Els entrenadors novells i la resposabilitat dels clubs envers ells

Avui vaig amb una reflexió que crec molt important en aquest moment.

Molt sovint estic sentint frases com “aquest entrenador és massa jove” per part dels afeccionats al bàsquet. La majoria de clubs posen els entrenadors en funció de les seves necessitats i, de vegades, aquestes necessitats fan que es col·loquin entrenadors en equips pels que no estàn suficientement preparats, normalment equips de base, de formació. Això es deu, bàsicament, a que tothom té massa pressa i no ens parem a pensar qui és la persona més adeqüada per posar al capdavant de cada equip.

Els bons entrenadors, habitualment, acostumen a dirigir els equips més grans del club o els que poden jugar al màxim nivell perquè poden treure resultats. Penso que seria bó que els millors entrenadors estiguessin implicats en els equips de formació per tal de poder formar, per una banda els jugadors de la base i per altra banda els entrenadors joves que en un futur hauràn de dur equips a dintre del Club. Això és difícil perquè aquests entrenadors amb experiència normalment tenen uns horaris una mica “complicats” per poder entrenar equips de base però en alguns casos segur que es pot aconseguir. D’aquesta manera es pot fer aquesta doble feina i els entrenadors novells poden agafar una confiança i unes idees clares de qué i com podran treballar quan estiguin al capdavant d’un grup de treball.

Sovint ens queixem que no hi ha entrenadors, que és molt difícil trobar bons entrenadors i que molts dels que hi ha són masa joves i amb poca experiència. Jo sóc de la opinió que els entrenadors, de la mateixa manera que els jugadors, s’han de fer. Sempre hi haurà l’entrenador que ho porta a dins encara que igualment s’haurà de fer però en general penso que és una responsabilitat dels clubs el moure’s per fer bons entrenadors per no haver d’anar a buscar-los a fora, si més no, fer-ho el mínim possible. El que vull dir és que el club ha de veure quan un jugador té allò especial que pot fer d’ell un entrenador i formar-lo com a tal. La manera és fácil, encara que, evidentment, no qualsevol pot posar-se a entrenar.

La meva experiència em porta a pensar que si ets capaç de seleccionar correctament pots aconseguir en un alt percentatge encertar en les persones per poder treballar i treure entrenadors en poc temps. Desprès tot és formació al costat d’un entrenador amb experiència, que doni oportunitat d’anar fent progresos a poc a poc amb el grup. No es necessita gaire temps per veure si aquesta persona serà capaç d’agafar un grup. Un parell de temporades fent de segon, delegat o qualsevol tasca a dins de l’equip serà un bon començament. Desprès donar la responsabilitat de portar un grup degudament supervisat pel coordinador serà el primer pas per fer un entrenador.

En el meu cas, i parlant de la meva experiència en aquest Club, estic molt satisfet de poder veure entrenant equips a gent que va començar a fer les seves primeres passes com entrenadors, fent de segon o de delegat amb mi, i que amb el pas dels anys estàn portant equips. Entrenadors com l’Adrià Comas, en Marc Batlle, Francesc Riera, Marc Arnau, Franc García o en Marc Zaragoza van començar a treballar amb mí i ara mateix portan equips al Club o a fora del Club. Jo mateix, vaig tenir la gran sort de poder estar al costat d’entrenadors amb moltíssima experiència en el món del bàsquet i això em va portar a tenir opcions de posar-me a entrenar equips i poder ajudar al meu club. Jo vaig entrenar durant 12 temporades a una escola (Salesians d’Horta a Barcelona) en que només teniem jugadors de l’escola i entrenadors sortits de la mateixa escola. Vam aconseguir mantenir el Club competint amb els millors equips en cada categoría, i tot això amb gent formada a l’escola, tant jugadors com entrenadors.

Penso que és una gran responsabilitat la que tenen els clubs en aquest sentit com també la tenen els entrenadors amb més experiència. Això ja ho he comentat en alguna ocasió, si tens gent en el teu grup de treball però no té cap mena de responsabilitat a dintre del grup lògicament no serveix de gaire ni pel grup ni per aquesta gent que necessita formar-se.

Actitud o forma física

Després de veure el partit de quarts de final de la selecció espanyola contra Franca d’ahir he començat a llegir la premsa i arribo a la conclusió de que tothom diu la seva i hi ha opinions per a tots els gustos. Així doncs, jo també ho faré després d’analitzar el que he pogut veure fins ara.

Començaré per felicitar l’enorme partit d’ahir dels homes de Scariolo. Gran partit deixant fora del torneig un gran equip que encara estava invicte. Un partit que vam poder disfrutar d’allò més amb una grandísima defensa, sobretot a la gran figura de la selecció francesa, l’NBA Toni Parker. Primer en Ricky Rubio i dresprés en Raül López van aconsegui desquiciar-lo totalment.

Anem ara a analitzar el camí de la selecció fins arribar a aquest partit. Si be he de reconèixer que ja des de bon començament la selecció s’ha trobat amb lesions inoportunes que han condicionat força la seva preparació, crec que és només un petit detall dintre de la dinámica de joc. És cert que l’aspecte físic i mental influeix molt en el rendiment d’un esportista però també és cert que hi ha una máxima que és l’actitud. Aquí és on penso que s’ha fallat en un moment determinat.
Anirem pas a pas. Abans de començar la preparació es podia llegir la premsa i tots els diaris, webs i demés mitjans de comunicació parlaven de la medalla d’or que guanyaria la Selecció espanyola. I això sense haver jugat un sol partit!!! Tant s’ha dit i s’ha parlat d’això que ja tenim un tema per distreure els jugadors. Absolutament favorits per guanyar-ho tot.

Comença la preparació amb lesions, el cas Ricky, etc, I comencen els partits. Aparentment tot funciona correctament si parlem de resultants però no era dificil de veure que només es “posaven les piles” en moments determinats i per guanyar el partit. Comencem a veure falta d’actitud durant bona part dels partits. Arriba el partit contra Lituània i tothom te clar que els passarem per sobre. Resultat? Ells passen per sobre de la selecció sense gaires problemes.

Comença l’Eurobasquet i a la fase de grups el que es veu a pista és lamentable i penso que no te res a veure amb la forma física. Només hem de veure el posat dels jugadors en defensa, amb braços abaix i sense gaires desplaçaments, lamentable per a una selecció com aquesta. En atac també hi ha simptomes d’aquesta “passivitat” amb precipitació, mala selecció de tir, etc. S’ha hagut d’arribar a estar casi a fora de l’Eurobasquet perquè veiesim un canvi d’actitud en els jugadors. Conentració i activitat davant el joc han portat a veure de nou a la Selecció espanyola que estem acostumats, si més no, s’assembla força a aquella que va aconseguir l’or al Mundial o les dues plates a l’Europeu de Madrid i a l’Olimpiada.

Per tant, penso que encara que la vessant física té que veure molt en el rendiment d’un jugador, ha estat més una qüestió d’acitud que no pas física.

Per acabar, no voldria obviar el tema de l’entrenador. Aquí, i crec que també s’ha parlat força del nivell d’implicació del grup amb Sergio Scariolo, penso que és una part més que pot influir molt en l’actitud dels jugadors. Personalment crec que alguna cosa hi ha amb l’entrenador Italià, encara que no ho sabrem si no surt de dins del grup.

Nova temporada, nou projecte

Aquesta temporada 2009/2010 començo una nova etapa que espero sigui tan satisfactòria com ha estat la que vaig tancar a començament de juny. Per una banda comencem a treballar amb un grup de la generació del 98 (minis) que té molt bona “pinta”. És un molt bon grup de treball amb moltes ganes d’apendre. Penso que hem format un bon grup al que se li pot treure molt per la seva actitud de cara al treball.

Com sempre, he format el meu equip de treball amb persones que penso, donaran un plus de qualitat a la nostra feina. En aquesta ocasió puc estar molt satisfet de tenir en el meu grup de treball a grans profesionals i també grans persones. En Marc Batlle tornarà a fer-me costat com a segon entrenador en aquest projecte, ja són 5 anys!!! I espero que singuin molts més. Aquesta temporada serà especialment difícil per a ell donat que portarà el Mini B femení i a més els seus estudis l’impediràn estar tant de temps com voldriam tots dos però de qualsevol manera estarà treballant amb nosaltres sempre que pugui.

Per altra banda tindrem, ocasionalment, en Sergi Ventura, que portarà el Mini B masculí i ens donarà un cop de mà també quan pugui. A més tindrem dos components al “staff tècnic” que seràn el que denomino “aprenents”. En Marc Traver i en Joel Fernández estarán amb nosaltres “aprenent” això de fer d’entrenador. Ells són cadets, juguen al Club i estàn interessats en poder portar equips en un futur. I parlant de portar equips en un futur ens podem felicitar, ja que una de les persones que la temporada passada teniam en el nostre grup de treball amb l’infantil A, en Francesc Riera, aquesta temporada portarà el premini B masculí. És un començament i el desitjo tota la sort del món en aquesta difícil tasca que és fer d’entrenador. En un pròxim article parlaré d’aquests joves que comencen o volen començar i la responsabilitat que tenen envers ells tant els clubs com els entrenadors amb més experiencia.

He deixat pel final, com sempre, el delegat de l’equip. Ell serà en Paco Gil, la temporada passada ja va ser delegat de l’equip i penso que ens pot ajudar molt. Ell portarà tot el referent als desplaçaments, tornejos i les “estadístiques” que portarem. A més de la relació amb el Club, amb els pares, etc.

Finalment parlaré d’una nova tasca que començo en aquesta temporada i que espero poder desenvolupar de la millor manera possible. Es tracta de la coordinació en una Escola de la nostra ciutat que actualment no té gaires equips i la nostra feina serà incrementar el número d’equips i, en conseqüència, el número de participants. Estic parlant de Salesians, una escola d’on han sortit infinitat de jugadors i jugadores que formen part de la Unió actualment. En aquesta nova experiència tinc tota la il·lusió del món i espero poder aportar el meu granet de sorra per tal que retorni als nivells de fa uns anys.

Bona temporada a tothom!!!