martes, 25 de agosto de 2009

Fi d'un cicle

(Aquest article el volia penjar ja fa cosa d'un mes però m'ha estat impossible fer-ho, per tant el penjaré ara, després d'unes setmanes. Es tracta d'una mena de repàs de les últimes dues temporades amb la generació del 95.)



Arribats a aquestes alçades acaba un cicle que va começar el juny de 2007. En aquell moment agafavam les regnes de la generació del 95, una gran generació a nivell català i en el cas del nostre club també, per fer una feina a dos anys (preinfantil – infantil). Inicialment vam fer el preinfantil A pensant en un grup de treball on primès la feina i el sacrifici a l’hora tant d’entrenar com de jugar.

La temporada 2007-2008 (preinfantil) va ser una temporada d’adaptació dels jugadors a una manera de fer diferent per part del staff tècnic. Tot i això es van anar passant etapes i vam acabar la temporada amb una bona feina feta i les ganes de començar a treballar en la temporada següent.

Al juny de 2008 vam començar a treballar amb una trentena de jugadors per tal de fer un infantil A molt competitiu i desprès d’unes setmanes d’entrenaments vam decidir, conjuntament amb el club, que es podien fer dos infantils força competitius. Llavors vam fer un infantil A amb 10 fitxes amb els jugadors més forts i un infantil B amb 12 fitxes (inicialment 14) per tal d’anar rotant jugadors. Podem dir que la feina ha estat la mateixa tant en un grup com en l’altra donat que l’entrenador dels dos infantils he estat jo mateix. El club va creure que una bona manera de treballar amb tot aquest grup de jugadors era que els portès el mateix entrenador i així es va fer.
Ens vam posar a treballar i la temporda ha anat força be en tots dos casos. L’infantil A, amb 4 noves incorporacions, va trigar una mica a començar la seva millora però a poc a poc va anar agafant el tó i fins i tot es va guanyar la MiniCopa infantil d’equips EBA.


Desprès de Nadal, però, va ser el moment en que millor bàsquet es va fer i on millor van entrendre el joc. Va ser al torneig Ciudad de Paterna i, a més de guanyar el torneig, el joc de l’equip va causar molta admiració per terres valencianes. Finalment es va acabar la temporada en un moment en que costava una mica jugar i en moments s’oblidava que això funciona en equip i no amb individualitats. En definitiva, aquest grup te un gran marge de millora encara i espero que l’aprofitin.

El cas de l’infantil B és molt diferent. En un inici es va començar a treballar però els jugadors van agafar una idea equivocada del potencial de l’equip. Això ens va portar a perdre el primer partit donant una imatge molt dolenta, cadasqun feia la seva i així ens va anar. Això té un costat bo i no és altra que adonar-se que sense treball no hi ha res. Dit i fet, a partir d’aquell instant el grup ha fet una feina increíble fins al punt que no s’ha tornat a perdre cap partit en tota la temporada i, més important si més no, han acabat entenent el joc millor, potser, que l’infantil A. Les meves felicitacions per aquests jugadors per la seva feina durant tota la temporada. Ha estat un plaer treballar amb tots ells.

Per part meva només puc dir que ha estat una temporada en que he disfrutat molt amb aquest grup de la generació del 95 i que tanco aquest cicle de dues temporades amb la sensació d’haver fet una bona feina juntament amb el meu equip de treball. A partir de la temporada que ve comencem un altre cicle amb la generació del 98 i només espero poder treballar tant satisfactòriament com ho he fet les últimes dues temporades.