jugadors susceptibles de formar part de les diferents Seleccions Catalanes, a banda dels campus d’estiu que es fan (més amb ànims recaudatoris que no pas de millora técnica dels jugadors).
Aquests PDP’s fan les “trobades” que en principi són una diada de básquet però, es clar, també s’informa els jugadors que si no es presenten als PDP i les trobades no tenen opció a Selecció. Selecció que se’n va a “competir” al Campeonato de España de Selecciones Autonómicas, que organitza la FEB.

Per altra banda canvien el reglament cada cop més i ens posen 8 periodes de 6 minuts (partits inacabables) per tal que tothom jugui més temps i ens posen el marcador a 0-0 en acabar cada periode per “restar” competitivitat i fer que els nens juguin sense pressió i per “divertir-se”. Aquest nou reglament em sembla molt be si tothom contribueix a fer aquesta tasca de la mateixa manera. Se suposa que aquests canvis són per “protegir” els jugadors “més fluixets” i al mateix temps que tothom jugui més temps.

I per una altra banda tenim la FEB que és qui organitza aquests campionats però també s’omple al boca amb el tema de la competitivitat de l’esport de base i lidera activitats per promoure el bàsquet a les escoles però que finalment també cau en la competitivitat extrema que significa un Campionat d'Espanya.

Arribats a aquest punt, jo em pregunto: Què és realment el que volem? Perquè montar tota aquesta parafarnaria amb el canvi de reglament, escrits als Clubs i demés accions si després s’està promovent aquesta competitivitat amb aquests Campionats? Qui ha d’exigir aquesta competitivitat/no competitivitat?

Personalment penso que els extems mai són bons i si hi ha una cosa clara és que la vida diaria de tots nosaltres és una competició en sí. Per tant, no crec que hi hagi res de dolent en aprendre a competir sempre que al mateix temps s’estigui formant, però també trobo fora de lloc demanar els Clubs aquesta mena d’ambient “festiu” per després anar a competir en tota regla en uns Campionats d’Espanya o de Catalunya. Fa ja un temps que això em volta pel cap i al final m’acabo preguntant si realment val la pena tant montatge per després fer tot el contrari al que estàs promovent. Si hem de cuidar els notres petits jugadors ho hauriem de fer tots, entrenadors, clubs, Federacions…

Si vull impulsar quelcom no puc llençar un missatge contrari, no?

Comencem pel començament

2009-11-04T07:47:00.003+01:00

Últimament estic sentint de persones de bàsquet i afeccionats a aquest esport algunes converses inclús en alguns foros, opinions sobre el nivell dels equips minis i preminis però voldria comentar, sobretot i com sempre, el nostre cas.

Inicialment, comentar que em sembla del tot fora de lloc presionar uns nens d’11 i 12 anys (minis) o 9 i 10 anys (preminis). La gent es pensa que els minis han de guanyar, la paraula màgica, per ser millors. Què vol dir guanyar?

Estem parlant de categories de formació. La paralua formació indica, per sí mateixa, la feina a fer amb aquesta canalla.

Aquesta temporada estic portant un mini (ja feia molts anys que no entrenava un equip de “petits”) i estic veient dissabte a dissabte la exigència que hi ha tant des de la grada com, de vegades, des de la banqueta. Una exigència desmesurada per l’edat en que es troben aquests petits jugadors. Perquè tenir pressa? Volem còrrer abans de saber caminar ?

Quan agafo un equip de formació com el que porto aquesta temporada, la primera cosa que miro és quina base tenen els jugadors per començar a treballar. De vegades demanem coses als jugadors que no ens poden donar perquè els falta treballar conceptes bàsics que no tenen assolits i llavors els jugadors es senten “frustrats” perquè no són capaços de donar el que els demanem. Si això ho traslladem als partits i sentim el que passa a la grada ens adonem que el missatge que els arriba acaba sent “molts missatges” i en molts casos contradictoris. Tenen un missatge des de la banqueta i un, dos o tres de de la grada, ja que cadasqún veu un básquet diferent. Quantes vegades hem sentit des de la grada: “tira”, “passa-la”, “bota” quan, potser, l’entrenador està demanant una altra cosa ?

Tinc la sort de portar un grup aquesta temporada que té moltes ganes d’aprendre i que treballen amb una ilusió que val la pena experimentar com a entrenador. Portem treballant dos mesos i estem treballant alguns conceptes bàsics que no tenen ben assolits encara, però tothom intenta treballar al màxim per tal d’anar millorant cada dia una mica més. El treball de millora d’aquests conceptes requereix d’un temps i és important no tenir pressa, ja que a poc a poc s’aniran assolint sense problemes. És necessari, però, que els jugadors rebin reforços positius per tal d’aconseguir aquesta millora quan s’estàn esforçant. Han de tenir confiança i no tenir por a equivocar-se ja que si no és així serà complicat que puguin millorar (si no m’equivoco no em corregiràn i no podré millorar). Molt sovint ens trobem jugadors que no proven coses per por a la “bronca” de l’entrenador quan és importantíssim que provin coses per tal d’anar millorant a poc a poc.

Personalment penso que els resultats en aquestes edats no són gens importants si ens referim com a resultats al marcador d’un partit. Si hi ha una feina ben feta als entrenaments i als partits aquests resultats en el marcador arriben sols sense que tothom estigui pendent del marcador. Per aquesta raó tenim un reglament de minibàsquet en que cada periode comença amb resultat de 0-0 i no existeix un marcador acumul·lat que es pugui veure, a banda dels que còrren per les grades. Fa poc vam jugar un partit en que em va fer gràcia l’entrenador contrari perquè després de donar l’impressió que es preocupava molt per la formació dels seus jugadors va sortir com una exal·lació quan va acabar l’últim periode demanant a la taula: “hem guanyat, oi? hem guanyat? hem guanyat?” I sí, el partit l’havien guanyat ells per un punt però, quina importancia té aquest resultat en aquest partit? Jo em quedo amb el que vaig veure a la pista, no pas amb el resultat. Em quedo amb la feina que estic demanant als meus jugadors durant tota la setmana i aquesta transferència al joc. Això és per a mi el més important en aquest moment. Corregir el que no ha sortit be i continuar amb la feina. Els resultats? Ja arribaràn. Hi ha temps per això. Però comencem pel començament, sisplau…

Lesions inoportunes

2009-10-17T13:35:00.004+02:00

Avui el meu escrit és de suport, d’ànims i va dedicat a un dels millors jugadors que he tingut el plaer de portar durant la meva carrera com a entrenador. És un escrit de suport perquè en aquesta 1ª temporada com a sènior, ja difícil en bones condicions, ha tingut la mala sort de patir una lesió d’espatlla que el mantindrà allunyat de les pistes durant gairabé tota la temporada.

Estic parlant de l’Aitor Céspedes. L’Aitor el vaig conèixer quan era mini i jugava al Joventut de Badalona. El vaig conèixer veient un partit dels tipics que anava a veure per tal de veure una mica de bàsquet i aprendre alguna cosa d’algún entrenador. Em va agradar molt deseguida la seva actitud i les seves ganes de jugar. Va estar a la Penya fins a preinfantil. Va ser en aquesta temporada que vaig quedar “prendat” del seu joc, encara que el perdia una mica el seu caràcter (una mica massa intensitat). Vam jugar un parell de cops contra ells durant la temporada i vaig poder confirmar les meves primeres sensacions.

Al final d’aquella temporada va passar a jugar a l’Ademar a l’infantil i va ser llavors quan vam començar a mantenir una mica més de contacte, ja que a ell li agradava molt el joc del nostre equip i venia a veure molts partits fins i tot ens va seguir als Campionats d’Espanya.

A segon any de cadet el vaig incorporar al meu equip per fer un molt bon equip per jugar a preferent i he de dir que per a mi va ser un plaer portar un jugador que veu el bàsquet com el veu ell.

A l’Aitor el vam tenir al Club fins la temporada passada que va tornar a l’Ademar i va recuperar la seva manera de jugar i fins i tot va donar tot un espectable durant les finals de les Series Colegiales, que organitza l’ACB. No cal dir que em vaig alegrar moltíssim per ell. Podeu veure el video a http://acbtv.acb.com/channel/30 (ACBTV, Top-5 de les Series Colegiales). L'última jugada "Céspedes - Suñe"

Aquesta temporada està jugant a 1ª Catalana amb El Masnou però malauradament ha vist aturada la seva primera temporada jugant a sènior per aquesta lesió.

Estic segur que la propera temporada podrà tornar a jugar i tornarà a les pistes amb més força que mai.

Ànims Aitor, i pensa que els que et coneixem be et donem tot el suport perquè et recuperis aviat i tornis a les pistes que és on t’agrada estar.

Què ensenyem?

2009-10-08T12:55:00.003+02:00

Dissabte passat estava a casa meva disfrutant, en un cap de setmana de descans de la competició, de la companyía dels meus fills i la meva dóna quan un entrenador que estava jugant un torneig en una localitat del Baix Llobregat em va fer arribar un SMS que deia alguna cosa semblant a que estava veient un partit de minibàsquet en que un dels equips que jugava estava defensant descaradament en zona. A banda que això ho prohibeix expressament el reglament de minibàsquet penso que és del tot erroni començar per treballar d’aquesta manera. Això, en un princpi, pot tenir dues lectures. Primera, que els jugadors a mini encara no tenen clar com han de defensar en determinades situacions i es despisten a l’hora de seguir el seu jugador. I la segona, que l’entrenador els estigui ensenyant a defensar d’aquesta manera.

No és la primera vegada ni la última que ens trobarem amb entrenadors que fan defensar els seus jugadors en una zona encoberta o no encoberta (que també hi ha) per tal de no deixar que els jugadors contraris puguin arribar a sota de l’aro. Hi ha qui defensa que aquest tipus de defensa és bona per fer que el jugador aprengui a estar més ben situat a la pista, cosa que jo dubto. El fet és que no aconseguim que aquests jugadors que col·loquem al mig de la zona siguin capaços de defensar un jugador amb pilota en un simple 1x1. Una cosa és ensenyar els jugadors a fer “ajudes”, que penso que també és complicat que aprenguin correctament, i una altra a defensar en zona.

En aquest cas era l’entrenador el que s’estava “desganyitant” demanant al jugador que es posès a sota de l’aro i no es moguès d’allà. Aquest és un “error” habitual dels entrenadors que valoren més una victoria que no pas ensenyar els seus jugadors els fonaments bàsics per a la seva edat. Desprès ens trobem jugadors que no saben fer una entrada a cistella amb la mà esquerra perquè per al seu entrenador és més important que faci el básquet que no pas que el faci amb la mà que correspon. Partim de la base que són jugadors d’11 i 12 anys i estàn en un periode d’aprenentatge important, crec que s’ha de tenir cura del que ensenyem i com ho ensenyem. Personalment crec que, en aquest cas (mini), val la pena perdre uns partits si aconseguim que els jugadors vegin o aprenguin correctament els fonaments bàsics.

El que em va saber més greu va ser que l’entrenador en qüestió és una persona que conec i que tenia per un entrenador correcte. A més, un dels entrenadors amb els que he pogut treballar en els anys que porto entrenant. Espero que hagi estat una equivocació i redreci la seva manera de fer, ja que d’aquesta manera només aconseguirà resultats a curt termini.

Aquesta és la meva opinió i no espero que tothom estigui d’acrod, únicament penso que els jugadors tenen temps per aprendre i no cal còrrer massa, ja que en aquest cas aconseguim que juguin com a sèniors i no és ni el moment ni la manera.

Els entrenadors novells i la resposabilitat dels clubs envers ells

2009-09-29T13:35:00.003+02:00

Avui vaig amb una reflexió que crec molt important en aquest moment.

Molt sovint estic sentint frases com “aquest entrenador és massa jove” per part dels afeccionats al bàsquet. La majoria de clubs posen els entrenadors en funció de les seves necessitats i, de vegades, aquestes necessitats fan que es col·loquin entrenadors en equips pels que no estàn suficientement preparats, normalment equips de base, de formació. Això es deu, bàsicament, a que tothom té massa pressa i no ens parem a pensar qui és la persona més adeqüada per posar al capdavant de cada equip.

Els bons entrenadors, habitualment, acostumen a dirigir els equips més grans del club o els que poden jugar al màxim nivell perquè poden treure resultats. Penso que seria bó que els millors entrenadors estiguessin implicats en els equips de formació per tal de poder formar, per una banda els jugadors de la base i per altra banda els entrenadors joves que en un futur hauràn de dur equips a dintre del Club. Això és difícil perquè aquests entrenadors amb experiència normalment tenen uns horaris una mica “complicats” per poder entrenar equips de base però en alguns casos segur que es pot aconseguir. D’aquesta manera es pot fer aquesta doble feina i els entrenadors novells poden agafar una confiança i unes idees clares de qué i com podran treballar quan estiguin al capdavant d’un grup de treball.

Sovint ens queixem que no hi ha entrenadors, que és molt difícil trobar bons entrenadors i que molts dels que hi ha són masa joves i amb poca experiència. Jo sóc de la opinió que els entrenadors, de la mateixa manera que els jugadors, s’han de fer. Sempre hi haurà l’entrenador que ho porta a dins encara que igualment s’haurà de fer però en general penso que és una responsabilitat dels clubs el moure’s per fer bons entrenadors per no haver d’anar a buscar-los a fora, si més no, fer-ho el mínim possible. El que vull dir és que el club ha de veure quan un jugador té allò especial que pot fer d’ell un entrenador i formar-lo com a tal. La manera és fácil, encara que, evidentment, no qualsevol pot posar-se a entrenar.

La meva experiència em porta a pensar que si ets capaç de seleccionar correctament pots aconseguir en un alt percentatge encertar en les persones per poder treballar i treure entrenadors en poc temps. Desprès tot és formació al costat d’un entrenador amb experiència, que doni oportunitat d’anar fent progresos a poc a poc amb el grup. No es necessita gaire temps per veure si aquesta persona serà capaç d’agafar un grup. Un parell de temporades fent de segon, delegat o qualsevol tasca a dins de l’equip serà un bon començament. Desprès donar la responsabilitat de portar un grup degudament supervisat pel coordinador serà el primer pas per fer un entrenador.

En el meu cas, i parlant de la meva experiència en aquest Club, estic molt satisfet de poder veure entrenant equips a gent que va començar a fer les seves primeres passes com entrenadors, fent de segon o de delegat amb mi, i que amb el pas dels anys estàn portant equips. Entrenadors com l’Adrià Comas, en Marc Batlle, Francesc Riera, Marc Arnau, Franc García o en Marc Zaragoza van començar a treballar amb mí i ara mateix portan equips al Club o a fora del Club. Jo mateix, vaig tenir la gran sort de poder estar al costat d’entrenadors amb moltíssima experiència en el món del bàsquet i això em va portar a tenir opcions de posar-me a entrenar equips i poder ajudar al meu club. Jo vaig entrenar durant 12 temporades a una escola (Salesians d’Horta a Barcelona) en que només teniem jugadors de l’escola i entrenadors sortits de la mateixa escola. Vam aconseguir mantenir el Club competint amb els millors equips en cada categoría, i tot això amb gent formada a l’escola, tant jugadors com entrenadors.

Penso que és una gran responsabilitat la que tenen els clubs en aquest sentit com també la tenen els entrenadors amb més experiència. Això ja ho he comentat en alguna ocasió, si tens gent en el teu grup de treball però no té cap mena de responsabilitat a dintre del grup lògicament no serveix de gaire ni pel grup ni per aquesta gent que necessita formar-se.

Actitud o forma física

2009-09-18T09:26:00.005+02:00

Després de veure el partit de quarts de final de la selecció espanyola contra Franca d’ahir he començat a llegir la premsa i arribo a la conclusió de que tothom diu la seva i hi ha opinions per a tots els gustos. Així doncs, jo també ho faré després d’analitzar el que he pogut veure fins ara.

Començaré per felicitar l’enorme partit d’ahir dels homes de Scariolo. Gran partit deixant fora del torneig un gran equip que encara estava invicte. Un partit que vam poder disfrutar d’allò més amb una grandísima defensa, sobretot a la gran figura de la selecció francesa, l’NBA Toni Parker. Primer en Ricky Rubio i dresprés en Raül López van aconsegui desquiciar-lo totalment.

Anem ara a analitzar el camí de la selecció fins arribar a aquest partit. Si be he de reconèixer que ja des de bon començament la selecció s’ha trobat amb lesions inoportunes que han condicionat força la seva preparació, crec que és només un petit detall dintre de la dinámica de joc. És cert que l’aspecte físic i mental influeix molt en el rendiment d’un esportista però també és cert que hi ha una máxima que és l’actitud. Aquí és on penso que s’ha fallat en un moment determinat.
Anirem pas a pas. Abans de començar la preparació es podia llegir la premsa i tots els diaris, webs i demés mitjans de comunicació parlaven de la medalla d’or que guanyaria la Selecció espanyola. I això sense haver jugat un sol partit!!! Tant s’ha dit i s’ha parlat d’això que ja tenim un tema per distreure els jugadors. Absolutament favorits per guanyar-ho tot.

Comença la preparació amb lesions, el cas Ricky, etc, I comencen els partits. Aparentment tot funciona correctament si parlem de resultants però no era dificil de veure que només es “posaven les piles” en moments determinats i per guanyar el partit. Comencem a veure falta d’actitud durant bona part dels partits. Arriba el partit contra Lituània i tothom te clar que els passarem per sobre. Resultat? Ells passen per sobre de la selecció sense gaires problemes.

Comença l’Eurobasquet i a la fase de grups el que es veu a pista és lamentable i penso que no te res a veure amb la forma física. Només hem de veure el posat dels jugadors en defensa, amb braços abaix i sense gaires desplaçaments, lamentable per a una selecció com aquesta. En atac també hi ha simptomes d’aquesta “passivitat” amb precipitació, mala selecció de tir, etc. S’ha hagut d’arribar a estar casi a fora de l’Eurobasquet perquè veiesim un canvi d’actitud en els jugadors. Conentració i activitat davant el joc han portat a veure de nou a la Selecció espanyola que estem acostumats, si més no, s’assembla força a aquella que va aconseguir l’or al Mundial o les dues plates a l’Europeu de Madrid i a l’Olimpiada.

Per tant, penso que encara que la vessant física té que veure molt en el rendiment d’un jugador, ha estat més una qüestió d’acitud que no pas física.

Per acabar, no voldria obviar el tema de l’entrenador. Aquí, i crec que també s’ha parlat força del nivell d’implicació del grup amb Sergio Scariolo, penso que és una part més que pot influir molt en l’actitud dels jugadors. Personalment crec que alguna cosa hi ha amb l’entrenador Italià, encara que no ho sabrem si no surt de dins del grup.

Nova temporada, nou projecte

2009-09-17T09:27:00.002+02:00

Aquesta temporada 2009/2010 començo una nova etapa que espero sigui tan satisfactòria com ha estat la que vaig tancar a començament de juny. Per una banda comencem a treballar amb un grup de la generació del 98 (minis) que té molt bona “pinta”. És un molt bon grup de treball amb moltes ganes d’apendre. Penso que hem format un bon grup al que se li pot treure molt per la seva actitud de cara al treball.

Com sempre, he format el meu equip de treball amb persones que penso, donaran un plus de qualitat a la nostra feina. En aquesta ocasió puc estar molt satisfet de tenir en el meu grup de treball a grans profesionals i també grans persones. En Marc Batlle tornarà a fer-me costat com a segon entrenador en aquest projecte, ja són 5 anys!!! I espero que singuin molts més. Aquesta temporada serà especialment difícil per a ell donat que portarà el Mini B femení i a més els seus estudis l’impediràn estar tant de temps com voldriam tots dos però de qualsevol manera estarà treballant amb nosaltres sempre que pugui.

Per altra banda tindrem, ocasionalment, en Sergi Ventura, que portarà el Mini B masculí i ens donarà un cop de mà també quan pugui. A més tindrem dos components al “staff tècnic” que seràn el que denomino “aprenents”. En Marc Traver i en Joel Fernández estarán amb nosaltres “aprenent” això de fer d’entrenador. Ells són cadets, juguen al Club i estàn interessats en poder portar equips en un futur. I parlant de portar equips en un futur ens podem felicitar, ja que una de les persones que la temporada passada teniam en el nostre grup de treball amb l’infantil A, en Francesc Riera, aquesta temporada portarà el premini B masculí. És un començament i el desitjo tota la sort del món en aquesta difícil tasca que és fer d’entrenador. En un pròxim article parlaré d’aquests joves que comencen o volen començar i la responsabilitat que tenen envers ells tant els clubs com els entrenadors amb més experiencia.

He deixat pel final, com sempre, el delegat de l’equip. Ell serà en Paco Gil, la temporada passada ja va ser delegat de l’equip i penso que ens pot ajudar molt. Ell portarà tot el referent als desplaçaments, tornejos i les “estadístiques” que portarem. A més de la relació amb el Club, amb els pares, etc.

Finalment parlaré d’una nova tasca que començo en aquesta temporada i que espero poder desenvolupar de la millor manera possible. Es tracta de la coordinació en una Escola de la nostra ciutat que actualment no té gaires equips i la nostra feina serà incrementar el número d’equips i, en conseqüència, el número de participants. Estic parlant de Salesians, una escola d’on han sortit infinitat de jugadors i jugadores que formen part de la Unió actualment. En aquesta nova experiència tinc tota la il·lusió del món i espero poder aportar el meu granet de sorra per tal que retorni als nivells de fa uns anys.

Bona temporada a tothom!!!

Fi d'un cicle

2009-08-25T09:29:00.007+02:00

(Aquest article el volia penjar ja fa cosa d'un mes però m'ha estat impossible fer-ho, per tant el penjaré ara, després d'unes setmanes. Es tracta d'una mena de repàs de les últimes dues temporades amb la generació del 95.)

Arribats a aquestes alçades acaba un cicle que va começar el juny de 2007. En aquell moment agafavam les regnes de la generació del 95, una gran generació a nivell català i en el cas del nostre club també, per fer una feina a dos anys (preinfantil – infantil). Inicialment vam fer el preinfantil A pensant en un grup de treball on primès la feina i el sacrifici a l’hora tant d’entrenar com de jugar.

La temporada 2007-2008 (preinfantil) va ser una temporada d’adaptació dels jugadors a una manera de fer diferent per part del staff tècnic. Tot i això es van anar passant etapes i vam acabar la temporada amb una bona feina feta i les ganes de començar a treballar en la temporada següent.

Al juny de 2008 vam començar a treballar amb una trentena de jugadors per tal de fer un infantil A molt competitiu i desprès d’unes setmanes d’entrenaments vam decidir, conjuntament amb el club, que es podien fer dos infantils força competitius. Llavors vam fer un infantil A amb 10 fitxes amb els jugadors més forts i un infantil B amb 12 fitxes (inicialment 14) per tal d’anar rotant jugadors. Podem dir que la feina ha estat la mateixa tant en un grup com en l’altra donat que l’entrenador dels dos infantils he estat jo mateix. El club va creure que una bona manera de treballar amb tot aquest grup de jugadors era que els portès el mateix entrenador i així es va fer.
Ens vam posar a treballar i la temporda ha anat força be en tots dos casos. L’infantil A, amb 4 noves incorporacions, va trigar una mica a començar la seva millora però a poc a poc va anar agafant el tó i fins i tot es va guanyar la MiniCopa infantil d’equips EBA.

Desprès de Nadal, però, va ser el moment en que millor bàsquet es va fer i on millor van entrendre el joc. Va ser al torneig Ciudad de Paterna i, a més de guanyar el torneig, el joc de l’equip va causar molta admiració per terres valencianes. Finalment es va acabar la temporada en un moment en que costava una mica jugar i en moments s’oblidava que això funciona en equip i no amb individualitats. En definitiva, aquest grup te un gran marge de millora encara i espero que l’aprofitin.

El cas de l’infantil B és molt diferent. En un inici es va començar a treballar però els jugadors van agafar una idea equivocada del potencial de l’equip. Això ens va portar a perdre el primer partit donant una imatge molt dolenta, cadasqun feia la seva i així ens va anar. Això té un costat bo i no és altra que adonar-se que sense treball no hi ha res. Dit i fet, a partir d’aquell instant el grup ha fet una feina increíble fins al punt que no s’ha tornat a perdre cap partit en tota la temporada i, més important si més no, han acabat entenent el joc millor, potser, que l’infantil A. Les meves felicitacions per aquests jugadors per la seva feina durant tota la temporada. Ha estat un plaer treballar amb tots ells.

Per part meva només puc dir que ha estat una temporada en que he disfrutat molt amb aquest grup de la generació del 95 i que tanco aquest cicle de dues temporades amb la sensació d’haver fet una bona feina juntament amb el meu equip de treball. A partir de la temporada que ve comencem un altre cicle amb la generació del 98 i només espero poder treballar tant satisfactòriament com ho he fet les últimes dues temporades.

L'entrenador i la seva...formació?

2009-02-04T08:56:00.005+01:00

Entenc que una de les feines més importants d’un entrenador, a banda de moltes altres, és, la seva “formació continuada”. De la mateixa manera que un metge no acaba mai la seva formació un entrenador tampoc ho fa.

En aquest sentit crec que hi ha moltes maneres d’anar evolucionant com a entrenador igual que ho fa un metge (per continuar amb l’exemple anterior). Des de veure partits (tant per TV com en directe i de diferents categories i nivells) a mirar entrenaments d’altres entrenadors, assistir a clínics, xerrades, etc.

Un dels problemes que veig actualment en els entrenadors que comencen és que sembla que estiguin en possesió de la veritat absoluta i que ningú els pot ensenyar res. Expressions com "aquest que m’ha d’ensenyar a mi" ó "d’aquest tio que puc aprendre?" són el pa de cada dia. Jo penso que sempre es pot aprendre, inclús de l’entrenador més novell, petits detalls, maneres de fer, de treballar, etc.

Explico tot això perquè de vegades sento una mena de “ràbia” quan sento entrenadors que es queixen de l’equip que els han donat perquè no està a la seva “alçada”, però quina és la seva alçada? Hauriam de veure quina és la seva preocupació per la seva formació, ja que d’aquesta formació dependrà la dels seus jugadors.

Estem en uns temps en que tothom vol portar equips punters i fer “bons resultats”. Que són bons resultats ? La majoria dels entrenadors actualment enten els bons resultats com a quedar primers de la seva competició sense parar-se a pensar si estem formant els jugadors correctament. Tothom té molt clar que a Catalunya hi ha un nivell molt alt de bàsquet però ens estem equivocant perquè cada cop més la resta de Comunitats ens estan demostrant que també estan treballant i els resultats a nivell de Campionats d’Espanya de Seleccions Autonòmiques ho deixen ben palès, ja no existeix aquella diferència que hi havia abans. Penso que ens estem acomodant i pensant que treballant poc tot seguirà de la mateixa manera que abans, però ens estem equivocant, i això s’està demostrant. Es clar, això influeix en la formació dels nostres jugadors.

L’altra dia vaig poder assistir a un Clínic organitzat per l’AE Boet Mataró i la Federació Catalana de Básquetbol. El Clínic el donaven en Josep Mª Margall, ex-entrenador de la UEM i entrenador del Joventut de Badalona, i en Lucas Mondelo, entrenador de Lliga Femenina amb l’Olesa Espanyol.

En Josep Mª Margall va parlar de técnica individual, dels petits detalls a corregir perquè els jugadors siguin millors, tinguin un aventatge amb la seva técnica. També va parlar del tir. Tot això amb demostració a la pista per part d’alguns jugadors cadets de Boet.

La segona part del Clínic la va donar en Lucas Mondelo, que ens va parlar d’una cosa que jo considero molt important i que he comentat en alguna ocasió en aquest blog, ell va parlar de la tàctica individual, la lectura de joc, el passe. Xerrada molt interessant amb demostració a la pista també i amb exercicis per fer pensar els jugadors i fer-los prendre decisions en funció del que veien.

Voldria felicitar l’inciativa presa per l’AE Boet d’organitzar aquest Clínic que penso ens va servir a tots els que hi erem.

Tot plegat va estar molt be i hi havia entrenadors de tot arreu. Em va sobtar una cosa, cap mena de publicitat per part dels clubs de Mataró, no sé si perquè no ho trobaven interessant o perquè se’ls va passar publicitar-ho però el fet és que no es pot ignorar una reunió d’aquest tipus, ja que no en tenim gaires en aquesta ciutat. Evidentment, dels entrenadors dels clubs de Mataró hi havia molt poca representació. No sé si entendre que no interessava la xerrada però penso que no anem sobrats d’aquest tipus d’actes.

Ara recordo una xerrada que va organitzar la UEM aquest estiu amb la presencia de Joan Montes, Albert Illa, Carles Marco, Josep Mª Margall i en Jordi Ventura a la que van venir no més de 6 entrenadors de la casa.

Aquesta és una reflexió que fa temps que em faig i que volia compartir.

La força del grup

2009-01-09T11:47:00.005+01:00

Últimament està de moda xerrar sobre aquest tema donat que tenim el model perfecte a tots els mitjans de comunicació constantment: el barça de futbol amb el seu entrenador al capdavant Pep Guardiola. Aquest debat, que sembla tot un descobriment, es molt vell i crec molt encertat per traslladar-ho la bàsquet, i si em permeteu el portaré, com sempre faig, a la meva experiència personal, l’infantil A de la Unió Esportiva Mataró.

Per allà el mes de juny vam començar a donar forma al que havia de ser l’equip infantil A per a la temporada 2008/2009. No entraré en masses detalls en quant a la confecció de la plantilla, únicament diré que vam decidir fer un infantil amb 10 fitxes i un altra més llarg amb jugadors amb una projecció per donar el salt en poc temps a l’A i anar rotant durant la temporada. Be, el tema no és ben be aquest.

Vam fer un equip amb 10 fitxes amb 4 jugadors nous que s’incorporaven de diferents equips, amb les seves maneres de fer, de funcionar, amb diferents protagonismes i amb diferents nivells tècnics, tàctics, etc. La primera impressió al veure l’equip físicament era de “molt bona pinta”, gent gran, físic important… La feina era, doncs, que aquests 10 jugadors juguessin com un equip, pensessin com un equip, com si fossin només “una unitat”. Aquí poso tot l’èmfasi “UNA UNITAT”, el GRUP.

Individualment teníem 10 bons jugadors, cadascun amb les seves característiques, els seus defectes, etc. Llavors la nostra feina era que cada jugador aportés al grup tot el que era positiu pel grup.
Amb els primers entrenaments i partits els jugadors comencen a agafar el seu rol a dins de l’equip. Alguns se senten importants i això els dóna confiança i la seva feina millora. Hi ha d’altres que, potser, no se senten tant importants com la temporada anterior (sobretot jugadors procedents d’altres equips on marcaven diferencies clarament) i això els porta a una pèrdua de confiança que, lògicament, afecta el seu “rendiment”. Estem en un punt en què hem de treballar de valent perquè els primers segueixin amb la seva feina i no baixin la guàrdia i els segons han de fer un canvi a l’hora de valorar la seva aportació. Aquí penso que és molt important la feina de l’entrenador. El jugador s’ha de sentir emocionalment, psicològicament important pel grup. Si aconseguim això tindrem un grup de jugadors capaços de desenvolupar una feina de molta més qualitat.

És en aquest punt en que hem de treballar perquè totes aquestes “unitats” treballin com una sola, si aconseguim això els resultats són molt gratificants independentment del resultat final dels partits.

Recentment hem tingut la oportunitat de jugar un torneig a València i puc dir que allà va guanyar “La força del grup”, tothom se sent important, tothom aporta coses al grup i al mateix temps tothom valora molt la feina dels companys.

Be, aquest és el primer pas…

La importància del staff tècnic

2008-12-12T11:59:00.013+01:00

Darrerament vinc donant-li voltes al tema del staff tècnic donat que sovint em fan algún comentari que penso no és gens afortunat: "Sou més entrenadors que jugadors" ó "T'emportes a tots els segons que hi ha lliures".

Be, com a entrenador amb 25 anys d'experiència he après de la importància de tenir un bon equip de treball, i és per aquesta raó per la que acostumo a formar el meu equip de treball molt abans que la resta. Es a dir, jo busco el meu equip per poder començar a treballar tots plegats quan comencem amb el nou equip. Llavors penso que no és un problema de que jo m'emporti molts entrenadors sino que la resta van "tard" a l'hora de buscar els seus ajudants.

Es habitual que la gent que ens veu pensi que som molts i que només estem per figurar. Res més llunys de la realitat. Com a mínim, en el nostre cas cadasqún té una tasca definida a dintre del grup.

Quan començo a treballar amb un nou equip el primer que faig és intentar escollir el meu grup de treball per tal de fer la feina amb el màxim de serietat i rigor. En aquest sentit posaré l'exemple del Infantil A masculí de la Unió Esportiva Mataró, que és un dels dos equips que estic portant durant aquesta temporada. He tingut la gran sort de donar amb les persones adequades per acompanyar-me en aquesta tasca.

El meu segon, en Marc Batlle, un dels entrenadors joves de la casa i al temps un dels millors entrenadors que hi ha al Club, és la meva persona de confiança. Perquè ell? Fàcil elecció en aquest cas. Col·labora amb mi des de fa 4 anys i té una manera de veure el bàsquet que s'asembla força a la meva, per la qual cosa la nostra comunicació és molt més sencilla.

Ell s'ocupa de fer els escalfaments, el físic, preparar entrenaments conjuntament amb mí, anar a veure partits dels altres equips, preparar, si cal, alguna xerrada o inclús algun video d'algun partit o sessió d'entrenament per corregir coses i sobretot molta comunicació en els partits i durant la setmana.
El nostre delegat, en Francesc Riera, es un noi jove que encara juga al Club (junior B) i que té moltes ganes d'aprendre. És un dels jugadors joves del Club que en un futur potser portaràn algun equip. Ell està sempre en una o dues sessions d'entrenament (si no hi ha coincidència amb algun entrenament del seu equip) i la seva feina consisteix en portar i organitzar tots els temes de l'equip, desplaçaments, relació amb els diferents tornejos, enviament d'informació, etc. A més porta totes les estadistiques. I una de les més importants, formar-se i aprendre per poder entrenar en un futur. Molt important la seva relació amb els jugadors.
L'altre component del staff tècnic és en Marc Arnau, jugador del junior A del Club. Encara que té fitxa de delegat la seva funció és de "tècnic ajudant" o millor dit "tècnic aprenent". La seva tasca és també molt important perquè ens permet un salt de qualitat al fer una feina més individualitzada i a més tenir 6 ulls en comptes de 4 a l'hora de corregir i mantenir la intensitat en els entrenaments i partits. Ell és l'encarregat de filmar els partits i entrenaments que desprès veiem els entrenadors i on podem treure els defectes a corregir. A més és un reforç en els entrenaments.
En el seu cas, també és una persona que s'apropa molt a la meva visió del bàsquet donat que ha estat jugador meu 3 anys i ara vol començar en el món de la banqueta.

Desprès d'aquest anàlisi crec que queda clar que cadasqún de nosaltres té la seva feina a dins del grup i que tothom és important. Aquesta afirmació serveix també per a la resta de l'equip, començant pel primer jugador i acabant per l'últim, començant per primer entrenador i acabant pel delegat.

Per finalitzar, vull agraïr a aquest equip de persones que m'ajuden la seva feina i la seva paciència però sobretot la seva "profesionalitat" ja que fan una feina que sovint està molt poc valorada i és importantíssima pel bon funcionament de l'equip.

Lluís Escudero
1er Entrenador Infantil A masculí UE Mataró

MINI-COPA INFANTIL D'EQUIPS EBA

2008-12-09T13:27:00.008+01:00

Aquest cap de setmana s'ha disputat la Final a Quatre de la Lliga nacional Catala EBA amb el Campionat per l'equip del CB Olesa i el sots-campionat pel Platges de Mataró.

Paralel·lament, diumenge, s'ha jugat la MINI-COPA amb la participació dels mateixos equips que els seniors. La primera semifinal la van jugar Argenta CB Granollers i CB Olesa amb el resultat de 81-31 pels del Vallés. Tot seguit la segona semifinal la vam disputar UE Mataró i Sedis La Seu amb el resultat de 64-14 en el segon periode. Amb aquests dos resultats la final estava servida, i es preveia una final molt ajustada, tenint en compte els resultats que aquests dos equips haviem fet durant aquesta última temporada: +1 a casa en la primera jornada i +4 en la pròrroga a casa seva. Doncs el partit va començar com es preveia des d'un inici, amb molta igualtat en el marcador i tots dos equips jugant amb molta intensitat i velocitat.
Fins al descans tot va anar amb petites diferències d'un costat o l'altre fins acabar el segon periode amb un 49-40 pels mataronins. El tercer periode va ser absolutament espectacular per part dels jugadors grocs amb un parcial brutal de 30-7 que deixava el marcador en un 79-47 molt esclaridor que reflectia clarament el que estava passant a la pista. L'últim periode va continuar amb la mateixa línia d'intensitat defensiva, velocitat de pilota i joc de conjunt que ens va portar al 106-64 final amb que va acabar el partit.

Després de la crónica d'aquest torneig vull felicitar a tots els jugadors d'aquest gran equip i a tot el cós tècnic que m'ajuda en la tasca d'intentar treure d'aquest grup el màxim de cadasqun. Estic segur que pot ser una gran temporada si tots posem el màxim de la nostra part, ja que el grup té tot el que necessita per poder millorar setmana a setmana. Vull felicitar els jugadors per la seva feina i per entendre el que volem d'ells a poc a poc, que s'està reflectint tant a la pista com a fora de la pista cada dia. Per funcionar tots en la mateixa direcció i per entendre que pertanyen a un gran Club, que porten una samarreta que molts voldrien portar i que tot el que volem ens ha de costar un esforç.

Vull felicitar i agraïr els meus "ajudants" per entendre'm i per aguantar-me, ja que de vegades, potser, sóc una mica massa exigent amb ells. Encara que sempre estàn allà quan els necessito. La feina que hem fet fins ara comença a donar els seus fruits i tots vosaltres sou importants en aquesta feina.

Per tot això FELICITATS a tots, SOU UNS CAMPIONS!!!

Ara queda la feina més important per tots plegats, no baixar el ritme i continuar millorant si volem fer alguna cosa més aquesta temporada. Si volem, podem.

SOM GROCS!!!

Predicar amb l'exemple

2008-04-22T11:14:00.005+02:00

Avui faré un comentari / denúncia que crec que val la pena parar-se a pensar.
Tots els clubs que estem incrits a les competicions de la Federació Catalana de Bàsquetbol (FCB) tenim unes normes que complir durant la temporada i desprès de que s'acabi aquesta. Aquest comentari el faig perquè la FCB fa i desfà sense tenir en compte els clubs quan ho creu convenient.
Durant la temporada el Comitè Tècnic de la FCB va fent trobades, a més dels centres de PDP, per tal d'anar confeccionant les diferents Seleccions Catalanes de les diferents categories. Fins aquí tot està be. Acostumen a fer de quan en quan unes trobades en diumenge per reunir als jugadors i veure'ls a tots plegats jugant entre ells. Perfecte.
De sobte envien una carta a uns quants jugadors per tal de convocar-los a un torneig a Portugal, del qual la FCB no ha informat als clubs i a més en un cap de setmana en que aquests jugadors tenen jornada amb els seus respectius equips. Quin problema hi ha en aquest sentit? És molt fàcil. En les reunions de clubs per categories que hi ha a final de cada temporada es donen pressa en recalcar que no es poden organitzar tornejos en caps de setmana en que hi ha competició, ja que s'han d'aplaçar partits i no volen que els equips es deixin partits pendents. Aquesta regla la trobo perfecte però per a tots, inclosa la mateixa FCB. En aquest cas hi ha equips afectats amb aquests 12 jugadors que han convocat per a la Selecció Catalana, donat que tenen un partit de competició el cap de setmana del torneig. Perquè els equips han de renunciar als seus jugadors quan se soposa que no pot haver cap torneig en aquestes dates? T'obliguen a fer un canvi de partit, tenint en compte que l'equip contrari tingui a bé aplaçar-te el partit. I si l'equip en qüestió no et vol aplaçar el partit?
Hi ha casos en que aquest partit, potser, no afecta massa a cap dels equips afectats, però hi ha casos en que depen d'aquest partit que puguin participar posteriorment en uns Campionats de Catalunya, donat que habitualment aquests jugadors pertanyen a clubs potents que acostumen a jugar aquests campionats. Trobo que, per variar, no tenen en compte el treball dels clubs i les conseqüencies que pot tenir per alguns d'ells.
Per altra banda he de dir que no em sorpren en absolut aquesta manera d'actuar de la FCB, que, un altre cop ens demostra que va per lliure sense tenir en compte els clubs.
Seria bó que, de quan en quan, es tingués en compte els clubs.

Fer jugadors o robots?

2008-03-20T11:17:00.003+01:00

Entenc, i ultimament he de reconèixer que començo a dubtar que tothom treballi d’aquesta manera, que el més important a l’hora de treballar amb jugadors joves és ensenyar a que pensin a la pista. Podem ensenyar molta tècnica individual i podem aconseguir que els jugadors tinguin un domini tècnic gran i siguin capaços d’obtenir aventatge amb aquests conceptes tècnics, però hem de ser conscients que els jugadors van creixent i cada cop és troben més dificultats per poder obtenir aventatge sobre els seus defensors.

És per això que els jugadors necesiten alguna cosa més en el seu aprenentatje i aquesta cosa, entenc, és aprendre a pensar, a llegir el joc i a saber veure cóm obtenir aventatge per tal d’aconseguir l’objectiu d’aquest esport, fer bàsquet.

Dit d’aquesta manera, potser, sembla lògic però a la realitat veiem que això no és habitual i els jugadors es comporten com a robots. Treballen sense cap criteri clar d’el que estàn fent. El que vull dir és que molt habitualment veiem jugadors que no miren els seus companys a l’hora de jugar, només juguen per ells mateixos, 1c1 i per força i treuen la pilota quan ja no tenen més opció i a més sense opció per al company. En el cas d’els jugadors sense pilota ens trobem que no saben treballar sense una pilota a la mà. Quan no tenen pilota es miren al company esperant que els hi tornin per poder jugar en comptes d’intentar aconseguir una bona línia de passe, una porta enrere o qualsevol acció d’ocupació d’espais per tal de donar opcions al jugador de pilota de poder donar un bon passe.

Aquesta feina és molt dura perquè és molt difícil d’aconseguir que els jugadors pensin i siguin capaços de llegir el joc. És dura perquè els jugadors no entenen perquè han d’actuar d’una manera diferent a la que estàn acostumats. En aquest sentit, crec que la diferència és en els petits detalls i en saber llegir el joc correctament. L’aventatge que es pot aconseguir amb una bona feina de lectura de joc i pensant el que estem fent i cóm ho estem fent és espectacular, sobretot en categories de formació. La meva experiència em porta a aquestes reflexions, que molt sovint són poc atractives pels jugadors però que si aconseguim que entenguin, estem davant de jugadors que són molt difícils de defensar, i finalment s’en adonen que és bó per a ells perquè aconsegueixen el que volen i a més milloren considerablement.

Resultats o formació en categories inferiors?

2008-03-05T22:49:00.009+01:00

Per començar aclarir el que entenc per categories de formació. Per a mí compren des de premini (que és quan els nens comencen a jugar partits de competició) fins a infantil.

Obtenir resultats o formar persones i jugadors? Aquesta és la pregunta. La pregunta que continuament ens fem i que continuament deixem sense resposta. Estem farts de sentir això de que s'ha de formar i que no tenen cap importància els resultats però el que veiem en el dia a dia és tot el contrari.

Es evident que tothom vol guanyar partits, començant pels jugadors, pares, entrenadors, clubs, tots tenim en el cap que s'ha de guanyar el pròxim partit, però, a costa de què?

Fa molts anys que entreno i després de portar infinitat d'equips de totes les categories vaig arribar a la conclusió de que no s'ha de tenir pressa per obtenir resultats. Encara que estem en una societat en la que tot és molt competitiu, (el dia a dia és així) penso que tot ha de tenir el seu temps.

Penso que en aquestes categories el que ha de primar és la formació del nano com a persona i com a esportista. En aquest estadi, els entrenadors som un educador més en el desenvolupament dels nens. S'els ha d'educar en l'esport però tambè en el dia a dia. Per això és important inculcar una disciplina, una manera d'organitzar-se (donat que utilitzaran un temps en els entrenaments, desplaçaments, etc...) ja que els estudis són l'ocupació més important que tenen en aquesta etapa de la seva vida.

S'han d'integrar en un grup de treball i han d'aprendre a ajudar-se i complementar-se per tal d'aconseguir els seus objectius. Han de treballar tècnicament i el que és més important, s'ho han de passar bé jugant, han de sentir després de cada entrenament unes ganes de tornar el pròxim dia d'entrenament. Això és el que entenc que ha de fer un jugador en aquesta etapa.

Provablement, és cert que, si es treballa correctament des de l'inici, els resultats es van donant sense haver de renunciar a fer una bona feina, sense haver de presionar als nens per tal de guanyar si o si, però està clar que aquests resultats no es donaràn sense una feina ben acurada des de l'inici de l'activitat d'el nano.

Nova etapa

2008-03-05T12:56:00.001+01:00

Avui començo amb aquest Blog i espero poder ocupar-me d’ell i que ens pugui servir a tots com a lloc on expressar les idees i pensaments referents, sobretot, al bàsquet i el seu voltant.

Aquesta és una eina que, en aquest moment, ens dóna l’oportunitat d’estar constantment en contacte amb persones amb les mateixes inquietuts i tant sols fent un “clic” amb el “mouse”.

No en poques ocasions se m’ha passat pel cap engegar una iniciativa com aquesta en forma de web, encara que, potser, llavors no tindria el temps necessari que demana el manteniment d’una web. En aquest cas penso que serà més sencill i espero ser capaç d’actualitzar de contingut aquest espai tant sovint com sigui necessari.

Agraïré els vostres comentaris per tal de poder millorar tots plegats i aprendre tots de tothom,
Per finalitzar, donar-vos la benvinguda i les gràcies per haver entrat en aquest Blog.