viernes, 9 de enero de 2009

La força del grup

Últimament està de moda xerrar sobre aquest tema donat que tenim el model perfecte a tots els mitjans de comunicació constantment: el barça de futbol amb el seu entrenador al capdavant Pep Guardiola. Aquest debat, que sembla tot un descobriment, es molt vell i crec molt encertat per traslladar-ho la bàsquet, i si em permeteu el portaré, com sempre faig, a la meva experiència personal, l’infantil A de la Unió Esportiva Mataró.

Per allà el mes de juny vam començar a donar forma al que havia de ser l’equip infantil A per a la temporada 2008/2009. No entraré en masses detalls en quant a la confecció de la plantilla, únicament diré que vam decidir fer un infantil amb 10 fitxes i un altra més llarg amb jugadors amb una projecció per donar el salt en poc temps a l’A i anar rotant durant la temporada. Be, el tema no és ben be aquest.

Vam fer un equip amb 10 fitxes amb 4 jugadors nous que s’incorporaven de diferents equips, amb les seves maneres de fer, de funcionar, amb diferents protagonismes i amb diferents nivells tècnics, tàctics, etc. La primera impressió al veure l’equip físicament era de “molt bona pinta”, gent gran, físic important… La feina era, doncs, que aquests 10 jugadors juguessin com un equip, pensessin com un equip, com si fossin només “una unitat”. Aquí poso tot l’èmfasi “UNA UNITAT”, el GRUP.


Individualment teníem 10 bons jugadors, cadascun amb les seves característiques, els seus defectes, etc. Llavors la nostra feina era que cada jugador aportés al grup tot el que era positiu pel grup.
Amb els primers entrenaments i partits els jugadors comencen a agafar el seu rol a dins de l’equip. Alguns se senten importants i això els dóna confiança i la seva feina millora. Hi ha d’altres que, potser, no se senten tant importants com la temporada anterior (sobretot jugadors procedents d’altres equips on marcaven diferencies clarament) i això els porta a una pèrdua de confiança que, lògicament, afecta el seu “rendiment”. Estem en un punt en què hem de treballar de valent perquè els primers segueixin amb la seva feina i no baixin la guàrdia i els segons han de fer un canvi a l’hora de valorar la seva aportació. Aquí penso que és molt important la feina de l’entrenador. El jugador s’ha de sentir emocionalment, psicològicament important pel grup. Si aconseguim això tindrem un grup de jugadors capaços de desenvolupar una feina de molta més qualitat.

És en aquest punt en que hem de treballar perquè totes aquestes “unitats” treballin com una sola, si aconseguim això els resultats són molt gratificants independentment del resultat final dels partits.

Recentment hem tingut la oportunitat de jugar un torneig a València i puc dir que allà va guanyar “La força del grup”, tothom se sent important, tothom aporta coses al grup i al mateix temps tothom valora molt la feina dels companys.

Be, aquest és el primer pas…