Lesions inoportunes

Avui el meu escrit és de suport, d’ànims i va dedicat a un dels millors jugadors que he tingut el plaer de portar durant la meva carrera com a entrenador. És un escrit de suport perquè en aquesta 1ª temporada com a sènior, ja difícil en bones condicions, ha tingut la mala sort de patir una lesió d’espatlla que el mantindrà allunyat de les pistes durant gairabé tota la temporada.

Estic parlant de l’Aitor Céspedes. L’Aitor el vaig conèixer quan era mini i jugava al Joventut de Badalona. El vaig conèixer veient un partit dels tipics que anava a veure per tal de veure una mica de bàsquet i aprendre alguna cosa d’algún entrenador. Em va agradar molt deseguida la seva actitud i les seves ganes de jugar. Va estar a la Penya fins a preinfantil. Va ser en aquesta temporada que vaig quedar “prendat” del seu joc, encara que el perdia una mica el seu caràcter (una mica massa intensitat). Vam jugar un parell de cops contra ells durant la temporada i vaig poder confirmar les meves primeres sensacions.

Al final d’aquella temporada va passar a jugar a l’Ademar a l’infantil i va ser llavors quan vam començar a mantenir una mica més de contacte, ja que a ell li agradava molt el joc del nostre equip i venia a veure molts partits fins i tot ens va seguir als Campionats d’Espanya.

A segon any de cadet el vaig incorporar al meu equip per fer un molt bon equip per jugar a preferent i he de dir que per a mi va ser un plaer portar un jugador que veu el bàsquet com el veu ell.

A l’Aitor el vam tenir al Club fins la temporada passada que va tornar a l’Ademar i va recuperar la seva manera de jugar i fins i tot va donar tot un espectable durant les finals de les Series Colegiales, que organitza l’ACB. No cal dir que em vaig alegrar moltíssim per ell. Podeu veure el video a http://acbtv.acb.com/channel/30 (ACBTV, Top-5 de les Series Colegiales). L'última jugada "Céspedes - Suñe"

Aquesta temporada està jugant a 1ª Catalana amb El Masnou però malauradament ha vist aturada la seva primera temporada jugant a sènior per aquesta lesió.

Estic segur que la propera temporada podrà tornar a jugar i tornarà a les pistes amb més força que mai.

Ànims Aitor, i pensa que els que et coneixem be et donem tot el suport perquè et recuperis aviat i tornis a les pistes que és on t’agrada estar.

Què ensenyem?

Dissabte passat estava a casa meva disfrutant, en un cap de setmana de descans de la competició, de la companyía dels meus fills i la meva dóna quan un entrenador que estava jugant un torneig en una localitat del Baix Llobregat em va fer arribar un SMS que deia alguna cosa semblant a que estava veient un partit de minibàsquet en que un dels equips que jugava estava defensant descaradament en zona. A banda que això ho prohibeix expressament el reglament de minibàsquet penso que és del tot erroni començar per treballar d’aquesta manera. Això, en un princpi, pot tenir dues lectures. Primera, que els jugadors a mini encara no tenen clar com han de defensar en determinades situacions i es despisten a l’hora de seguir el seu jugador. I la segona, que l’entrenador els estigui ensenyant a defensar d’aquesta manera.

No és la primera vegada ni la última que ens trobarem amb entrenadors que fan defensar els seus jugadors en una zona encoberta o no encoberta (que també hi ha) per tal de no deixar que els jugadors contraris puguin arribar a sota de l’aro. Hi ha qui defensa que aquest tipus de defensa és bona per fer que el jugador aprengui a estar més ben situat a la pista, cosa que jo dubto. El fet és que no aconseguim que aquests jugadors que col·loquem al mig de la zona siguin capaços de defensar un jugador amb pilota en un simple 1x1. Una cosa és ensenyar els jugadors a fer “ajudes”, que penso que també és complicat que aprenguin correctament, i una altra a defensar en zona.

En aquest cas era l’entrenador el que s’estava “desganyitant” demanant al jugador que es posès a sota de l’aro i no es moguès d’allà. Aquest és un “error” habitual dels entrenadors que valoren més una victoria que no pas ensenyar els seus jugadors els fonaments bàsics per a la seva edat. Desprès ens trobem jugadors que no saben fer una entrada a cistella amb la mà esquerra perquè per al seu entrenador és més important que faci el básquet que no pas que el faci amb la mà que correspon. Partim de la base que són jugadors d’11 i 12 anys i estàn en un periode d’aprenentatge important, crec que s’ha de tenir cura del que ensenyem i com ho ensenyem. Personalment crec que, en aquest cas (mini), val la pena perdre uns partits si aconseguim que els jugadors vegin o aprenguin correctament els fonaments bàsics.

El que em va saber més greu va ser que l’entrenador en qüestió és una persona que conec i que tenia per un entrenador correcte. A més, un dels entrenadors amb els que he pogut treballar en els anys que porto entrenant. Espero que hagi estat una equivocació i redreci la seva manera de fer, ja que d’aquesta manera només aconseguirà resultats a curt termini.

Aquesta és la meva opinió i no espero que tothom estigui d’acrod, únicament penso que els jugadors tenen temps per aprendre i no cal còrrer massa, ja que en aquest cas aconseguim que juguin com a sèniors i no és ni el moment ni la manera.